Hi ha una manera molt senzilla de saber si allò que es decideix a Madrid afecta Lleida: escoltar la gent. Qui fa mesos que espera per examinar-se del carnet de conduir. Qui agafa el tren cada matinada i no sap si arribarà a l’hora a la feina. Qui voldria quedar-se a viure al seu poble, però no troba feina ni un habitatge que pugui pagar. Potser aquestes preocupacions no obren els informatius estatals, però aquí ens condicionen la vida.
Aquesta és la nostra carpeta lleidatana a Madrid. Una carpeta que no s’omple des d’un despatx, sinó escoltant les persones, visitant els municipis, parlant amb els sectors econòmics i recollint les reivindicacions que ens arriben. Representar Lleida al Congrés vol dir precisament això: escoltar, endur-se els deures, treballar perquè les coses avancin i tornar per explicar què s’ha aconseguit i què continua encallat.
Un dels exemples més clars és el carnet de conduir. A Ponent, disposar del permís de conduir no és un luxe, sinó una necessitat per poder treballar, estudiar o fer vida quotidiana. Una espera de mesos pot fer perdre una oportunitat laborals i complicar la vida a moltes famílies. Després de les gestions amb la DGT i el sector, hem aconseguit dos dissabtes extraordinaris d’exàmens aquest novembre. És un pas necessari, però no suficient. Cal una solució estructural i, per això, continuem defensant el traspàs a Catalunya de les competències de trànsit i exàmens.
La mobilitat és també una de les grans assignatures pendents. Darrere de cada retard ferroviari hi ha algú que arriba tard a treballar, a classe o a una visita mèdica. Hem impulsat una iniciativa aprovada al Congrés per millorar les freqüències i la seguretat de les línies R13 i RL3. També hem defensat més places, millors horaris i preus raonables als serveis Avant i AVLO, i hem treballat perquè la mobilitat a demanda tingui lloc en la legislació estatal. Viure en un poble ha de ser compatible amb tenir alternatives per desplaçar-se.
Una altra part important és el futur econòmic de les nostres comarques. La pagesia, els petits productors i les empreses necessiten que les decisions polítiques tinguin en compte la realitat del territori. El futur dels Canals d’Urgell, els ajuts als regants, la força dels petits productors davant dels grans compradors i les condicions de la campanya de la fruita són qüestions que afecten directament moltes famílies. Com també ho són les dificultats de les petites empreses, la seguretat de l'N-240, la intermodalitat o els accessos a Torreblanca-Quatre. Si volem que la gent pugui treballar, emprendre i construir el seu futur aquí, calen infraestructures, inversions i decisions que no deixin Lleida al marge.
I hi ha una preocupació que travessa totes les altres: l’habitatge. Ens preocupa que els joves hagin de marxar perquè no poden pagar un lloguer. Que treballar ja no garanteixi arribar a final de mes. Que una família hagi de viure pendent de si li renovaran el contracte o de quant li apujaran. Poder quedar-se a Lleida ha de ser una opció real. Això exigeix decisions polítiques i que cadascú assumeixi les seues responsabilitats, també a Madrid.
Aquests dies sentirem a parlar molt de «vot útil». Però la utilitat d’un vot també s’hauria de poder mesurar amb una pregunta molt senzilla: què canvia en la vida de les persones? Per a nosaltres, vol dir que les necessitats de Lleida siguin presents allà on es prenen les decisions, defensar els interessos de Catalunya i treballar perquè la gent pugui viure, treballar i tirar endavant el seu projecte de vida sense haver de marxar del territori.
La carpeta lleidatana és plena de noms, de converses i de compromisos. De feina feta i de problemes que encara esperen resposta. I volem que cadascú que ens ha fet arribar una preocupació sàpiga que la tenim present, que hi insistim i que en donarem comptes. Perquè defensar Lleida també és això: tenir la tossuderia de tornar-hi fins que les coses es moguin.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat