El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna a dotze anys de presó per l’acusat de matar i esquarterar l’any 2011 un compatriota seu a Lleida. És la pena que li havia imposat l’Audiència de Lleida després que el tribunal popular el declarés culpable d’homicidi per majoria (7 vots a favor i 2 en contra). El jurat va considerar provat que C. J. de los S., d’origen dominicà i 39 anys, va matar P. M., de 51 anys, al pis de la víctima i després el va arrossegar fins al seu pis on el va esquarterar. La defensa de l’acusat considerava que no hi havia prou proves que l’incriminessin i que, per tant, calia fer prevaldre la presumpció d’innocència. Per aquest motiu el seu advocat, Mario Domingo, va recórrer la sentència. En conèixer-se la decisió del jurat popular, Domingo va sol·licitar que se li imposés la pena mínima i considerava exagerada la sentència. I més, tenint en compte, va dir, que durant els tres dies de judici es van presentar testimonis i proves que van generar molts dubtes i que van obrir la porta a la possibilitat que en el crim intervinguessin altres persones. Finalment però, el TSJC ha desestimat el recurs i ha donat la raó a l’Audiència.
Cal recordar que el jurat va considerar l’acusat no culpable de profanació de cadàver (6 vots a i 3) en valorar que va esquarterar el cos per intentar desfer-se d’ell però no amb la intenció de faltar-li al respecte. L’Audiència, per tant, el va absoldre d’aquest segon delicte i va absoldre també el cunyat de l’acusat d’encobriment en considerar que eren família. La sala no va aplicar l’atenuant de dilacions indegudes ja que la causa d’haver estat jutjat sis anys després dels fets no és atribuïble als jutjats sinó al fet que l’acusat va fugir.
El tribunal popular va considerar provat per unanimitat que l’acusat del crim i la víctima es van barallar dies abans, que l’acusat era l’autor del crim i que les parts del cos trobades al riu Segre eren de la víctima, segons els informes presentats pels forenses. El jurat va donar per vàlids els rumors de la comunitat llatina de Lleida que ja comentaven que l’acusat havia matat la víctima i havia fugit. A més, es van basar per condemnar-lo en la sang de la víctima trobada al pis de l’acusat, la seva fugida precipitada així com les confessions d’alguns testimonis en la seva primera declaració judicial. També, van dir, en les contradiccions dels testimonis.
