L’1 d’octubre és el Dia Internacional de les persones grans. Així ho va proclamar l’Assemblea General de Nacions Unides a la Resolució 45/106 de desembre de 1990.
L’objectiu d’aquesta data és que sigui una jornada festiva i reivindicativa de les persones grans. També una oportunitat per conscienciar la societat sobre l’estat en què es troben les persones grans i els desafiaments i problemes que afronten, així com per promoure accions apropiades per defensar i respectar la seva dignitat.
Les persones grans volen una societat que les respecti, les valori i les inclogui sense que l’edat es converteixi en motiu de discriminació o exclusió. Són dipositàries d’experiència, coneixement i memòria, i, tot i això, sovint són invisibilitzades, menystingudes o reduïdes a estereotips injustos que no reflecteixen la seva realitat.
Cal denunciar i combatre l’edatisme, una forma de discriminació silenciosa, però profundament arrelada que s’alimenta de prejudicis i simplificacions. Aquests estereotips ignoren la diversitat d’experiències i maneres d’envellir, i imposen un criteri únic i excloent. Les dones grans són les més afectades, ja que pateixen una doble discriminació: per raó d’edat i de gènere, fet que n’agreuja l’exclusió social.
L’edatisme es manifesta en tots els àmbits i de moltes maneres: quan se les exclou del món laboral, quan se’ls nega la capacitat de decidir, quan els mitjans de comunicació les retraten com a febles o dependents, o quan se les tracta amb condescendència i quan s’utilitza com a argument per desenvolupar polítiques i pràctiques discriminatòries sense tenir en compte la seva opinió. Aquestes actituds no només les afecten personalment, sinó que també empobreixen la societat, sense reflectir la riquesa de la diversitat generacional.
S’ha d’erradicar l’edatisme, per promoure la igualtat i la justícia en totes les etapes de la vida. I també s’han de promoure polítiques i lleis que ens protegeixin contra la discriminació basada en l’edat, i fomentar la inclusió i el respecte mutu entre les diferents generacions.
Cal rebutjar qualsevol intent de generar confrontació entre joves i grans. El futur es construeix des del diàleg, el respecte mutu i la col·laboració entre totes les generacions. El conflicte entre edats és una fal·làcia que divideix, mentre que la convivència i la solidaritat intergeneracional enforteixen el teixit social i democràtic.
Per això CCOO fem una crida a tota la societat —institucions, entitats, empreses, mitjans i ciutadania— per a:
- Reconèixer la dignitat en totes les edats. Valorar l’aportació de les persones grans, pel que han fet i pel que encara poden oferir.
- Implementar polítiques públiques que assegurin la igualtat i la participació, que garanteixin drets i oportunitats en tots els àmbits de la vida que fomentin l’envelliment actiu i combatin l’exclusió.
- Transformar el relat social. Trencar amb els estereotips en els mitjans de comunicació, que tenen un paper important en la construcció social, i per oferir imatges justes i diverses de la vellesa.
- Incorporar en l’educació continguts que ajudin a identificar i eliminar l’edatisme, i fomentar així el respecte i la convivència des de petits.
- Impulsar el diàleg intergeneracional, creant espais de trobada i intercanvi per compartir coneixements, valors i experiències, i per trencar prejudicis i construir ponts.
- Fomentar la cultura de la pau, en un món marcat per conflictes armats i crisis humanitàries, on les persones grans sovint són les més vulnerables i oblidades, cal promoure una societat basada en el respecte, l’empatia, el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes.
- Enfortir la democràcia des del compromís actiu i la inclusió de totes les edats per aconseguir una societat més justa que no retalli drets i despesa social.
- Envellir amb dignitat, no amb por. Com una part activa de la societat son un grup social amb identitat i drets compartits. Perquè el valor d’una persona no disminueix amb l’edat, i perquè una societat justa i madura és aquella que no deixa ningú enrere.
La nostra societat serà realment justa només quan sigui inclusiva per a tothom i lliure de discriminació per l’edat.