En data d’abril de 2018, Reus ja té pressupost. Quina opinió li mereix que s’hagin aprovat sense arribar a cap acord amb la resta de grups municipals?
Ha estat inevitable perquè va ser a mitjans de desembre quan se’ns va comentar que el pressupost s’estava treballant i si volíem arribar a acords. Quan ens ho diuen a finals d’any pràcticament, entenem que la voluntat perquè hi hagi un treball intens per negociar és feble. Estava bastant clar que l’alcalde utilitzaria el recurs de la moció de confiança. És la mostra del que ha estat el govern del senyor Pellicer, tant en el seu mandat anterior com en l’actual. L’única voluntat és que li donem suport a les seves propostes, però per fer un treball conjunt no va tenir cap intenció.
Segons Pellicer, us va proposar entrar en l’equip de govern durant la ronda de contactes.
En cap moment es va fer aquesta proposta formalment. En alguna conversa més aviat informal, ell va parlar d’un pacte de governabilitat. És a dir, que poguéssim donar suport a les seves línies estratègiques, mantenint l’estructura de govern sense nosaltres dins.
Si la proposta s’hagués formalitzat, hauríeu acceptat entrar al govern?
Probablement no ens hauríem assegut a negociar una entrada al govern perquè el mandat ja estava avançat i les possibilitats d’implementar polítiques en què el nostre grup pogués deixar petjada eren petites.
Des de l’equip de govern han reiterat que l’únic que ha fet l’oposició és endarrerir l’aprovació dels comptes.
El problema està en el fet que l’alcalde no va resoldre el problema de la governabilitat a l’inici de mandat o durant el primer any. Això significa renunciar a coses per tal que els altres puguin tenir la capacitat de fer polítiques, i s’ho va estalviar. Al llarg de tot el mandat el que s’ha visibilitzat és que ell no pretenia renunciar a una certa comoditat respecte a la seva visió de què ser alcalde consisteix més en regnar a la ciutat que no pas en l’exercici de govern i de servei.
Es prioritzen els interessos polítics davant la ciutadania?
Així és. El consens polític sobre els temes de salut és el que ha permès que Reus tingués una capacitat sanitària com, probablement, cap altra regió. Per tant, aquest no és fruit d’un grup municipal ni d’un partit que en un moment donat tingui el suport majoritari. Aquestes coses no es poden fer amb un suport tan feble perquè s’ha d’intervenir amb altres administracions, que probablement tenen altres colors. És una feina molt més àmplia i no només local, sinó territorial. Això va saltar pels aires quan va arribar el senyor Pellicer. Al grup hospitalari va haver-hi superàvit fins fa tres anys i ara tenim una situació molt difícil que hem d’intentar resoldre sense polititzar. Alguns han volgut fer d’això, fins i tot, una eina judicial i hem acabat perdent socis i complicitats.
Fa uns dies sorgia la informació que una de les opcions que estaria valorant el govern és vendre la societat Gecohsa per quadrar els comptes de l’Hospital Sant Joan. És una solució encertada?
No ha estat una comunicació oficial del govern, tot i que ho han insinuat i després ha sortit publicat als mitjans.
De fet, Pellicer va confirmar que era “una de les propostes sobre la taula”.
Arran d’aquesta informació, vam fer una sèrie de preguntes perquè ens presenta bastants dubtes. En primer lloc, sembla una opció que beneficia molt més a l’Institut Català de la Salut, i la Generalitat en si, que no pas a l’Ajuntament. Primer diuen que no gestionem prou bé l’Hospital de Móra i ha de ser un altre que ho faci. Si ho hem de deixar de fer i s’ha de crear una societat nova perquè l’actual no funciona prou bé, com és que, al final, la solució passa per vendre la mateixa societat perquè ho continuï fent? Això és contradictori. Amb tot això, crec que la Generalitat promet a tothom coses que després no es veu amb capacitat de poder fer realitat. El problema de l’hospital de Reus és originat per una batalla partidista. Per tant, nosaltres tenim dubtes, i alguns estan vinculats a què, realment, això sigui beneficiós per la ciutat i aquesta empresa estigui ben valorada. Encara no sabem per quant la volen vendre.
