Andreu Suriol Ribé, president de la Cambra de Comerç de Tarragona: “Tenir experiència i bons companys de viatge és clau per comercialitzar en territoris poc desenvolupats”

Quin nombre de missions comercials s’han dut a terme durant l’any 2016? Ha hagut algun país predominant?

Durant l’any 2016 vam dur a terme onze missions comercials, de les quals deu van ser a l’Àfrica subsahariana. Cal dir que nosaltres donem suport a un gran nombre d’empreses, però no només tarragonines, sinó d’arreu d’Espanya. Les cambres de comerç de cada indret orienten a aquestes empreses cap a la Cambra de Comerç de Tarragona, fet que no ens proporciona diners, però sí prestigi.

Hi ha previstos nous països on comercialitzar durant aquest any?

En general, anem a països on van pocs empresaris europeus. Treballem en mercats on la gent normalment no s’atreveix a anar sola; i tot i que la majoria de països són receptius al producte europeu, tenir experiència i bons companys de viatge és clau per comercialitzar en aquests territoris poc desenvolupats.

Enguany tenim nous mercats a explorar, com ara Namíbia –nord de Sud-àfrica- i Sri Lanka –Àsia -.

Quins són els objectius per a aquest 2017?

L’objectiu principal és continuar amb les mateixes ambicions comercials com hem fet fins ara. Mantenir aquest nombre de missions és complicat, perquè la persona que se n’encarrega destina el 99% del seu temps. D’altra banda, en comparació a altres cambres de l’Estat espanyol, acomplir onze missions en són moltes; que es convoquin totes, omplir-les, i alhora, centrar-se en mercats poc saturats. Amb això vull dir que en aquests mercats hi ha certa aprensió, perquè tot i que són mercats que es ven molt, hi ha un cert risc i temor –per guerres, malalties, etc.-.

A l’Àfrica subsahariana som referents a Espanya. Procurem aprofundir al màxim l’assessorament, així com donar suport a qualsevol mena de tràmit administratiu –com en una ocasió, on l’encarregat de la Cambra va anar fins a l’ambaixada de París per aconseguir els passaports de quatre empreses que no els duien, i així poder marxar de missió comercial -. Per tant, el personal que tenim és poc però eficient.

Quin és el sector que més importacions i exportacions presenta?

La petroquímica és la màxima propulsora d’importacions i exportacions del sector. Per tant, quan Repsol fa la parada tècnica pertinent, l’activitat del Port de Tarragona fa un descens considerable.

Quina és la influència del sector químic dintre del comerç?

El sector químic causa una forta repercussió en l’àmbit ocupacional. Totes les persones que treballen a la química viuen a Tarragona o als voltants. Això significa donar força al sector comercial: si es té treball, s’obtenen guanys i es produeix consum. Per tant, podríem dir que la influència del sector químic esdevé, en gran part, el motor de l’economia. Per això, la Cambra també s’implica en la indústria, perquè s’ha aconseguit, entre tots, que la indústria, el turisme i el comerç convisquin. Uns s’alimenten dels altres.

Des del seu punt de vista, quina és la importància del Corredor del Mediterrani?

Nosaltres estem demanant el Corredor del Mediterrani des de fa molt de temps. Hem anat fins a Brussel·les en missió a veure un comissari de la Unió Europea; hem fet articles; manifestos; ens hem postulat sempre i estem a la taula estratègica del Corredor del Mediterrani. La importància és perquè aquest país necessita infraestructures, que no es tenen. No és una necessitat estructural i exclusiva de Tarragona, sinó de tota Espanya: millorant aquestes infraestructures, progressaria el comerç a l’exterior, augmentant així la balança d’importacions i exportacions; es podria treure un alt rendiment amb impostos; i amb tot, hi hauria una generació de riquesa favorable per a tot l’Estat.

Com està afectant l’endarreriment del Mercat Central com una de les peces claus del comerç?

És tota una llàstima aquest endarreriment perquè el centre es desertitza; s’han tancat un gran nombre de botigues, i francament no ho entenc. Tot i que veient el no pàrquing de Jaume I, el no Jocs del Mediterrani, o bé l’estat de la Tabacalera, veig una desídia general en mantenir el patrimoni tarragoní.

A nosaltres ens repercuteix indirectament, perquè estem preocupats pel comerç de la ciutat, per l’entorn del mercat, per totes les botigues que s’han perdut i pels propis paradistes que han passat una situació transitòria.

Fa uns anys, des de la Cambra vam presentar un projecte on s’exposava que tota la zona propera al Balcó del Mediterrani es prioritzés per als vianants, perquè així el comerç i la promoció de la marca Tarragona prengués més embranzida. No obstant, avui en dia aquesta zona no llueix tot el que hauria de lluir.

Des de la Cambra com s’està ajudant al sector juvenil a endinsar-se en el món laboral?

Tenim el programa PICE –Programa Integral de Cualificación y Empleo– que és de la Garantia Juvenil i té la intenció de reduir l’atur juvenil. Es tracta d’identificar als joves aturats, entrevistar-los, orientar-los, i formar-los genèrica i específicament segons l’àmbit professional de cada sol·licitant. Com tenim contacte amb els joves i amb les empreses, la inserció és força contínua, tot i que no tota la que voldríem. Per això, seguim dedicant-nos-hi plenament.

Marina Villegas Milà