Lleida és una ciutat feminista. I això no pot ser només una declaració d’intencions, sinó també una responsabilitat política i ètica. Vol dir posicionar-nos, també quan el debat és complex, també quan incomoda. La nova ordenança de convivència i civisme ha obert un debat intens sobre la regulació de vestimentes que oculten el rostre a l’espai públic. Però no estem davant d’un problema de seguretat, ni de convivència, ni d’ordre públic. No hi ha cap dada que sostingui aquest relat de la dreta. El que tenim al davant és, sobretot, un debat sobre els drets de les dones.
Com a govern feminista, no podem mirar cap a una altra banda. Peces com el burka o el nicab són una expressió de violència masclista, una forma de control sobre el cos i la vida de les dones. I això ens interpel·la directament. Però també hem de ser clares: no combatrem aquesta violència generant més aïllament, més estigmatització o més pressió sobre les mateixes dones que la pateixen. El feminisme que defensem no assenyala sinó que acompanya. No exclou, sinó transforma. No imposa, sinó que genera oportunitats reals de llibertat.
En aquest sentit, defensem una ciutat que respecta la diversitat cultural i religiosa, però que no renuncia mai als drets fonamentals. I sabem que els canvis profunds no es construeixen des de la prohibició, sinó des de la confiança, la proximitat i el treball compartit amb les pròpies dones i les seves comunitats. Per això, aquesta ordenança incorpora la mediació com a eina preventiva i educativa, i es desplega amb un pla d’accions socioeducatives que n’és la peça clau. Un pla que posa al centre l’autonomia, la participació i els vincles; que treballa perquè cap dona quedi aïllada i perquè totes tinguin accés a recursos i eines com l’aprenentatge de la llengua o la participació en la vida comunitària. És un plantejament que es pot seguir de manera voluntària i en cap cas obligatòria que té com a objectiu reforçar la capacitat de decisió autònoma de la mateixa dona.
La nova ordenança preserva els drets de les dones i de tots els col·lectius. Així, es reforça la lluita contra el masclisme, el racisme, l’LGTBI-fòbia i l’aporofòbia, i s’aborden situacions d’explotació i vulnerabilitat amb una perspectiva social. En aquest sentit, es penalitza la demanda de serveis sexuals a l’espai públic, amb una posició ferma abolicionista contra l’explotació.
No volem una Lleida que giri l’esquena a aquestes dones. Volem una Lleida que s’hi acosti, que les escolti i que camini al seu costat. Que sigui capaç de tenir un debat constructiu, al costat de les dones afectades i de les comunitats implicades, per generar les condicions d’una autonomia real .Perquè la llibertat no es decreta: es construeix. I només serà real si és per a totes Aquest és el nostre compromís. Clar, valent i feminista.