Parla d’una batalla partidista. El PSC no ha participat d’aquesta batalla?
Donem la nostra visió del que creiem que és el millor per l’hospital. En allò que estem d’acord donem suport i fem debat partidista dels temes, però s’ha de fer en la justa mesura. L’hospital en aquest període ha contractat més advocats que cirurgians. Això ja mostra que tot aquest tema s’ha portat, per part del govern, a una situació que no permet gestionar d’una forma adequada l’hospital. Insistim moltes vegades que el centre està infrafinançat. El problema està en què en el finançament comptava amb una part per un pagament d’un tram a través del lloguer de l’hospital i això ha desaparegut. Ara, ens trobem que es retallen serveis per pagar el crèdit de l’hospital.
Quina seria la vostra proposta per solucionar-ho?
L’hospital es pot continuar gestionant des del territori i l’únic que necessitem és un increment de finançament per tal d’atendre la part que en aquest moment s’està dedicant al pagament del lloguer de l’hospital, durant els 7 anys que queden fins al 2025. Després d’aquests 7 anys, els diners poden retirar-se i retornar al finançament que es manté per tota la resta del sistema hospitalari. Creiem que des del territori, amb una gestió eficient, hem estat capaços de proporcionar un servei de qualitat molt notable. Amb el consorci, la Generalitat es fa càrrec del deute, però després té repercussió en la dotació de plantilla, en les inversions …
Per primera vegada, el CMQ també tanca l’exercici de 2017 amb dèficit. Creu que aquesta serà també la tònica del CMQ a partir d’ara?
Esperem que no. Però per això necessitem que el CMQ tingui prou activitat perquè es pugui continuar mantenint. Entenem que l’empresa és absolutament viable i el trasllat a l’antic hospital és una oportunitat per moltes raons: pels equipaments nous que es podrien instal·lar allà i pel servei que pot donar al centre de la ciutat. Si es gestiona mínimament bé, pot tornar a números positius sense cap problema.
Posant ara la mirada al futur, queda poc més d’un any per les pròximes eleccions municipals. Sou optimistes?
No sé si ara mateix, tal com està el país, l’optimisme és una variable. En el mandat anterior vam fer un treball molt proper a la ciutadania, generant certs espais de debat. Hi haurà una base que, evidentment, estarà molt definida per les propostes que hem anat fent. Aquest serà el nucli. Però volem que hi hagi aquesta possibilitat perquè la gent participi. Creiem que s’ha de parlar de la ciutat. Tot i això, ens preocupa que la situació a Catalunya no se solucioni. Semblava que en dos mesos hi hauria un nou govern, però s’està allargant. Com més s’apropi la situació actual a les eleccions municipals, més les pertorbarà i es votarà més condicionat pel tema nacional.
Parla d’una repercussió del tema nacional en el vot de la ciutadania.
És evident que el resultat de les eleccions nacionals és molt diferent del de fa 2 anys i al de fa 4 anys. Només votem sota el context de si estem a favor o en contra de la independència. Si aquest context arriba a les eleccions locals és evident que els resultats poden veure’s influïts d’una forma determinant.
Es presentarà com a cap de llista?
El que tenim clar a nivell d’executiva local és que volem que l’agrupació esculli el seu candidat o candidata a encapçalar la llista en una primera fase, abans de l’agost. Aquesta serà la proposta que farem en la propera assemblea, el 24 d’abril. Si s’aprova, encara he d’acabar de valorar amb els meus companys si jo seré candidat. Em veig capaç de ser-hi després d’aquests anys d’experiència en l’oposició. Però no és una decisió individual.