La secció sindical de la UGT a l’aeroport de Reus denuncia a AENA i ENAIRE

Aena i ENAIRE continuen menyspreant la seguretat dels vols que operen a l’aeroport de Reus. Les retallades a la plantilla han tornat a motivar que ahir a la tarda, dia 26, la torre de Reus no tingués cap tècnic de manteniment de navegació aèria.

Aquests tècnics són els que supervisen els equips que permeten comunicar amb les aeronaus i els equips que les guien en vol i en els aterratges, impedint que qualsevol incidència o desajust que es produeixi en aquests equips tingui conseqüències no desitjades per a les aeronaus.

Aquesta situació no és la primera vegada que es produeix i sembla que tampoc serà l’última si observem el tarannà dels gestors aeroportuaris, que sembla que es comencen a acostumar al fet que la probabilitat els està resultant favorable, ja que no s’han produït encara incidents de rellevància en els dies que han deixat els equips sense atendre. Què ens diran si un d’aquests dies es produeix en els equips un error de conseqüències no desitjades per a un vol?

Una prova objectiva de la importància del tècnic de manteniment de navegació aèria són les resolucions de serveis mínims dictades pel Ministeri de Foment en convocatòries de vaga, en les quals determina aquest personal com a servei mínim imprescindible per poder operar amb la mínima seguretat assumible.

En el seu afany insaciable de retallades que facin engreixar el màxim possible l’ingent repartiment de dividends, tenen previst deixar de formar els tècnics de manteniment en els nous equips que van a entrar en servei. Recentment, s’ha instal·lat un nou Radiofar Omnidireccional (VOR, acrònim en anglès). Aquest equip guia les aeronaus en el vol, perquè no surtin de la ruta que tenen assignada i no es puguin perdre ni col·lidir entre elles. A Reus, hi ha un VOR en funcionament, que es desmuntarà en el moment que el nou equip estigui verificat i operatiu.

El nou equip disposa d’una tecnologia molt més avançada que el que es vol retirar i el curs de formació d’habilitació per manipular-lo, de manteniment i operació, consta de tres mòduls, un d’1 dia, un de 3 dies i un d’11 dies. La falta de plantilla fa que els gestors aeroportuaris no puguin donar tota aquesta formació als tècnics de Reus sense deixar els equips en servei desatesos de manera gairebé permanent durant diversos dies. Pel que sembla, han optat per impartir la formació completa a dos dels sis tècnics en plantilla, impartint als altres quatre tècnics únicament els mòduls d’1 i 3 dies i no impartir-los el d’11 dies.

Els tècnics ja ho han denunciat, adverteixen del risc que els suposa posar-se al capdavant d’un equip tan sensible, sense tenir els coneixements necessaris. Però els gestors aeroportuaris fan servir l’argúcia de dir que ells no hauran de portar aquests equips, ni de fer-ne el manteniment o l’operació de l’equip, si no que ho faran els dos tècnics formats, encara que la realitat és que a partir de les 3 de la tarda i durant tota la jornada dels dissabtes, diumenges i festius, serà un dels tècnics que no pretenen formar, l’únic que treballarà a l’aeroport per atendre les incidències de l’equip. Això sí, sempre podran mirar de de localitzar un dels seus companys formats, que si amb sort no ha marxat de cap de setmana, podrà desplaçar-se a l’aeroport.

Aquests tècnics i equips formen part de la cadena de seguretat operacional aeronàutica. Reduir-los la formació o deixar els equips sense supervisió elimina baules d’aquesta cadena, que de moment no ha tingut conseqüències, però això no elimina la possibilitat que n’hi hagi, i aleshores tot es concentrarà a buscar caps de turc.