El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, no és una data qualsevol. És un dia de memòria col·lectiva i de reivindicació activa, en què reconeixem el camí recorregut pel moviment feminista i reafirmem el nostre compromís amb una igualtat efectiva que encara està lluny d’assolir-se. Malgrat els avenços, les desigualtats persisteixen, especialment en àmbits com la bretxa salarial, la violència masclista, la manca d’oportunitats laborals per a les joves o la càrrega desproporcionada de les cures. Tot això continua marcant la realitat de moltes dones arreu del món. Per això, cal posar sobre la taula la necessitat de seguir celebrant el 8M: perquè no és només memòria del que s’ha lluitat, sinó també exigència del que encara falta per aconseguir.
Recentment, a Lleida s’ha dut a terme un procés participatiu que ha posat veu a les preocupacions i realitats quotidianes de les dones lleidatanes. S’han recollit més de 3.200 propostes mitjançant la locució intel·ligent MarIA, i s’han celebrat debats i taules rodones on s’han prioritzat qüestions com la seguretat urbana (més vigilància, millor il·luminació i presència policial), la millora de la mobilitat (parades d’autobús accessibles i línies nocturnes) i la justícia econòmica (ajudes a l’habitatge per a joves, foment del comerç local i retenció del talent juvenil). També hi destaquen la difusió de la igualtat a escoles i entitats, i l’atenció prioritària a la salut ginecològica. Aquest conjunt de veus reflecteix una ciutat que vol transformar-se amb una clara perspectiva feminista, com es debatrà al I Congrés “Dones que mouen Ciutats”, els propers 23 i 24 d’octubre.
El record de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976 —ara fa cinquanta anys— ens interpel·la i ens situa davant d’una responsabilitat històrica. Aquell moviment va arrelar als barris i va canviar consciències. Avui, davant dels corrents i discursos antifeministes que qüestionen drets conquerits, cal fermesa i transversalitat en totes les polítiques públiques: urbanisme, educació, sanitat i economia. La igualtat no és una concessió, sinó un dret humà bàsic que beneficia tota la societat. Incorporar-hi una mirada interseccional és imprescindible per combatre totes les formes de desigualtat.
Aquesta és la realitat que ens recorda que la igualtat encara no s’ha assolit, i és per això que la participació de les persones joves en el moviment feminista resulta crucial. Són el present i el futur de Lleida. Les propostes del procés participatiu reclamen més oferta laboral juvenil, accés a l’habitatge i programes formatius que fomentin les vocacions científiques, tecnològiques i matemàtiques entre les noies, evitant que hagin de marxar de la ciutat. Hem d’impulsar el seu lideratge, enfortir el teixit associatiu femení i implicar-hi també els homes per avançar cap a una masculinitat corresponsable. Sense la seva veu activa, no podrem transformar els punts foscos en espais segurs ni convertir les desigualtats en oportunitats compartides.
Des d’aquest govern reafirmem el nostre suport al feminisme organitzat i cridem a una esperança compartida. Aquest 8M serà un pas més cap a una Lleida paritària, segura i inclusiva. Celebrar-lo no és opcional, és un deure per construir una ciutat on totes les veus comptin.
