El que està fent el govern socialista de la Paeria amb Balàfia no és política social: és arrogància institucional. És governar d’esquena als veïns, és imposar un projecte sense consens i és utilitzar la bandera de la vulnerabilitat per tapar una gestió negligent, opaca i profundament irresponsable.
Balàfia no és un taulell d’assaig ni un barri de segona. I els seus veïns no són figurants en un relat prefabricat.
El regidor Enjuanes pretén donar lliçons d’ètica mentre ignora deliberadament el més bàsic en democràcia: escoltar. La reunió del 18 de desembre al Centre Cívic de Balàfia va ser una autèntica presa de pèl. Lluny d’informar i dialogar, el regidor va actuar amb supèrbia, com si el projecte fos intocable i les preocupacions del barri, una molèstia. Va parlar molt, va escoltar gens i va sortir deixant el barri encara més encès, més dividit i amb més dubtes que abans. Aquest és el seu concepte de participació.
Ens acusen de generar por. Fals. La por la genera un govern que no explica, que no pacta i que no garanteix res. La por la genera un projecte que canvia de nom per maquillar la realitat. I la por la genera, sobretot, que quan els veïns alcen la veu, se’ls criminalitzi i se’ls titlli d’insolidaris.
Que no ens enganyin amb jocs semàntics. Digui’s “hub”, “dispositiu” o com vulguin: a Balàfia s’hi vol instal·lar un alberg. I això té impacte. Negar-ho és mentir. Amagar-ho darrere percentatges i powerpoints és tractar els veïns com a ingenus. La convivència no s’improvisa ni es decreta; es construeix amb planificació, recursos i acord. I aquí no hi ha hagut res d’això.
Aquest govern ha decidit primer i ha volgut convèncer després. Malament i tard. Sense estudis clars d’impacte real al barri. Sense respondre a les preguntes dels veïns. Sense dir qui assumirà les conseqüències si el projecte fracassa. I, sobretot, sense preguntar als veïns si hi estaven d’acord. Això no és valentia política; és covardia disfressada de bonisme.
El més greu és el menyspreu. El menyspreu cap a un barri que ja suporta prou pressió urbana. El menyspreu cap a famílies, gent gran, comerciants i entitats que només demanen ser escoltats. El menyspreu cap a una Lleida que vol polítiques socials eficients, no gestos ideològics per sortir a la foto. I el menyspreu cap a la veritat, quan es prefereix atacar l’oposició abans que assumir errors propis.
Per això, davant aquesta deriva autoritària, el grup municipal popular va registrar el 31 de desembre una moció per portar al ple del 30 de gener l’aturada immediata del projecte. No per bloquejar, sinó per fer el que el govern no ha volgut fer: donar la veu a la ciutadania. Obrir un procés real, transparent i vinculant. Explorar alternatives. Replantejar el model. I garantir que cap barri sigui imposat com a solució fàcil per tapar la manca de planificació global de la ciutat.
Que ningú es confongui: defensar Balàfia no és atacar les persones sense llar. És defensar que les polítiques socials s’han de fer bé, amb cap i amb cor, però també amb responsabilitat. És defensar que la solidaritat no pot ser una excusa per vulnerar la convivència. I és defensar que els barris no poden pagar el preu de la incompetència d’un govern que ha perdut el rumb.
El govern de la Paeria ha fallat en el més important: generar confiança. I quan un govern perd la confiança dels seus veïns, el problema ja no és el projecte, és la manera de governar. Balàfia no vol imposicions, vol respecte. No vol sermons, vol garanties. No vol ser assenyalada, vol ser escoltada.
Com a cap de l’oposició, però sobretot com a lleidatà, continuaré al costat dels veïns de Balàfia i de tota Lleida. Amb fermesa. Sense complexos. I sense acceptar lliçons d’aquells que han convertit el diàleg en propaganda i la política social en una cortina de fum. Balàfia no es toca. I la veu dels veïns, tampoc.