El principal motiu de demanda assistencial actualment s贸n els trastorns mentals (80% dels casos), seguits de l’addicci贸 a l’alcohol (10,6%) i les addiccions a d’altres subst脿ncies (9,4%). Pel que fa als pacients atesos, el 60% s贸n dones i el 40%, homes, uns percentatges que s’expliquen tant per la progressiva feminitzaci贸 de la professi贸, com pel fet, contrastat pels especialistes del PAIMM, que les dones s贸n m茅s proclius a demanar ajuda que no pas els homes i, a m茅s, la sol路liciten abans. La demanda d’assist猫ncia al PAIMM 茅s volunt脿ria en el 95% dels casos.
La franja d’edat majorit脿ria dels pacients del PAIMM va oscil路lar tradicionalment entre els 45 i els 55 anys, per貌, en els darrers anys, el grup de metges m茅s joves ha incrementat de forma considerable, especialment entre els menors de 35 anys. En aquesta franja d’edat, la demanda per part de dones dobla la dels homes. Es tracta d’una etapa que coincideix amb la resid猫ncia i amb la incorporaci贸 al m贸n laboral, quan els metges comencen a fer front a la pressi贸 assistencial.
Padr贸s afirma que els problemes de salut mental “no s’han d’abordar des de la llunyania, perqu猫 formen part de la quotidianitat i estan presents arreu”. “Si neguem l’evid猫ncia i mantenim l’estigma, el que fem 茅s ocultar el problema. Si el fem aflorar, no nom茅s ajudem aquelles metges que ho necessiten, que es rehabiliten i la professi贸 els recupera, sin贸 que garantim la seguretat del pacient”, reivindica el president del Col路legi de Metges de Barcelona.
Els problemes de salut mental, a m茅s, tenen en els metges una particularitat, que 茅s que s贸n professionals que coneixen les malalties i els f脿rmacs i aix貌 podria fer amagar el problema o “autojustificar-se”. “La dita que ‘a cal sabater, sabates de paper’ explica una dificultat que justifica aquest programa”, reflexiona Padr贸s, que continua: “Hi ha una tend猫ncia a pensar que aquelles professions de les quals es deriva certa aura o responsabilitat social tenen un element d’invulnerabilitat. S’ha d’explicar que ning煤 茅s invulnerable”.
El president del Col路legi de Metges de Barcelona considera que altres professions de les quals es pot derivar una alteraci贸 de drets fonamentals haurien de disposar de programes d’aquest tipus per responsabilitat social i posa com a exemples “policies, pilots d’avi贸, conductors de transport p煤blic, advocats o jutges”. Padr贸s subratlla que experi猫ncies d’aquest tipus “acaben sent un indicatiu del grau de maduresa d’una societat per oferir seguretat i garanties”.
El Programa d’Atenci贸 al Metge Malalt ha celebrat 20 anys amb unes jornades que van tenir lloc aquest dijous i divendres al col路legi i en qu猫 experts estatals i internacionals van compartir experi猫ncies. El PAIMM ha rebut nombrosos reconeixements i ha esdevingut un referent, tamb茅 a escala internacional. El programa es va anar estenent a la restat de l’estat espanyol a trav茅s d’acords amb l’Organizaci贸n M茅dica Colegial (OMC), fins a crear una xarxa integrada actualment per tots els col路legis de metges. A Catalunya, el programa dep猫n del Consell de Col路legis de Metges de Catalunya (CCMC) i l’assist猫ncia als professionals es presta a trav茅s de la Cl铆nica Galatea, ubicada a Barcelona, i que des del 2012 est脿 concertada pel Servei Catal脿 de la Salut (CatSalut).
