Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, convé aturar-nos a reflexionar sobre quin paper ocupem i quin tracte rebem en la societat actual. A Catalunya, les persones grans representem ja més del 20% de la població: som més d'un milió sis-centes mil persones, una comunitat diversa amb una esperança de vida que augmenta any rere any. Aquestes xifres no són una simple dada estadística; demostren que no som una minoria testimonial ni una càrrega, sinó una realitat central del present i de l'esdevenidor del nostre país.
Com a sindicalista i dona jubilada, reitero un missatge clar i directe: ens jubilem de la feina, però mai de la vida ni dels nostres drets. Envellir no pot ser, sota cap concepte, un camí vers la desigualtat, la invisibilitat, la precarietat o la discriminació per raó d'edat (l'anomenat edatisme). Som la memòria viva de les lluites socials i laborals que han construït l'estat del benestar, i continuem sent un motor imprescindible de cohesió social i solidaritat intergeneracional.
Els drets socials no caduquen amb la jubilació; són la base d'una societat justa, democràtica i cohesionada que s'ha de protegir al llarg de tot el cicle vital. Per això, erradicar la pobresa en la vellesa ha de ser una prioritat política i d'estat ineludible. Exigim la consolidació d'un sistema públic de pensions solvent, sostenible i redistributiu, amb pensions mínimes suficients i mecanismes d'actualització justos que impedeixin la pèrdua de poder adquisitiu.
Cal fer una crida d'atenció especial sobre la situació de les dones grans. Avui dia, la bretxa de gènere acumulada durant dècades de treball no reconegut o precaritzat es tradueix en pensions més baixes, menys recursos econòmics, un major risc de soledat no desitjada i més exposició a la vulnerabilitat. Reclamem el reconeixement social i econòmic de la feina de cures, la garantia d'una vida digna i autònoma, i la protecció eficaç per estar lliures de qualsevol forma de violència masclista.
Envellir amb dignitat significa tenir capacitat de decisió real sobre les nostres vides: decidir com viure, amb qui viure i com volem ser cuidats. Defensem un model d'atenció centrat en la persona, que respecti la diversitat i l'autonomia individual. Per fer-ho possible, cal enfortir de manera urgent els serveis públics: una sanitat universal de qualitat, el reforç de les xarxes comunitàries de proximitat i un sistema d'atenció a la dependència accessible i amb condicions laborals dignes per a les professionals que el fan possible. Així mateix, cal combatre la bretxa digital, garantint la informació clara i presencial per evitar l'aïllament de la gent gran.
Volem ser protagonistes actius de la nostra comunitat. La nostra experiència, criteri i talent han de tenir un pes específic en els espais de participació i en la presa de decisions públiques. Finalment, reafirmem el nostre compromís amb la pau, la justícia social i la solidaritat entre generacions per afrontar plegats els reptes climàtics i democràtics que tenim al davant.
Una societat que cuida i respecta la seva gent gran és una societat que es dignifica i es cuida a si mateixa. Construïm el futur de totes i tots, amb igualtat i amb drets plenament garantits.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat