NIL HIERRO
En el passat el terme salut s’associava amb l’absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Actualment el concepte de salut es defineix com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o malalties, tal i com va establir l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946. Ara bé, aquesta definició és utòpica, perquè s’estima que només entre el 10 i el 25% de la població mundial es troba completament sana. Aquesta dada, que és demolidora, és alhora sorprenent si tenim en compte que vivim en el moment més avançat a nivell d’atenció mèdica, medecines i cirurgia. Així doncs, ens trobem amb què la immensa majoria de la població conviu amb patiments, dolors, discapacitats, disfuncions orgàniques, patologies de tota mena, gana, o bé amb malalties mentals o disfuncions de tipus social, etc. i tan sols una petita i privilegiada minoria pot dir que tot està en ordre, és a dir, que simplement està bé, que no senten cap d’aquestes afeccions, principalment persones joves dels països més desenvolupats. Mentrestant, la resta ha de saber portar-ho com cadascú pugui i, depenent, de la gravetat, cronicitat o intensitat d’aquestes afeccions podrà o no seguir duent a terme les seves activitats i obligacions diàries de la millor manera amb l’ajut de fàrmacs, rehabilitacions, tractaments quirúrgics que ofereix la medecina pública i/o la privada, segons els casos, però sempre lluitant i amb l’esperit de tirar endavant, de sortir-se’n, amb l’esperança bé de recuperar aquella part de salut perduda o bé de que aquesta mancança no sigui obstacle per tenir una vida plena. En aquest sentit, atès que la salut quan es té no és perceptible i no se sol valorar, tots plegats hem de prendre’n prou consciència i en el nostre dia a dia fer tot allò que estigui en les nostres mans per mantenir-la i no perdre-la, doncs, indubtablement, és el bé més preuat que tenim. De fet, ja ho diu la dita: “Salut, diners i amor”, amb la salut sempre en primer lloc. Així doncs, cuidem-nos a nosaltres mateixos però no ens oblidem de cuidar també els demés, ja que tan sols així, pensant en les altres persones, podrem mantenir allò que igualment conforma la nostra salut juntament amb el benestar físic, com és el benestar mental i social.
