Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Hi ha imatges que indignen!
Un jove, en un partit del Barça, porta una estelada. No està agredint ningú. No està trencant res. No està amenaçant ningú. Només porta un símbol de llibertat. Porta una estelada i acaba agredit amb cops per part de la Policia Nacional, al crit d’«A por ellos».
Sí, aquella policia que ja vam veure defensant la unitat de la pàtria aquell 1 d’octubre del 2017. Perquè, en el fons, va d’això. De la sacrosanta unitat d’Espanya. I aquest no és un fet aïllat. La retirada d’estelades l’hem vist moltíssimes vegades. La darrera, durant la inauguració de la Sagrada Família. Aquest cop, però, fent gala del dia del referèndum, la retirada ha anat acompanyada de porres i de cops a un jove que només portava una bandera en un partit de futbol.
Potser durant un temps hem rebaixat la simbologia. Potser hem acabat pensant que una estelada no fa canviar res. Però està clar que estem equivocats. Fa sortir la pitjor de les Espanyes.
Doncs potser n’hem de portar més. Potser n’hem de portar cada dia. A cada partit de futbol, de bàsquet o d’hoquei. A cada festa, a cada cursa, als balcons, als carrers, al mòbil, al cotxe o a l’ordinador. Al rellotge i com a polsera. Cada dia, si cal.
Perquè una estelada no és una agressió. És el símbol de l’anhel de molts catalans de viure en un país independent. És una manera de dir qui som i què volem.
I aquest fet m’ha fet recordar la resposta de l’Ajuntament a una pregunta sobre simbologia franquista al costat d’una bandera d’un partit polític en algun balcó de Lleida: «es tracta d’un espai privat».
Per tant, un jove porta pacíficament una estelada en un partit del Barça i acaba rebent cops de la policia. Mentrestant, a Lleida encara podem veure en algun balcó simbologia franquista i preconstitucional. Està clar: amb nosaltres sembla que sempre és més fàcil.
Una estelada simbolitza l’anhel d’un poble de ser independent. És una expressió política. La simbologia franquista representa una dictadura que va matar i va negar les llibertats que avui nosaltres defensem.
Em pregunto si els neonazis i els feixistes espanyols, quan es manifesten, reben el mateix tracte. Si també reben cops per portar els seus símbols. Si també hi ha la mateixa contundència.
Per això la condemna davant d’aquesta agressió policial ha de ser absoluta. I la nostra resposta, contundent.
Els independentistes hem sortit al carrer moltes vegades. Ho hem fet per defensar la nostra llengua, les nostres institucions, el dret a decidir i la independència de Catalunya. Ho hem fet amb estelades, amb pancartes, amb manifestacions i, sobretot, amb urnes. I això és el que representa aquesta bandera. No és odi. No és violència. No és una agressió. És la voluntat de ser.
Potser és precisament això el que alguns no suporten. Que, malgrat els anys, malgrat les derrotes, la repressió i els intents de donar per mort l’independentisme, encara hi hagi gent que continuï portant una estelada. I potser aquests fets ens recorden que no l’hem d’amagar. Al contrari.
Perquè els símbols també serveixen per fer visible allò que alguns voldrien deixar de veure. Una estelada al carrer diu una cosa molt senzilla: aquí hi ha algú que continua creient en la llibertat de Catalunya.
Ara que s’acosta la Diada, no la deixem només per a l’11 de setembre. Tornem-la a penjar als balcons, portem-la als carrers, als partits, a les festes, a les places. Que se’ns vegi. Que se’ns compti. Que se sàpiga que encara hi som.
Aquesta Diada, omplim Lleida i Catalunya d’estelades.