Segons recull la sentència, aquella tarda la parella va anar a un ball de jubilats i a un bar del poble. Allà, els dos es van discutir –perquè Hernández havia begut en excés- i l’exboxejador li va mossegar l’orella a la víctima.
Ja de nit, quan eren a casa, la parella va mantenir relacions sexuals. Però després, i arran dels fets d’aquella tarda, es van tornar a barallar. Va ser llavors quan l’exboxejador va apallissar la dona. Segons recull la sentència, la va “agafar amb força pel coll”, li va donar “cops de puny per tot el cos”, li va “estirar els cabells” i la va “agredir amb un ganivet”. A més, després la va amenaçar posant-li l’arma al coll mentre li continuava donant cops a l’estómac, que la van fer doblegar i caure al terra.
Arran d’això, a la víctima li van sortir diversos morats i hematomes. L’endemà al matí, l’exboxejador la va tornar a amenaçar, dient-li que li faria més mal si ho explicava a algú de la seva família. La dona, segons recull la sentència, estava tan atemorida que va marxar a Málaga a viure a casa d’uns parents.
El fiscal demanava que es condemnés l’exboxejador a una pena de 10 anys i 9 mesos de presó. Als delictes de maltractament, lesions i amenaces, l’acusació pública també hi sumava el d’abús sexual (per al qual sol·licitava 7 anys). Sostenia que, aquella nit, la víctima havia accedit a mantenir relacions amb Miguel Hernández perquè li tenia por.
L’Audiència, però, conclou que l’exboxejador no va forçar la seva parella. I per provar-ho, es remet al què va declarar la mateixa víctima durant el judici, dient que va accedir a anar-se’n al llit amb ell “per pesat”. Per això, el tribunal subratlla que va consentir a mantenir-hi relacions “per temor a què l’agredís físicament” si s’hi negava.
5 anys i mig d’allunyament
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Orti, sí que considera provats tota la resta de delictes. És a dir, els de maltractaments i amenaces en l’àmbit de la violència de gènere i el de lesions. A l’hora d’imposar la pena, l’Audiència aplica a Miguel Hernández dues agreujants: una de reincidència (ja que té antecedents per violència de gènere) i el de parentiu (perquè en el moment dels fets, ell i la víctima eren parella).
D’altra banda, però, la sentència estima al processat dues atenuants. Una de dilacions indegudes (perquè el cas ha trigat anys a arribar a judici) i una altra d’alteració psíquica (perquè l’acusat pateix depressió i deteriorament cognitiu generat arran dels anys de boxa i consum de tòxics).
El tribunal condemna Miquel Hernández a una pena global de 2 anys, sis mesos i un dia de presó. A més, també li imposa la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres de la víctima durant 5 anys, sis mesos i un dia.
En matèria de responsabilitat civil, l’Audiència de Girona obliga Hernández, que ara té 65 anys, a indemnitzar la dona amb 350 euros per les lesions. No li imposa, però, com sol·licitava el fiscal, que hagi de pagar 6.000 euros per danys morals (ja que considera que al judici no va quedar demostrat que la víctima n’hagués patit).
