OPINIÓ | Una ciutat que cuida la seua canalla

Article d'opinió de Jordina Freixanet, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Lleida

Jordina Freixanet
04 de juliol de 2026 a les 08:00h

Aquesta setmana hem estat a Barcelona presentant el periòdic republicà L'Ideal al Centre Comarcal Lleidatà. Vam aprofitar l'estada per repassar alguns dels reptes que compartim entre les dues capitals del país i per reunir-nos amb l'Elisenda Alamany, candidata a l'alcaldia de Barcelona. Compartim una mateixa manera d'entendre la política municipal: defensar el comerç de proximitat, protegir la llengua catalana i, sobretot, millorar la vida de les famílies.

Som una generació que massa sovint quedem atrapats en terra de ningú. Famílies que no són prou pobres per accedir a moltes ajudes públiques, però que tampoc arriben a final de mes amb tranquil·litat. Famílies que destinen una part desproporcionada del sou a l'habitatge, que conviuen durant massa anys amb salaris precaris, que tenen dificultats per conciliar i la sensació que l'administració arriba tard o, senzillament, mira cap a una altra banda quan es plantegen propostes. 

Les polítiques d'infància no són polítiques menors. Els casals d'estiu, els menjadors escolars, la climatització de les aules, l’accés a les extraescolars, els parcs infantils, les escoles bressol, els camins escolars segurs o el lleure educatiu formen part del nucli de les polítiques municipals que determinen les oportunitats dels nostres fills i filles. I aquí els ajuntaments hi tenen molt a dir, molt a fer i molta capacitat per transformar la realitat.

Precisament aquesta setmana també hem dedicat moltes hores a parlar d'infància a Lleida. Des del Grup Municipal d'ERC hem presentat més d'una trentena d'aportacions al nou Pla Local d'Infància i Adolescència 2026-2029 (PLIA), el document que ha de marcar les actuacions municipals dels pròxims anys.

Compartim que el Pla parteixi d'un enfocament basat en els drets dels infants. Però creiem que cal anar més enllà. Hem proposat una estratègia local contra la pobresa infantil; reforçar l'etapa dels 0 als 3 anys amb més places d’escoles bressol i amb el reforç de les ludoteques —cal recordar que el govern de la Generalitat n'ha tancat una i que la Paeria no ha fet res per evitar-ho—; garantir l'accés universal al lleure educatiu, la cultura i l'esport; impulsar una xarxa de patis oberts als barris; prioritzar el benestar emocional; avançar en drets digitals; crear espais pensats per als adolescents i fer que la participació dels infants sigui realment vinculant en les decisions que els afecten.

També defensem incorporar una mirada territorial perquè no tots els barris parteixen de la mateixa realitat, alinear el Pla amb el Projecte Educatiu de Ciutat i crear, per primera vegada, un pressupost d'infància identificable que permeti saber quant invertim, on ho fem i quin real impacte té. Fer polítiques d’accés universal per a totes les famílies no només simplificaria l'acció pública i reduiria moltes hores de burocràcia, sinó que ens permetria ajudar a més famílies i fer accions molt més transformadores amb els mateixos recursos. 

Hi ha una diferència molt clara entre fer polítiques d'infància i utilitzar la infància per fer política. Nosaltres apostem per la primera. Per això ens cansen les polítiques de postureig i els anuncis sense recorregut. Els adolescents no necessiten més fotografies ni més campanyes de màrqueting institucional. Necessiten que se'ls escolti. Per això no compartim que les visites del paer en cap a alguns instituts de la ciutat, especialment davant alumnes que podran votar a les eleccions municipals de maig de 2027, es converteixin en una campanya personalista de l’alcalde i en un exemple d’ús particular de la institució. Els joves mereixen molt més respecte. La participació no consisteix a fer-se una foto amb ells, sinó a reconèixer-los com a ciutadans de ple dret i donar valor als espais de participació que ja existeixen, com el Plenari de la Infància i Adolescència.

Les ciutats es poden mesurar de moltes maneres: pels grans edificis, pels pressupostos o per les infraestructures que inauguren. Nosaltres les mesurem d'una altra manera: per les oportunitats que oferim als nostres infants.

Perquè una ciutat que cuida els seus xiquets és una ciutat que cuida tothom. Una ciutat que garanteix el dret a jugar, a aprendre, a créixer, a participar i a somiar és una ciutat que construeix cohesió, igualtat i futur.

 

Sobre l'autor
Jordina Freixanet
El més llegit