Les obres del nou Museu d’Art de Lleida començaran al setembre

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha firmat avui el contracte d’obres del futur Museu d’Art de Lleida, que permetrà reconvertir l’edifici de l’antiga Audiència Provincial en una moderna pinacoteca que serà la seu definitiva de l’actual Museu d’Art Jaume Morera. Les obres aniran a càrrec de la UTE Museu d’Art de Lleida, formada per les empreses lleidatanes Benito Arnó, Acsa, Obras e Infraestructuras i José Antonio Romero Polo, que és la que va obtenir una millor puntuació tècnica i la millor oferta econòmica, i que ha estat avui representada en l’acte de firma per Alexandre Perpinyà, Agustí Bordalda, Joan Albert Arqués i Josep Maria Verdú.

“És important que el Museu Morera després de 100 anys tingui una seu definitiva pensada per a ser museu, una pinacoteca de les més representatives d’Espanya quant a pintura i escultura de la primera part del segle XX”, ha afirmat durant l’acte l’alcalde. A més, ha posat de manifest que “el fet de tirar endavant aquest projecte a la Rambla Ferran denota la seva importància i busca rehabilitar des del punt de vista d’ús dels ciutadans aquest espai de Lleida tan significatiu”, en la mateixa línia que el trasllat de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana també a la Rambla fa unes setmanes.

El paer en cap ha destacat que les obres podran iniciar-se al setembre, un cop fets els tràmits previs i completat el trasllat dels treballadors municipals que ara ocupen l’edifici. La durada prevista de les tasques de rehabilitació de l’edifici per a convertir-lo en un nou Museu és de 25 mesos.

Les obres compten amb un pressupost total de 4.470.950 euros (3.695.000 € + 775.950 € d’IVA), un 8,5% menys que el preu fixat inicialment en la licitació. Les obres del Museu Morera es financen amb l’aportació municipal, fons de la Generalitat, de la Diputació, els ajuts del fons europeus del Fons Feder i els de l’1,5% aportats pel Ministeri de Foment. “És l’únic projecte de la ciutat almenys en els darrers 15 anys en el qual hi ha cofinançament de 5 administracions: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Estat i Europa”, ha destacat Ros, qui ha agraït especialment a Antoni Llevot, Jesús Navarro i Jaume Terés la seva feina per poder fer realitat el projecte arquitectònic i museogràfic del nou Museu d’Art de Lleida.

En nom de la UTE, Agustí Bordalba ha destacat la satisfacció que suposa per tres empreses de Lleida poder dur a terme una obra tan emblemàtica per la ciutat. “El caràcter local de les tres empreses ens genera un plus de responsabilitat que s’ha de traduir en una millora en l’execució de l’obra”, ha afirmat i ha agraït la confiança que s’ha dipositat en ells.

La tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, ha indicat “l’orgull de ciutat” que suposa que Lleida aposti per nous equipaments culturals i ha lloat la qualitat del Morera i de l’equip tècnic que el gestiona. “Avui fem un pas més per veure realitzat aquest Museu d’Art que fa cent anys que es mou, utilitzant diferents espais, però que ha fet una feina excel·lent, que té una col·lecció d’art envejable, que a més enriquim amb cada biennal i amb noves compres, i també són molts els artistes que ens fan cessió de les seves obres”.

Per la seva part, el tinent d’alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha assenyalat que el nou museu “haurà d’actuar de tractor per desenvolupar el Projecte Rambla com un espai de gaudi col·lectiu” i ha destacat la nova visual de la Seu Vella que es tindrà des de la terrassa de l’edifici. A l’acte de presentació també han assistit la tinent alcalde Montse Mínguez i els regidors Carme Culleré, José María Córdoba i Dolors López.

Una nova fita urbana

El projecte del nou Museu d’Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) l’han elaborat l’arquitecte municipal, Jaume Terés i el director del Museu, Jesús Navarro, juntament amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis, que va guanyar el concurs convocat per l’encàrrec d’aquest treball.

El projecte planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Totes les sales d’exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, incorpora els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais d’interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Aquesta idea va en la línia de reforçar l’eix entre la Rambla Ferran, el Vestíbul i l’espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través de l’obertura del pati central fins a arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a.) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.

Com una extensió de les sales d’exposició, bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Es tracta d’una innovació museogràfica que té l’objectiu de superar els límits espacials que condicionen i limiten l’espai físic dels museus i facilitar al màxim l’accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat amb un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d’espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu.

La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat al Museu. El nou Museu configurarà un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat, tant en relació a la Rambla de Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella.

Inventari general

Mentre no disposa d’una nova seu, el Museu d’Art Jaume Morera treballa per donar a conèixer el seu important fons. Actualment exposa “Inventari general”, una mostra que conté prop de 200 obres de la seva col·lecció de diversos autors i èpoques, plantejada com un aparador públic de les reserves del Museu que tramet l’èxit i la riquesa de la col·lecció.