Una tarda de Halloween del 2025 naixia l’embrió de la futura Àrea Metropolitana de Tarragona, el glamour per davant de tot.
Vagi per endavant el fet de posar en valor la iniciativa i el fet de posar-se d’acord un grup d’alcaldes i alcaldesses de la demarcació, tot i que el 80% siguin del mateix partit, té el seu mèrit.
No podem negar que l’aventura metropolitana neix amb més incògnites que no pas certeses. Crear una Associació que es digui Àrea Metropolitana està bé, fer una Àrea Metropolitana, tout court, és una altra història.
Hi ha molts dubtes, però personalment crec que cal posar l’atenció també en el detonant d’aquesta unió d’alcaldes i municipis.
Comencem pels dubtes; una de les premisses d’una Àrea metropolitana és la continuïtat territorial, m’atreviria a dir que la de Tarragona és l'única del món que no en tindrà, més mèrit encara, si s’aconsegueix l’èxit. Llegim que Montblanc i El Vendrell s’hi volen sumar, i d’altres municipis que no tenen cap continuïtat territorial amb el cor de l’AMT.
No sembla que sigui un bon criteri metropolità això de sumar qui sigui, si tothom és metropolità ningú és metropolità.
L’Àrea Metropolitana de Tarragona serà una institució com la de Barcelona reconeguda per llei al Parlament?
Si és així, els ciutadans es preguntaran mantindrem els consells, les diputacions, crearem una administració més? A Barcelona quan es va crear l’AMB es va suprimir el consell comarcal del Barcelonès, aquí passarà el mateix amb el Tarragonès? Els ciutadans estan marejats de tantes administracions, i que sovint veuen i creuen poc eficients.
Deia, també, de posar l’accent en el detonant de la unió de tots aquests municipis que han creat l’associació, perquè crec que és on hi ha el sentit de tot plegat. Aquí el que passa és que la demarcació de Tarragona, el Camp de Tarragona no té cap capacitat de governança regional, ni la Diputació, ni els Consells comarcals, ni cap institució supramunicipal. Tot es decideix a Barcelona amics i amigues.
I crec, i espero que sigui així, sinó no té cap sentit, que la voluntat de crear una Àrea Metropolitana sigui la voluntat de decidir el futur del Camp de Tarragona des de la Imperial Tarraco i no des de la Plaça Sant Jaume, si és així, els alcaldes que s’uneixen tenen tota la raó del món.
Sinó és així crec que el recorregut serà curt o molt curt.
En el fons el debat és complex, però s’ha de ser valent i afrontar-lo, tenim masses administracions i no gestionem bé el territori, l’Àrea Metropolitana de Tarragona serà un revulsiu per repensar la governança a la regió? O haurem d’anar creant àrees metropolitanes pel país per superar el col·lapse institucional-administratiu?
Personalment crec que el futur del Camp de Tarragona, com la resta de regions (vegueries) de Catalunya és que tinguin la seva Governança Regional, que es fusionin les diputacions i els consells comarcals i que entre el Municipi i la Generalitat només hi hagi una administració intermèdia, passar de 5 a 3 administracions.
Pel conjunt de la demarcació crec que seria més pertinent un Govern Regional (fusionant la Diputació i els Consells Comarcals), com preveia la llei de Vegueries, que no pas una aventura metropolitana que genera molts dubtes. Un Govern Regional on tindria tot el sentit del món que Montblanc, Valls, La Secuita, Salomó, Sarral i Maspujols fessin pinya amb un sistema urbà al voltant de Tarragona/Vila-seca/Reus. Amb l’objectiu que la Catalunya del sud tingui un poder regional que ara no té.