La JONC Alevins porta Britten, la Cinquena de Beethoven i Toldrà al Fortuny

En el marc de la Capital Catalana de la Cultura Reus 2017, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) Alevins porta aquest dissabte 1 de juliol al Teatre Fortuny (21.00 h) fragments de “Peter Grimes” i la “Suite Montjuïc” de Benjamin Britten; “Empúries”, una sardana de concert d’Eduard Toldrà, i la Cinquena Simfonia de Beethoven. Els joves músics arriben a Reus sota la direcció de Manel Valdivieso després d’haver treballat el repertori en una estada de formació que realitzen des del 25 de juny al teatre Atlàntida de Vic.

“Peter Grimes” va estrenar-se al Gran Teatre del Liceu el 12 de gener de 2004. Benjamin Britten va visitar Catalunya l’any 1936 com a convidat al Congrés Mundial de la Societat Internacional de Musicologia. D’aquesta visita en va sortir la “Suite Montjuïc”, el tercer moviment de la qual “Barcelona, july 1936” feia referència a la guerra que acabava d’esclatar.

La Cinquena de Beethoven
Un dels plats forts del repertori que interpretarà la JONC Alevins aquest dissabte al Teatre Fortuny és la Cinquena Simfonia de Ludwig Van Beethoven, coneguda com la “Simfonia del Destí”, una peça plena d’energia i força que interpel·la l’espectador des dels primers segons d’execució, amb les conegudes quatre notes inicials que, segons alguns historiadors, evoquen el destí trucant a la porta dels humans.

Tal com explica el crític Ramon Gener al seu llibre “Si Beethoven pogués escoltar-me” (Ara Llibres, 2014) “amb les quatre poderoses notes inicials, la cinquena simfonia és un veritable exercici de condensació”. Una simfonia brutal i compacta. Una simfonia sense una melodia òbvia, que, a diferència de qualsevol altra simfonia que s’hagués compost fins aquell moment, està constituïda per un meravellós declivi continu. Un declivi que té com a únic objectiu portar-nos fins a l’exaltació final. Tota una simfonia, mitja hora llarga de música, pensada i creada només per arribar al clímax final.

Al tercer moviment, Beethoven recull la música mantenint tota la tensió condensada en un únic timbal. En aquest interval buit de so, sord, irromp el quart moviment per transportar-nos al més alt nivell d’intensitat sonora. Tota l’orquestra explota en un victoriós final quan Beethoven ens porta del Do menor inicial fins al Do Major final: un viatge des de la foscor fins a la llum. Un viatge des de la depressió i el suïcidi fins a la victòria.