El Suprem denega el trasllat de Junqueras a una presó catalana i que pugui assistir als plens del Parlament

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat el trasllat d’Oriol Junqueras a una presó catalana, tal i com havia sol·licitat la seva defensa aquesta mateixa setmana. A més, també s’oposa a deixar-lo sortir de la presó per assistir als plens. El seu advocat havia demanat permís per tal que pogués anar, presencialment, al ple de constitució del Parlament –previst per al 17 de gener- i també al posterior que se celebri per investir el president. El jutge diu que tant Junqueras com Joaquim Forn i Jordi Sànchez han de poder accedir a la seva condició de parlamentaris però que correspon a la Mesa del Parlament establir la fórmula a través de la qual poden delegar el seu vot en un altre diputat. El jutge afirma que aquest procediment es farà d’aquesta manera sempre que ho sol·licitin i fins que estiguin a la presó.

En una interlocutòria de 14 pàgines, Llarena posa en joc el dret a la representació política i la presó preventiva per risc de reiteració delictiva. Segons ell, no hi ha cap precepte legal que prioritzi el dret de representació política davant d’altres drets. Només es pot privar totalment d’aquest dret als condemnats amb sentència ferma o als processats per delicte “comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels”. Llarena diu que Junqueras no està processat, però l’inclou en aquest últim apartat, perquè està acusat de rebel·lió. Per això, no li prohibeix el dret a la representació política, però li limita a les votacions al plenari perquè no s’alteri la voluntat popular.

Davant la petició d’ingressar a una presó catalana que va fer el seu advocat per facilitar la sortida i trasllat els dies que hi hagi ple, el magistrat diu que el gran suport que tenen els líders empresonats i el fet de saber-se lloc i hora de sortida i arribada podria generar un “greu enfrontament ciutadà”. Per això, té en compte el precepte del Reglament del Parlament que permet delegar el vot als diputats que tinguin una “incapacitat prolongada degudament acreditada”. Segons Llarena, aquesta incapacitat també pot ser legal, i per això insta la Mesa del Parlament a articular mecanismes perquè puguin delegar el vot en un altre diputat, però prohibeix el vot telemàtic a causa de les restriccions internes de les presons.

Segons Llarena, el risc de reiteració delictiva segueix vigent perquè Junqueras manté la seva condició de representant polític i la possibilitat que “el seu lideratge torni a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de convivència”. Així, considera que el líder d’ERC va “desatendre ordres judicials” i va “cridar la ciutadania a replicar massivament la seva desobediència”. També diu que “s’ha impulsat que importants sectors de la població resistissin o s’enfrontessin a una nodrida actuació dels cossos de seguretat de l’estat; no ha faltat una explícita jactància de la seva determinació i perseverança, així com de no sotmetre’s a les normes més bàsiques de convivència, apel·lant a una ruptura estructural”. Per això, considera que “el substrat de risc subsisteix avui, es visualitza tant per un estès suport social als investigats que han fugit” com per haver-se “impulsat mobilitzacions de desenes de milers de ciutadans que rebutgen explícitament les mesures cautelars adoptades en aquest procediment”.

Per tot això, denega la petició de trasllat a una presó catalana, “sense perjudici que la reclamació pugui ser cursada a l’autoritat penitenciària competent”. Declara la incapacitat legal prolongada de Junqueras, Forn i Sànchez i insta el Parlament a habilitar mecanismes perquè puguin votar per delegació.