Exigeixen al govern espanyol que segelli immediatament els pous del Castor

“Si bé el ministre ha dit una i altra vegada que no es tornarà a obrir, hem après de l’administració de l’Estat que on canten papers callen barbes. Qui ens diu que en un futur no es reconsideri la posició del govern espanyol i s’injecti poc a poc? Qui ens assegura que no tornarà a passar?”, ha inquirit la portaveu de la Plataforma del Sénia, Cristina Reverter. No és cap temor infundat. Recorda que el mateix informe nord-americà fa recomanacions en previsió que el govern espanyol vulgui optar per injectar gas al magatzem submarí. Una porta oberta que les declaracions del ministre sobre globus inflats i perills inconcrets per demorar el desmantellament, no acaba de tancar. Al contrari. A diferència de la pressa amb la qual es va aprovar la indemnització, recorden , no existeix cap decret ni resolució certificant aquesta voluntat. “Volem una ordre expressa de clausura i segellament dels pous”, ha insistit Reverter, que també reclama un calendari per al desmantellament, tant de les instal·lacions marina i terrestre com del gasoducte de connexió amb la xarxa anul·lat pel Tribunal Suprem.

És per això que el moviment social que des de fa gairebé deu anys s’oposa al projecte Castor té clara la necessitat de “segellar” els pous que comuniquen la plataforma marina amb l’estructura geològica subterrània, com a garantia que s’inutilitzarà definitivament el projecte. Recorden que el gas matalàs ni es pot ni s’ha d’extreure del magatzem, tal i com hauria suggerit el ministre amb l’eufemisme dels perills que suposaria “desinflar el globus”. “Tapem els forats dels pous i fem els estudis necessaris per desmantellar després”, ha reclamat el també portaveu Evelio Monfort. Una solució, recorda, que difícilment resultaria més costosa que procedir al segellament immediat. “Quan el ministre diu que no podem tocar res, ni la planta marina ni la terrestre, que gestiona Enagás cobrant 15,72 milions a l’any –només dos milions menys que el costa mantenir en funcionament el magatzem submarí de Gaviota, a Euskadi-. Blanc i en ampolla”, afegeix. Creuen que, en el cas que el govern espanyol decidís reobrir-la en el futur, com no descarten els informes, seria el mateix gestor tècnic del sistema gasista, qui en podria treure profit. “Pensem que és una compensació a Enagás pels serveis prestats a Enagás”, subratlla Monfort, tot recordant que va ser l’empresa a qui el govern espanyol va encarregar la hibernació del projecte i l’operació financera per pagar la indemnització de 1.350 milions d’euros a Escal UGS arran la seva renúncia. Uns diners, denuncien, que no apareixen reflectits en els seus balanços.

A la recerca dels responsables

La tercera constatació, després que ja ho fessin en els seus respectius informes anteriors l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i l’Institut Geològic i Miner (IGME), sobre la relació directa entre les injeccions de gas i l’onada sísmica d’un miler de terratrèmols a partir de setembre de 2013 no han suposat cap gran novetat per a la Plataforma, que durant més de deu anys havia denunciat reiteradament aquest perill davant el menyspreu de la concessionària, Escal UGS i el govern espanyol. Més enllà d’això, però, el fet que una de les grans conclusions de l’estudi se centre a exonerar de l’empresa i la mateixa administració perquè, d’acord amb els estàndard del moment, no podien haver previst les conseqüències sísmiques de la injecció de gas, ha causat gran indignació. “Un informe no ho pot dir això”, subratlla Reverter. “El que hauria d’haver fet el govern espanyol era no donar cap autorització. El govern espanyol té una responsabilitat claríssima”, denuncia. “Què fa donant l’autorització a empreses que no tenen la capacitat, els mitjans ni el rigor necessari per a tirar endavant projectes tan important i de tanta envergadura com aquests?”, ha inquirit.

El resultat, final, recorden, una instal·lació multimilionària sense cap ús, inoperant, inútil i potencialment perillosa si es torna a posar en marxa. “És el paradigma de la incompetència de tots els que van gestionar el projecte, que va ser beneït per tothom i que ens havia de treure de la crisi”, ha subratllat Reverter, per qui la “mala gestió dels recursos públics” resumeix, en bona mesura, la curta vida del fracassat magatzem de gas submarí. La magnitud del desastre econòmic que ha suposat el projecte Castor, recorda la Plataforma, queda reflectida en un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre el deute del sistema gasista estatal. La compensació pel fracassat magatzem de gas submarí a les entitats bancàries que van facilitar el crèdit suposa un 53,7% del deute del sistema -2.470 milions-, fent-lo créixer un 67% entre finals de 2015 i finals de 2016. Per 2017, el 82% dels interessos del deute -56,7 milions- corresponen a aquesta operació financera. El moviment social continua exigint la reversió del pagament de la indemnització i que no hagi de ser la ciutadania qui assumeixi els plats trencats causats per l’exconcessionària, amb un encariment considerable de les tarifes del gas.

Investigació del Tribunal de Comptes

En aquest context, i davant l’escenari d’imprecisions i opacitat que el projecte Castor encara genera, la Plataforma ja ha anunciat demanarà que tant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu com a la mateixa Comissió Europea tinguin en compte l’informe en els processos oberts en contra del magatzem de gas submarí. També volen traslladar l’informe als eurodiputats valencians i catalans perquè actuïn en conseqüència. Demanen, a més, que s’indemnitzi els propietaris afectats per les instal·lacions i que el govern espanyol, a banda d’una auditoria de costos, encarregui un informe jurídic per ratifiqui que les instal·lacions mai van arribar a estar operatives fet pel qual no correspondria la indemnització. Traslladaran als diputats del Congrés la necessitat d’exigir responsabilitats administratives i polítiques i que s’indemnitzi els ciutadans afectats pels terratrèmols. Exigeixen al govern espanyol que restitueixi ambiental i paisatgísticament els espais afectats el projecte, segons preveu la llei. Per últim, la Plataforma instarà el Tribunal de Comptes a investigar el “macrodeute injust” que ha generat el projecte, especialment pel que fa al cost de la indemnització i el pagament d’interessos que suposa.

Més enllà de les actuacions administratives previstes, el moviment veïnal ha sol·licitat reunir-se amb responsables de la Generalitat Valenciana per abordar el contingut de l’informe del MIT i tractar possibles noves accions que se’n derivin. L’entitat, a més, prendrà part activament el pròxim 17 de juny en el Judici Popular que impulsa l’Oficina del Deute en la Globalització per denunciar totes les conseqüències i trobar els responsables del fracàs del projecte així com els efectes sobre la ciutadania. El desè aniversari de la lluita i la situació actual servirà també per organitzar noves accions populars com l’enterrament “definitiu” del projecte, que ja es va escenificar anteriorment.