CARPE DIEM

NIL HIERRO

Carpe diem és una locució llatina ideada pel poeta romà Horaci i difosa de manera massiva pel gran públic a la pel·lícula “El Club dels poetes morts” i que, literalment, significa “aprofita el dia”, és a dir, aprofita el moment, no el malgastis. D’altra banda, ha estat un tema recurrent a la literatura universal -principalment durant el Renaixement, el Barroc i el Romanticisme– com a exhortació a no deixar passar el temps que se’ns ha brindat i gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert.

Altres traduccions menys literals podrien ser “Aprofita el dia i no confïis en el demà”, “No deixis per demà el que pot pots fer avui” o “Viu cada moment de la teva vida com si es tractés de l’últim”.

D’entrada, d’una interpretació fugaç del concepte podria entendre’s que aquest principi vital incentiva actituts poc responsables o de certa manca de consciència en la persona, tanmateix no era aquesta la seva raó de ser en un origen, en temps de veritables penúries i una alta mortalitat, sinó l’aprofitar el poc temps que et proporcionava la vida o, si més no, una curta joventut.

Un cop arribada l’època contemporània i el notable augment en l’esperança de vida se sol traduir com l’actitut de viure intensament cada instant, d’afrontar la vida amb optimisme i alegria, doncs davant els continus disgustos que aquesta et pugui anar deparant en el seu camí només aquesta actitut et permetrà viure-la enlloc de patir-la.

D’altres acepcions més peculiars que també han tingut ressò han estat la famosa frase popularitzada pel malaurat James Dean “Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver”,    -consell que va seguir al preu de la lletra, de la mateixa manera que ho va fer el seu deixeble i successor River Phoenix- o l’apassionada lletra del mític “Bésame mucho”, composada per la mexicana Consuelito Velázquez a una edat molt tendre i sense haver besat mai abans ningú, quan diu “…como si fuera esta noche la última vez”.

Tanmateix, jo em quedo amb la versió que ofereix Eckhart Tolle al seu best-seller “El Poder de l’ara” en el sentit de poder assolir la consciència d’un mateix i no deixar-nos emportar pels pensaments negatius que sempre ronden pel nostre cap, ja siguin experiències passades de mal record o bé auguris d’un futur desolador. Només així serem realment lliures de viure, amb majúscules, i gaudir d’aquest mateix moment, prescindint de prejudicis, expectatives, rancúnies i, sobretot, pors.