El geòleg Josep Giner analitza les claus del fracàs del projecte Castor a la UB

Errors tècnics, organització inadequada i prioritat del negoci davant dels riscos: Giner analitza, en una conferència a la UB, les causes del fiasco del clausurat magatzem de gas submarí, que costarà més de 3.300 MEUR als consumidors

 “Dona la sensació que es va prendre la decisió de tirar un negoci endavant i quan la tècnica avisa que no funciona bé, s’ignora i es continua”. Aquesta és una de les conclusions sobre el fracàs del projecte Castor que el doctor en Geologia i professor de la UB, Josep Giner, ha extret de l’estudi del cas a partir de la crisi sísmica que va generar a partir de setembre de l’any 2013. El fiasco del magatzem de gas submarí deixa en evidència, segons ha apuntat l’expert en una conferència a la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, un reguitzell d’errors tècnics en totes les fases del projecte, l’aplicació d’un inadequat model d’organització empresarial i la inexistència d’una avaluació de riscos que havia d’haver previst la possibilitat de moviments sísmics. Clausurat després d’haver causat més d’un miler de terratrèmols, el projecte Castor suposarà una factura de més de 3.300 milions d’euros sobre els consumidors després que el govern espanyol del PP decidís indemnitzar l’empresa concessionària, Escal UGS, controlada pel grup ACS.
El títol de la conferència escollit per Giner, ‘El projecte Castor. Crònica d’un desastre anunciat’, resumeix en bona mesura la tesi sobre el qüestionable desenvolupament i el consegüent fracàs del projecte que ha estudiat de forma independent al llarg dels últims quatre anys. “Tota la part tècnica es fa amb moltes deficiències, errors, conceptes equivocats i a mesura que s’incorporen dades no s’interpreten correctament. Acumula error rere error i arriba al fracàs que es manifesta en els terratrèmols de 2013”, ha exposat. Professional amb experiència de dècades en explotacions petrolíferes arreu del món, al marge de la seva activitat acadèmica, Giner ja havia assenyalat anteriorment els punts febles de la viabilitat tècnica del projecte a partir dels pocs informes fets públics per l’empresa i les dades que ha pogut aconseguir.

Des del model geològic del magatzem, que partia erròniament de l’existència de porositats –o capacitat real per encabir el gas en l’estructura- d’entre el 18 i el 25%; el model dinàmic, a partir del qual la concessionària preveia la lliure circulació del gas dins del magatzem com si es tractés d’un tanc; així com el comportament geomecànic del magatzem en les operacions d’injecció, que hauria pogut acabar provocant la fractura de la roca superior per una manca de càlcul adequat de les pressions màximes que podia suporta durant la injecció. En realitat, segons ha recordat, les seves conclusions coincideixen, en bona mesura, amb les de diferents organismes i, fins i tot, empreses auditores del projecte, que en algun moment ja havien detectat aquestes mancances. I és així com alguns paràmetres que convertien el magatzem en una estructura “extraordinària” passaven a ser “normals”. Així, per exemple, l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard rectificava la visió d’Escal UGS i concloïa que l’estructura només tenia una porositat màxim del 5% -molts experts la xifren entre l’1 i el 2%-.

El model dinàmic, que estudia el comportament dels fluïts a l’interior, no va poder ser validat per l’auditor d’Escal UGS per manca de dades i la promotora no va tenir en compte com el petroli romanent a l’interior podria afectar el comportament del magatzem durant la injecció. Tampoc havia aportat dades dels pous per determinar la pressió de fractura de la roca, que va situar molt per sobre dels 185 bars de pressió màxima assolida durant la injecció, en el moment de provocar els terratrèmols. Un increment mínim d’aquesta pressió l’hauria pogut fracturar: en el seu informe, l’Institut Geològic i Miner (IGME) ja avisava que els marges de seguretat en aquest aspecte eren “inexistents”.

