L’economia social i solidària no és una etiqueta ni una moda. És una manera d’entendre l’economia al servei de la vida, de les persones i de la comunitat. En un moment marcat per crisis ambientals, desigualtats socials, precarietat i incerteses globals, necessitem més que mai espais que ens ajudin a construir respostes arrelades al territori.
Reus va acollir fa unes setmanes l’assemblea de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària, i ho va fer amb una convicció clara: la transformació no es decreta només des de les institucions. Es construeix amb les entitats, les cooperatives, els projectes comunitaris, el teixit associatiu i totes aquelles persones que, sovint de manera discreta, però constant, fan possible una altra manera de generar activitat econòmica.
Des de l’Ajuntament hem de ser honestos: encara ens falta estructura, recursos i una aposta més identificable per l’economia social i solidària. Però també hem après que les transformacions profundes tenen els seus ritmes. No tot neix d’un pressupost o d’un organigrama. Moltes vegades, el més important és tenir clara la mirada, acompanyar allò que ja existeix i construir aliances sòlides perquè els projectes arrelin.
A Reus, hem anat construint una base sòlida a través del Pla Local d’Economia Social i Solidària, elaborat conjuntament amb l’ecosistema cooperatiu de la ciutat i les entitats de l’economia social i solidària. La nova edició del pla, que està a punt de ser aprovada, permetrà impulsar formació, sensibilització, acompanyament a projectes i noves iniciatives. Hem treballat programes d’emprenedoria cooperativa amb CoopCamp, les comunalitats urbanes Reus Sud i El Rusc, accions a les escoles i instituts, i projectes com Reus Espais Vius, que són espais de transició de l’economia centrada exclusivament en el guany a una economia basada en els valors, que connecten la dinamització de locals buits amb una economia de triple impacte: social, ambiental i econòmic.
Aquest és el sentit de l’economia social i solidària: no limitar-nos a obrir persianes, sinó fer barri; no pensar només en el benefici, sinó en el valor que generem; no entendre el treball només com a un salari, sinó que tingui en compte també altres formes de generar riquesa no tan reconegudes com poden ser les cures, o els treballs en benefici de la comunitat. Parlem de finances ètiques, de gestió público-comunitària, de sobiranies, de quilòmetre zero, de feminismes i de repartiment més just de la riquesa.
En una societat on l’economia capitalista continua ocupant gairebé tot l’espai, l’economia social i solidària és com una bombolla d’oxigen. Un lloc on es respira diferent. Un espai de resistència, però sobretot de proposta. El repte és fer que aquestes bombolles siguin cada vegada més grans, més visibles i més connectades entre elles.
Formar part de la XMESS ens ajuda precisament a això: a compartir aprenentatges, a generar coneixement, a reconèixer-nos com a municipis que volen avançar en aquesta direcció i a tenir més força col·lectiva. Perquè cap ciutat transforma sola, però totes podem aportar el nostre granet de sorra.
Reus té teixit, té experiències i té comunitat. Ara cal continuar donant-los espai, reconeixement i eines. Fer ciutat també és això: cuidar les iniciatives que posen l’economia al servei de les persones i fer créixer, pas a pas, les alternatives que ens permeten imaginar un futur més just, més arrelat i més compartit.
