Ja fa més de 50 anys dels fets ocorreguts al bar gai Stonewall Inn de Nova York, on la protesta espontània sorgida arran d’una batuda policial va donar lloc al naixement del moviment reivindicatiu LGTBI+, que amb el temps ha consolidat el 28 de juny com a Dia de l’Orgull Gai. En aquesta efemèride es recorden aquells aldarulls que van suposar la primera protesta contundent del col·lectiu LGTBI+ pel fet de ser perseguits i reprimits, reivindica la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI+ i es recorda la necessitat de visualitzar-les i lluitar contra les desigualtats i abusos que pateixen.
A Catalunya, el detonant per a l’inici del moviment LGTBI+ va ser l’aprovació, per part del règim franquista, de la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que pretenia controlar aspectes que el règim considerava perillosos i antisocials, com el tràfic i consum de drogues, la pornografia, el vandalisme o l’homosexualitat. El 1970 es va crear a Barcelona el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), impulsat, entre d’altres, per Armand de Fluvià, Francesc Francino o Amanda Klein, i que va donar lloc després al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). El van seguir, l’any 1976, el Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana (GLAL), i el 1979, el Col·lectiu de Travestis i Transsexuals (CTT). Tot i això, la repressió contra aquests col·lectius es va allargar més enllà de la fi de la dictadura, ja que el delicte d’escàndol públic i la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social van ser vigents fins a l’any 1995.
Actualment, l’homosexualitat és il·legal a més de 80 països, és a dir, a un país de cada tres. A casa nostra no és així, però no hi ha dia que no tinguem notícies d’alguna agressió o discriminació relacionada amb atacs a la llibertat sexual o als drets del col·lectiu LGTBI+. A Catalunya disposem de la Llei 11/2014, amb la qual es va endegar una xarxa de Serveis d’Atenció Integra LGTBI a tot el país, i que ha esdevingut referent internacional, i també la Llei 19/2020, per a la igualtat de tracte i no-discriminació, amb què ens hem dotat de noves eines i recursos, com l’Oficina per a la Igualtat de Tracte, per a garantir la protecció davant de qualsevol forma de discriminació. I el bloqueig dels pressupostos que va acabar amb la passada legislatura va impedir aprovar l’actualització de la Llei 11/2014, el desplegament de la coeducació a les escoles i el desenvolupament de l’avantprojecte de Llei Trans, que permetia superar les limitacions de la llei estatal.
Segons dades del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, durant el 2023 es van atendre 670 situacions de LGBTI-fòbia a Catalunya. Aquestes situacions es poden mostrar en forma d’assetjament escolar, exclusió laboral i/o habitacional, rebuig familiar, insults, sexili o, fins i tot, tornada a l’armari, sobretot en gent gran. És evident que hi ha molta feina per fer i que cal anar més enllà, i més en el context actual, en què patim una involució democràtica per l’auge de les forces polítiques d’ultradreta, cosa que fa perillar els avenços socials que tant de temps han costat d’aconseguir.
Esquerra Republicana de Catalunya hem estat i som al costat del col·lectiu LGTBI, defensant els seus drets. Recordem que qualsevol lluita pels drets humans, i aquests ho són, és una lluita col·lectiva, constant, persistent i que implica tothom, tots els àmbits de la societat, entitats i les diferents administracions. Amb coneixement, respecte, educació i tolerància podem fer que el nostre entorn vegi riquesa en la diversitat i la diferència, i aconseguir, així, una societat més lliure, justa i diversa.
