Mentre seguim comprovant que Catalunya acaba a la Panadella, des de Ponent no ens queda altra opció que empassar-nos gripaus, un rere l’altre, imposats, per acció o per omissió.
Mentre els trens d’alta velocitat i regionals que ens connecten amb la capital i l'àrea metropolitana siguin cada cop més cars i amb menys freqüències, compliquen molt el dia a dia dels que s'han de desplaçar per fer coses tan “extraordinàries” com anar a treballar, estudiar o visitar un metge. Mentre no fem res amb els combois que passen per Lleida, sense aturar-se, s'ignora el territori.
Quan manca un helicòpter a Catalunya, ens prenen el nostre sense despentinar-se, obliden les distàncies, l’orografia i els recursos que tenim, ens menystenen. I quan a l’Arnau no hi ha UCI pediàtrica ni trombectomia les 24 hores pels ictus, ni altres mancances necessàries, ens obliden, com també obliden el greuge que suposa per a les famílies dels pacients derivats, haver d’anar lluny de casa, amb despeses que poden superar els 1.500 euros al mes.
La consellera de Territori, habitatge i transició ecològica, visita el Pla d’Urgell per anunciar que el Govern rebutja una moratòria a la construcció de plantes de biogàs, desoint la petició dels alcaldes i del territori (que ho argumenten per tal d'evitar una proliferació desordenada dels projectes). La consellera diu que “la seva implantació s’ha de fer amb criteris de sostenibilitat i diàleg amb els ajuntaments” i anuncia un futur pla d’ordenació de plantes, que arribarà a finals d’any quan ja hi ha més de 30 projectes previstos a l’Urgell, la Noguera, la Segarra, les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià. Tot plegat, un manual de coherència. Ens ignoren, ens menystenen.
Segons l’Estatut, en els articles 144 i 162, la Generalitat té competència compartida en medi ambient i salut pública (incineradores, trànsit de camions…), també més enllà de la Panadella. Però, de moment, a Ponent només hi proliferen projectes que aixequen recels. Gerard Batalla, pagès ecològic, en declaracions a 3catinfo, denuncia que no hi ha excedent de purins a la Noguera: “S’utilitza com a excusa per ocupar terrenys amb residus d’altres llocs, que són els que realment generen biogàs”.
El geògraf i professor de la URV, Sergi Salidé reconeix el valor del biogàs per tractar fems, però alerta que per fer-lo rendible cal afegir-hi altres materials. Així, la teòrica “solució” local es converteix en una “solució global” al problema dels residus. I l’enginyer agrònom José Ramón Olarieta va més enllà: afirma que el procés no és renovable i que el digestat resultant conté nitrats. El físic del CSIC, Antonio Turiel hi coincideix: “Les plantes de biogàs no són viables ni tècnicament ni econòmicament.”
El Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, en un comunicat sobre el projecte de Nova Tracjusa (recordem, incineradora i, per tant, risc per a la salut), avisa d’una “dependència de residus externs” i afirma que la planta de Juneda podria tractar tretze vegades més rebuig del que genera tota la comarca.
Lleida i les seves comarques estem aquí i ens reivindiquem vives, dinàmiques i sobretot necessàries, però no per empassar-nos la merda d'allà i de més enllà, sinó per oferir vida i qualitat de vida. La campanya “Poble petit, gran vida” perd sentit quan els serveis mèdics escassegen, els trens no arriben, el treball en línia viatja també en regional i només rebem atenció quan cal posar-hi una macroplanta de biogàs o una incineradora (o parcs solars en zones de conreu, entre altres...)
Aleshores, això sí, la consellera promet millores en camins rurals i accessos viaris per facilitar el pas de camions cap a les plantes de biogàs (camions que, com tothom sap, contaminen).
I jo em pregunto si el Govern “de tothom” acaba a la Panadella o potser és que, senzillament, també arriba en tren.
