Francesc Barbero Escrivà: “El cas de la descontaminació del pantà de Flix és un serial”

Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre, és un municipi actiu, vital i entusiasta, que en els darrers anys s’ha vist sotragat per dues circumstàncies excepcionals: la contaminació del seu pantà i totes les tasques que han calgut fer per recuperar-lo, i un incendi esgarrifós que va afectar molta part del seu terme. La pandèmia l’han viscut d’una forma molt activa i decidida per sortir-se’n. L’alcalde de Flix, Francesc Barbero Escrivà explica en aquesta entrevista, en quin punt es troben i quines són les seves expectatives de futur.

Hem superat ja la meitat del mandat, que ha estat marcat per la pandèmia de la Covid-19. Com valora aquests dos anys al capdavant de l’Ajuntament de Flix?

Han sigut dos anys molt intensos pels càrrecs públics que hem tingut la responsabilitat de
gestionar la Covid i els seus efectes. A més, a la intensitat d’aquest darrer any, hem d’afegir que tot just feia 10 dies que havia començar el mandat quan es va declarar l’incendi de la Ribera d’Ebre del 2019, un 70% del qual va afectar superfície de Flix, concretament 4.000 hectàries de les 6.000 totals. Per tant, vam començar la nostra gestió a l’Ajuntament de Flix amb aquest gran impacte, només entrar. La pandèmia va començar el març del 2020 però nosaltres ja feia mesos que vivíem el dia a dia amb una activitat intensa, primer gestionant l’incendi i les seves conseqüències, així com els ajuts per a la revifalla econòmica de la zona en recuperació.

Així doncs, cal entendre que la sotragada econòmica a Flix ha estat important. Quina és avui la situació de l’Ajuntament i dels habitants de Flix?

Flix és un municipi que sempre ha viscut de la indústria, més que dels sectors primaris o del turisme, que continuen sent complementaris a l’economia local. En el fons, tant l’incendi com la Covid han vingut a mostrar les conseqüències que causa la crisi industrial, que l’economia local de Flix arrossega ben bé des dels anys 90.

El 2017, Ercross, el principal ocupador de la població, va tancar una de les línies que mantenia a Flix. Des d’aleshores, el sentir del poble és recuperar-se d’aquell sotrac. I tot i així, els sectors econòmics que continuen aguantant la població segueixen sent la indústria i la nuclear d’Ascó, de la qual estem a 3 km només. Aquests sectors sempre han sigut molt estables i han esquivat prou bé la crisis de la pandèmia. Malgrat això, mantenim la tònica de davallada sostinguda que és la que ens ocupa més temps i la que més feina ens dona per revertir-la.

Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament per reactivar l’economia de Flix?

Tenim diversos fronts oberts. Per una banda estem treballant amb el govern de la Generalitat en una taula que ja ha obtingut els primers fruits, alguns dels quals són bonificacions fiscals i la Declaració d’Interès General per a la reindustrialització de Flix. La línea de fosfats que Ercross encara té a Flix s’ha pogut mantenir gràcies a exempcions fiscals de la Generalitat.

També tenim damunt la taula una sèrie de prospeccions de captació de noves inversions, de les que esperem tenir algun anunci positiu ben aviat.

Per altra banda, de la mà del Consell Comarcal i d’altres agents econòmics supramunicipals, estem treballant molt intensament en temes de turisme i de la nova indústria que a Flix ha anat guanyant pes en els últims anys, revolucionant unes activitats que han passat de ser gairebé inexistents a complementàries, amb l’extensió dels regadius, la inclusió de molts paquets turístics que estan propiciant que s’hagin establert noves activitats econòmiques al voltant d’establiments hotelers, de la restauració i de la Reserva Natural de Sebes. Tot plegat té un impacte important en nombre de visites durant tot l’any i per tant, continuarem treballant en aquestes línies, sense perdre de vista les principals accions encaminades a la reindustrialització, perquè a Flix tenim vocació industrial i la volem mantenir.

Al pressupost d’aquest any de la Generalitat de Catalunya hi ha uns 400 milions d’euros destinats a la descontaminació del pantà de Flix. Què ens en pot explicar?

Enguany finalitzen els treballs de descontaminació del pantà de Flix. És un assumpte que fa gairebé 15 anys que s’arrossega, quan al 2004-2005 publicar l’estudi que destapava el cas. Les partides pressupostàries són per a les obres de desmantellament i segellat de tota l’actuació. Han estat anys de feines complicades, amb casos de corrupció de les constructores que hi participaven, que no van aturar l’obra, etc. Tot un serial. Ara, a la fi, els informes dels científics dels operadors de la Conca Hidrogràfica i l’Agència Catalana de l’Aigua, són favorables. Només estem esperant que l’Audiència Nacional doni el permís per executar les partides que falten per cloure l’obra i desmuntar la barrera hidràulica que es va construir al riu, que aïlla la bossa de contaminació mentre es treballava per donar seguretat als subministres d’aigua del riu, més avall. Amb el desmuntatge posarem punt i final a aquest episodi i a zero el comptador ambiental de Flix. Aquests és un punt important en l’estratègia de reorientació de la indústria i l’activitat local i a més, treure aquesta infraestructura també és un alleujament col·lectiu.

Com valora que l’Agència Catalana de l’Aigua, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i el Grup de Natura Freixe hagin arribat a un acord per conservar els ecosistemes fluvials de les reserves de Sebes i els meandres de Flix i Riba-roja d’Ebre?

Doncs molt positivament perquè vol dir que, de ser un lloc on teníem problemes ambientals
amb una solució gens fàcil, passem a ser un exemple de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i una ONG local, com és el Grup de Natura Freixe, que gestiona tot aquest tram de riu Ebre i les zones d’aiguamolls, que són una de les principals zones de migració d’aus entre l’interior de la península i el Delta de l’Ebre. Ara passem des ser una zona marcada amb negre a una zona marcada amb verd. Això és un valor afegit per a Flix i el conjunt de la comarca, amb la voluntat de restablir els equilibris mediambientals i fer compatible l’activitat humana amb la de la natura i la biodiversitat.

El mes de juny es va fer una reestructuració de regidories i es va crear la regidoria de reciclatge i reutilització. Com estan funcionant aquest canvis?

Bé, vam decidir impulsar aquest canvi segregant les competències que hi havia en aquest àmbit, dues regidories que eren Transició Ecològica i Mediambient i la de Serveis Públics, per flotabilitzar-les en un projecte ambiciós consistent en introduir el porta a porta al municipi. De cara a primers de l’any vinent volem eliminar tots els contenidors de Flix i passar a la recollida porta a porta. D’aquí a poques setmanes començarem les sessions informatives a la població i farem tot el desplegament logístic que requereix un canvi com aquest. Tots els models apunten a que el porta a porta, en un municipi de les dimensions de Flix, que té 3.500 habitants, es pot fer amb certes garanties. De fet, ho estan fent la majoria de municipis del Consorci de la Ribera, la Terra Alta i el Priorat. Flix és el municipi més gran del Consorci, però estem convençuts que calia una regidoria específica per gestionar un canvi tan ambiciós.

Quins altres projectes tenen previstos com a prioritaris en aquesta segona part del mandat?

Estem a punt de licitar un espai cultural polivalent cobert que farem a les instal·lacions del Sindicat Vell. Serà bo per apuntalar un dels sectors al que potser no es presta prou atenció,
que és l’oci. Al final, per desenvolupar el seu projecte de vida en un o altre lloc, les persones es miren les comunicacions, les telecomunicacions, les ofertes laborals, però l’oci i la cultura també juguen un paper molt important. Estic convençut que una de les coses que hem de fer els municipis és competir amb l’oci i amb altres alternatives per a tothom, perquè accedir a aquesta oferta és molt fàcil a les ciutats i els pobles ho hem de poder contrarestar. Aquests espai polivalent servirà per cobrir mancances en aquest camp.

Un altre projecte important és que seguirem impulsant la nostra agenda climàtica. Tenim diverses instal·lacions d’autoconsum compartit programades i projectades. Un dels nostres cavalls de batalla fins al finals del mandat és impulsar aquests projectes d’autoconsum compartit. L’ecologia té molta importància per a nosaltres.

I pel que fa a la reactivació i foment cultural?

Comencem a recuperar l’agenda, malgrat que no hem parat de fer activitats adaptades durant tota la pandèmia, precisament per no haver de partir de zero quan arribés el moment de la represa. Tenim una agenda completa, procurant la màxima normalitat però atenent les recomanacions sanitàries, d’aquí fins a finals d’any, amb les activitats de Nadal i Reis. És un dels compromisos més importants que tenim les administracions locals, aquest de revifar l’activitat cultural, popular i de les associacions que fomentaven la participació. En aquest sentit, vull encoratjar tothom a sumar-se a la represa. Això és molt important. Amb totes les mesures i precaucions que calgui, però que econòmica, cultural i socialment ens impulsem i ens prenguem molt seriosament la recuperació, i si pot ser amb una mica de visió ecologista, millor que millor.