Acabem d’estrenar alcaldessa, la primera en la història del municipi. Aquest fet influirà en l’enfocament de les festes?
Estem a les ordres d’una nova persona que assumeix el repte de l’alcaldia. El fet que sigui dona no ha d’influir ni interferir en res més enllà de la seva forma de desenvolupar la festa major.
El seu toc personal ja s’ha anat veient, per exemple, amb la inauguració d’Expoebre 2018, a càrrec d’una dona. Segurament veurem altres moments en què l’alcaldessa donarà el protagonisme a les dones.
Quins passos preveu l’administració local per fer front a la vulnerabilitat de les dones a les festes?
Arran del cas de La Manada de fa dos anys a Pamplona, hi ha hagut dos mocions al ple de l’Ajuntament que demanaven que adoptéssim el missatge “No és no” i organitzéssim activitats informatives en aquest sentit.
Ara bé, nosaltres no volíem anar per lliure i actuar improvisadament sense que hi hagués una iniciativa unitària al respecte. En tot moment ens hem cenyit als nostres protocols interns de treball.
Actualment hi ha una campanya capitanejada per l’Institut Català de la Dona. Aquí sí que ens hi apuntarem, segurament a partir del Renaixement. Creiem que podem ser la punta de llança perquè molts pobles ebrencs vegin que Tortosa fa els deures.
Val a dir que les festes de San Fermín no tenen res a veure amb les de Tortosa, malgrat el volum de persones que movem en els dies de festa major. D’altra banda, aquí el públic és d’una gran qualitat, molt noble.Evidentment, però, poden passar moltes coses.
Com es plasmarà aquesta campanya al Renaixement?
Hi haurà una identificació molt clara dels punts on poden acudirles dones agredides, sense que això impliqui presentar una denúncia. Allà les atendran professionals de molts àmbits (treballadors socials, psicòlegs…). Tenim la comissaria molt cèntrica, allà on es concentren les festes del Renaixement, però pensem que no és aquest el lloc.
I la prevenció?
Tothom que treballi al Renaixement rebrà material per saber com actuar davant les agressions. També volem incloure el missatge al programa del Renaixement i de les Festes Majors, amb recomanacions sobre com viure la festa.
Com és que no hi ha actes taurins a Tortosa?
La tradició de bous de carrer tortosina està documentada.De fet, abans de la guerra civil, la capital del Baix Ebre tenia una plaça de braus amb aforament per a més de 4000 persones, a Remolins, i s’hi torejava.Després dela guerra, aquella plaça va quedar malmesa i la van enderrocar.
Tortosa va deixar enrere aquesta etapa i va optar per un altre model de festes. Van guanyar la partida la recuperació del folklore popular i la visió més cultural de la festa.
Per què a altres municipis, com Amposta, les festes han evolucionat d’una altra manera?
Diria que és per l’entorn. Avui a Tortosa el sector primari té una presència inferior a la d’altres poblacions. Els aspectes relacionats amb el camp han desaparegut de la trama urbana.
La grandesa de les Terres de l’Ebre serà màxima quan sapiguem valorar el que fan al poble del costat.El cosso-iris de Roquetes n’és un exemple. Per a mi, aquest acte havia estat, fins no fa gaire, tot un referent. La gràcia era que hi havia roquetencs que encara disposaven de magatzems amb tractors i carretes, en què podien començar a treballar un mes abans de festes. La decadència del cosso-iris de Tortosa és producte de l’escassetat de tractors i carretes a la capital del Baix Ebre.
Què ha representat la Festa del Renaixement per a Tortosa?
Un abans i un després.Una oportunitat de projectar la ciutat a l’exterior, d’arribar a totes les cultures d’una forma molt transversal.La Festa del Renaixement ja és una marca.
Segons un estudi d’impacte econòmic, documentat per la Universitat Rovira i Virgili,els quatre dies del Renaixement generen entre sis i vuit milions d’euros per a la ciutat.Hi comptem tots els sectors: hoteler, restaurador, ferreter, fuster, tèxtil…
Per què se celebra en ple estiu? Les temperatures no són les ideals per als vestits d’època.
Al Renaixement sempre ha estat clau la implicació ciutadana, del voluntariat i les entitats. Si no recordo malament, la primera edició va tenir lloc al maig i la segona al juny.El problema era que el jovent de la ciutat, el voluntariat, estava d’exàmens. I sense ells la festa no hauria pogut arrencar. Ara ja tenim un voluntariat organitzat, constituït per 800 persones.
Què és el que ha menat la població tortosina a implicar-se tant en la Festa del Renaixement?
Aquesta festa ha estat capaç de recuperar l’autoestima de la ciutadania. Els tortosins i tortosines han acabat sentint-se’n orgullosos, de la Festa del Renaixement. S’han deixat portar per aquest impuls. Tothom té algú a casa que participa en aquest esdeveniment.
