Comencen les pintades horitzontals a diferents pistes de bàsquet de la ciutat

Coincidint amb Reus Ciutat del Bàsquest Català 2019, i en el marc del programa Llambordes que promou el Casal de Joves, han començat aquesta setmana les pintades horitzontals a diferents pistes de bàsquet de la ciutat. La iniciativa suposa que un cop realitzades les pintades, en tres pistes de bàsquet es reproduiran dissenys al terra dels dibuixos guanyadors del primer concurs de pintades horitzontals.

Concretament aquesta setmana han començat les pintades a la plaça Arquitecte Sardà i que corresponen als dissenys de Desordre i de Gerard Martín, i la setmana vinent, es realitzarà la pintada que va a la plaça d’Europa i que correspon a un disseny de Riccardo Micoli.

Aquesta ha estat una iniciativa conjunta de les Regidories d’Esports i de Salut i Ciutadania de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Àrea de Joventut.

Els artistes i les obres

Gerard Martín, per un costat, va presentar al concurs “Geometrització”, una proposta que passa per la racionalització de formes bàsiques com a elements figuratius de l’obra. Juga amb aquestes formes mínimes que s’adapten a l’escenari. La cromàtica s’adapta a l’entorn prenent tonalitats pròpies dels parcs, la terra i la vegetació. Gerard Martín és de Tarragona i actualment forma part de l’estudi creatiu Pàkaru.

Per la seva banda, Desordre és de Reus i va presentar “La llibertat guiant el bàsquet”. Segons ella mateixa explica “el bàsquet és un esport força practicat per ambdós sexes, però no deixa de ser un motiu per parlar de la dona. Representant el poder femení, aquesta obra vol transmetre la igualtat de gènere en un àmbit molt freqüentat pels més joves, ja que aquests mateixos són el futur de l’educació, la igualtat, i el respecte comú. A l’hora d’elaborar l’obra havia de tenir molt en compte el llenç, ja que, acostumada a treballar entre papers i murs, una superfície horitzontal em suposava un gran repte. El primer que he pensat ha estat crear una imatge que fos senzilla, ja que estem en un projecte que no ha de molestar gaire visualment. També he pensat que el suport em permet poca varietat cromàtica i només l’ús de tintes planes (en total es requereixen 5 colors per a elaborar aquest projecte, amb els respectius materials per pintar sobre la superfície, així reduint el cost d’elaboració). Finalment, he escollit colors neutrals i poc saturats, amb la idea de que la imatge pugui encaixar amb l’entorn de qualsevol de les tres pistes. Com a “temàtica” he volgut centrar el projecte amb el feminisme, ja que com a dona, es un tema que em cau molt proper i m’hi puc aferrar més. He buscat alguna referència artística que a mi em commogui dins aquest àmbit, i com a inspiració visual he utilitzat l’obra “La Liberté guidant le peuple”, on el centre del quadre recau en la figura femenina que representa la llibertat davant els estaments socials a la Revolució Francesa del 1830, d’aquí el títol de l’obra. Com es pot veure en la imatge adjuntada, el centre del mural horitzontal presenta t és una noia de mitjana edat amb vestimenta esportiva. La idea era lligar la figura femenina amb els esports, com en aquest cas, el basquet fent d’enllaç amb el tipus de suport que s’ha de treballar”.

Finalment, Riccardo Micoli és un italià que viu actualment a Barcelona. Va presentar al concurs la peça “Nit de Gats”. A partir de la forma típica d’una pista de bàsquet ha representat dos gats jugant amb un cabdell de llana i que tenen darrere un fons espaial. El fil del cabdell defineix les línies del camp, creant un graciós joc visual. Les formes dels dos gats són delineades i amb colors vius i contrastant amb els del fons que recorden, vagament, segons explica el mateix artista, amb el símbol del Ying i el Yang, un emblema de l’equilibri en les cultures orientals.