Ignorar els avisos

L’empresa, però, en cap moment va preveure ni va actuar davant la possibilitat de desencadenar terratrèmols amb la injecció, una relació causa-efecte que tant l’IGME com el MIT han corroborat. No només això, sinó que, tenint coneixement dels sismes des dels primers dies de setembre, va continuar les operacions d’injecció fins a mitjans de mes, segons les seves pròpies previsions. “En totes les fases els aspectes tècnics que avisen de que les coses van malament, s’ignoren. Haurien d’explicar perquè això ha estat així. Per què no es fa casa als avisos tècnics de que les coses no van bé”, es pregunta Giner. Tot plegat ha situat l’exconcessionària com a investigada –inclosos els membres del consell d’administració i director tècnic- en les diligències obertes per l’origen dels terratrèmols al jutjat número 4 de Vinaròs, juntament amb funcionaris i responsables del govern espanyol

L’arrel de tot plegat, en aquest sentit, van més enllà de l’àmbit estrictament tècnic i el situa també en el camp empresarial. “És una empresa que no té cap experiència prèvia, que no ha participat el projectes d’aquesta envergadura. Ho subcontracten tot, 40.000 empreses subcontractades que fan la seva feina i dins del projecte hi ha afirmacions contradictòries”, assenyala. Afirma que és un perill executar la “geologia” i “l’enginyeria” de forma paral·lela, contractant altres empreses per executar el que es coneix com a “core activity”. En aquest àmbit, a més, detecta una manca de “supervisió interna i externa”, per part de les autoritats estatals competents, que se suma a una “pobríssima anàlisi de riscos sobre la possibilitat de terratrèmols”.

Aquesta combinació de “treball tècnic molt deficient amb projecte d’empresa molt pobre i no adequat al projecte que s’estava gestionant porta al fracàs”, conclou. El projecte, apunta, és inviable “independentment dels terratrèmols” . “El fracàs no s’improvisa, però es paga”, recorda, tot citant Joan Fuster. Segons abunda, l’empresa concessionària hauria pogut estalviar-se l’episodi sísmic –amb terratrèmols de magnitud de fins a 4,3 graus, però que segons el MIT podrien assolir els 6,8- amb un sistema de monitorització amb sensors al voltant de la plataforma marina i establint un protocol de semàfors per determinar la perillositat de la situació a partir de “semàfors”. Mentre que el color verd indicaria sismes de magnitud inferior a 2 graus que no suposarien problemes, el taronja entre 2 i 3,5 alertaria d’una situació anormal mentre que el color roig, per damunt d’aquesta última xifra, suposaria aturar l’activitat davant de problemes de consideració.

Semàfors de risc

Recorda, en aquest sentit, que les empreses que treballen en aquest sector solen determinar tots els escenaris de risc possibles sobre el medi, les propietats o les infraestructures i valorar-ne els costos. Fins i tot, en els casos de més baixa probabilitat. “Si la seva anàlisi conclou que un terratrèmol de 6,8 o 7 graus es pot produir però amb una possibilitat de l’1 o el 2% ningú els podia recriminar res, perquè ho preveuen i li donen una probabilitat baixa”, apunta. “Però això no exclou que la probabilitat es realitzi, és com comprar un dècim de loteria”, afegeix. Un escenari de risc elevat, recorda, requeria aturar el projecte, especialment, també per la proximitat de la central nuclear de Vandellòs.

A l’acte d’aquest dimecres ha assistit també una delegació de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. La seva portaveu, Cristina Reverter, ha recordat que els arguments de Giner demostren que la viabilitat del projecte esgrimida per l’empresa era, en realitat, una “bombolla que va esclatar amb incongruències, error tècnics i econòmics”, amb conseqüències molt importants al territori i a tot l’Estat espanyol. “N’aprenem quan ja no s’hi pot posar remei. Tenim un projecte pel que paguem cada any divuit milions d’euros –més els 80 de l’amortització del crèdit que va servir per indemnitzar Escal UGS amb 1.350 milions d’euros- a una empresa semipública –Enagás- i ningú posar fil a l’agulla ni assumeix un error que té conseqüències anuals pels consumidors i ciutadans”, ha tancat Reverter.