El Grup de Dones de Salou, juntament amb l’àrea d’Acció Social de l’Ajuntament, han dut a terme un homenatge a la dona més gran de la capital de la Costa Daurada, amb motiu de la Festivitat de Santa Àgueda. Nombrosos amics i familiars van acompanyar l’homenatjada Rosa Mariné i Ferré, de 86 anys, ahir al vespre a la Torre Vella.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de la regidora d’Acció Social, Estela Baeza, i juntament amb altres membres de la corporació, va voler felicitar l’homenatjada en nom de la ciutat. A més, Granados ha destacat que “la gent gran va viure èpoques difícils i grans obstacles que van poder superar amb tot el seu esforç dia rere dia, de manera que actualment són tot un exemple a seguir”; i va destacar la vitalitat que encara manté l’homenatjada i la seva gran estima per la terra. L’alcalde també li va lliurar una figura del monument a la dona pescadora de Salou que simbolitza l’esforç del poble i la regidora li va obsequiar amb un ram de flors.
Per la seva part, la presidenta del Grup de Dones, Silvia Rovira, va mostrar-se molt satisfeta per poder realitzar un any més aquest homenatge durant la festivitat de Santa Àgueda tot llegint un breu resum de la vida de l’homenatjada, i també donant pas a un poema que una néta li va llegir en veu alta.
Rosa Mariné i Ferré és originària de Vilaseca. Els seus pares eres pagesos i es guanyaven la vida treballant en els camps. Durant la guerra civil van haver de marxar del poble perquè corrien un gran perill quedant-se a Vila-seca, i no va ser fins els anys 50 que van mudar-se definitivament a Salou. Quan la Rosa va complir els 20 anys, en un ball de la Festa Major d’Estiu a Vila-seca, va conèixer al que seria el seu marit, Andreu Setó. Set anys després es van casar i posteriorment van tenir els seus dos fills, Joan Andreu i Carles. Quan la Rosa va perdre el seu marit, va treure forces i va seguir dedicant-se a la pagesia.
Són famoses arreu les seves “coques en recapte” i les “orelletes”, unes pastes fregides de farina. Actualment té tres néts, la Marina, la Natàlia i el Roger; i segueix dedicant part de la seva vida al camp, ajudant en tot el que pot al seu fill gran i tenint cura del jardí de la mateixa casa a la qual es va mudar quan tenia 15 anys.
En acabar, el coro vasco Ama-lur va dedicar-li unes cançons.