Hi ha qui diu que la població no es vesteix tant com abans. No és cert: el que passa és que estem diluïts perquè cada vegada tenim més visitants. Els cosidors i cosidores cada any ens faciliten les xifres dels vestits que confeccionen i venen.Aproximadament el 10 % de la població tortosina es vesteix d’època pel Renaixement. Fins i tot hi ha unes tendències que varien: la indumentàriade fa cinc anys no és la mateixa que la d’enguany.
L’edat influeix, a l’hora de participar a la Festa del Renaixement?
A les desfilades, hi participen ciutadans que tenen des d’1 any fins a més de 80. Quan jo vaig començar a participar-hi com a voluntari, fa dues dècades, em costava molt engrescar els meus companys homes perquè es posessin mitges. Fins i tot vam tenir baixes a les entitats perquè hi havia qui es negava a posar-se unes malles.Avui ja tenim generacions que saben que aquesta peça forma part de la indumentària del Renaixement.
Parli’ns de la projecció de la Festa del Renaixement arreu d’Europa.
Som una festa reconeguda, respectada i observada, la qual cosa mena a la imitació.
Al principi anàvem a Le Puy-en-Velay, a França, cercant inspiració. Ens portaven una dècada d’avantatge en la celebració d’una festa dedicada al Renaixement. Amb els anys, ens hem igualat amb ells, els hem avançat i fins i tot ens han acabat copiant en algunes coses. Ells també venen aquí. Hi ha molt bona relació: si decidim importar alguna activitat de l’altre, ens ho comentem.
Formem part de l’associació europeaEuro XVI, que aglutina les festes de recreació històrica contextualitzades al segle XVI. Les dues potències d’aquesta entitat són Tortosa i Le Puy-en-Velay. Si uníssim el bo i millor de la seva festa i de la nostra, el resultat seria una festa increïble en l’àmbit de la recreació històrica.
La Cinta ha perdut terreny davant la festa del Renaixement?
Hi ha qui diu que el Renaixement ha matat la Festa Major, però són esdeveniments diferents. La Festa del Renaixement és un producte de promoció de ciutat extraordinari. Ja en portem 23 edicions, però no deixa de ser una moda, continuada en el temps i molt ben implantada.
Les festes majors formen part del nostre ADN. Són una forma de celebració, de transmissió oral de determinats costums i tradicions entorn d’una figura de connotació religiosa. La festa, però, no es justifica únicament per la devoció i la fe.
Hi ha hagut èpoques en què la festa major era decadent. Avui en tenim un model renovat. Pressupostàriament, no es pot mantenir una setmana de programació. A més a més, a l’era de la globalització, la Cinta no es pot continuar celebrant com fa 30 anys. Avui són cinc dies intensos, en què la ciutadania no para a casa,amb un total de 900 penyistes i unes penyes innovades.
Abans teníem un pressupost superior al mig milió d’euros. Actualment estem organitzant les Festes de la Cinta amb 175 000 euros, i això no ha estat fàcil.
Ja no venen figures artístiques de tant de renom com fa tres dècades.
En aquella època hi havia uns altres valors. Avui dia no podem desviar-nos del pressupost. D’altra banda, els preus dels espectacles s’han incrementat exponencialment. Els caixets d’aquella època no tenen res a veure amb els actuals: contractar un grup de renom espanyol pot costar 70 000 euros, la qual cosa ens obligaria a renunciar a actes festius.
Ara que tota la música es troba a Internet, és amb els concerts que realment fan diners els grups.
Això mateix. Tinguem també en compte que fa trenta anys les produccions eren més senzilles.Abans l’espectacle no es basava en les grans pantalles web i els efectes especials. N’hi havia prou amb un gran vocalista, uns bons músics i un equip de so digne.
D’altra banda, ara al jovent no li interessa tant que vingui un grup famós com la possibilitat d’estar de festa fins a les 8 del matí els cinc dies de La Cinta, i això ho permeten elsdiscjòqueis.
Quin balanç fa de les festes dels barris de Tortosa?
Tenen tot el meu reconeixement. Actualment hi ha una crisi de valors, falta implicació de la ciutadania en l’àmbit associatiu. I, tanmateix, hi ha qui s’hi involucra imanté l’essència de la tradició de les festes dels barris.
Marquen tendència les associacions de veïns que munten des de fa molts anys la festa del seu barri. Destacaria la Revetlla de Sant Joan a Ferreries: aquella nit, les festes de Ferreries es converteixen en la referència de la festa populara Tortosa.
Tots hem fet un esforç de reconfiguració, per tenir un producte el més actualitzat i atractiu possible, que no té res a veure amb el de fa tres dècades, quan el veïnat feia més vida al carrer.
