Després de més de dues dècades i mig de converses, la Unió Europea formalitza aquest cap de setmana l'acord comercial amb el bloc sud-americà del Mercosur, integrat per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es desplaça dissabte al Paraguai per rubricar oficialment aquest pacte que ha despertat una forta oposició en sectors agrícoles.
Acord provisional i validació parlamentària
L’executiu comunitari pot posar en marxa l’acord provisionalment sense necessitat del vistiplau immediat del Parlament Europeu, tot i que treballa per aconseguir “les majories necessàries” perquè també s’aprovi l’aplicació provisional des de l’Eurocambra. Fonts parlamentàries apunten que la votació podria tenir lloc durant els plens d’abril o maig, encara que si sorgissin dificultats, Brussel·les podria esquivar temporalment aquesta aprovació.
Catalunya, motor exportador cap al Mercosur
D’acord amb un informe elaborat per Acció al 2024, Catalunya encapçala les vendes espanyoles als països del Mercosur amb un 27% sobre el total exportat i concentra el 35% d’empreses exportadores. Els sectors beneficiats serien principalment els components d’automoció, maquinària i productes químics i farmacèutics.
No obstant això, Acció alerta dels riscos derivats d’una major competència en productes agrícoles i carnis procedents dels països sud-americans. En concret, destaca possibles afectacions a productes catalans com ara l’arròs, el vi, la carn de porc o l’oli d’oliva.
L’origen i contingut de l’acord del Mercosur
L’acord és un tractat de lliure comerç entre la UE i quatre nacions sud-americanes que va iniciar-se fa més de vint anys, el 28 de juny del 1999. Després d’una pausa significativa, les negociacions van reprendre’s intensament a partir del 2016 fins a arribar a un acord polític definitiu el 6 de desembre del 2024.
Aquest pacte implica suprimir progressivament els aranzels sobre el 91% dels productes europeus destinats al Mercosur i sobre el 92% dels béns mercantils originaris d’aquest bloc destinats a Europa. Brussel·les defensa que sectors com la indústria automobilística, farmacèutica o tèxtil es veuran especialment beneficiats per aquesta mesura.
A més, s’inclouen mesures per facilitar el comerç en serveis, obrir contractacions públiques i millorar l’accés europeu a matèries primeres essencials reduint taxes o restriccions a les exportacions.
Motius del rebuig agrari i ambientalista
L’agricultura europea mostra preocupació davant una possible competència deslleial provocada per productes sud-americans més econòmics. El sector agrícola català qualifica els efectes potencials com “devastadors” i reclama “clàusules mirall” que garanteixin estàndards equiparables als europeus pels productes importats. També critiquen retallades previstes dins la Política Agrària Comuna (PAC) demanant majors ajudes públiques.
D’altra banda, entitats ecologistes alerten sobre impactes mediambientals negatius vinculats especialment a la selva amazònica i consideren que podrien posar en risc objectius globals contra el canvi climàtic. La Confederació Europea de Sindicats (CES) ha subratllat “la competència deslleial” amb conseqüències negatives sobre condicions laborals i ocupacionals dins sectors clau europeus.
Ajustaments finals per protegir sectors sensibles
A fi d’atenuar tensions agrícoles abans de la signatura definitiva, Brussel·les ha incorporat diverses modificacions fins poc abans del tancament:
- Límits específics en importacions exemptes d’aranzels per a productes sensibles com carn bovina (quota anual de 99.000 tones amb aranzel reduït), aviram (180.000 tones lliures d’aranzels), sucre o mel.
- Mecanismes automàtics – denominats clàusules salvaguarda – perquè la Comissió pugui investigar ràpidament alteracions significatives en preus o volums quan aquests superin marges establerts (5%). Aquest sistema substitueix topalls anteriors fixats en un llindar superior (8%).
- Pacte financer suplementari: Von der Leyen va aconseguir desbloquejar resistències claus aportant una injecció anticipada superior als 45.000 milions d’euros provinents dels fons PAC dirigits als agricultors europeus.
Ratificació definitiva: un procés llarg i complex
Tots dos textos —l’acord d’associació UE-Mercosur i l’acord comercial provisional— van ser autoritzats pel Consell Europeu divendres passat per permetre la signatura formal després del capítol paraguaià.
Posteriorment, serà necessari obtenir també el consentiment formal del Parlament Europeu perquè aquests acords entrin plenament en vigor.
En cas que hi hagi dificultats al Parlament Europeu —prevista una votació probable entre abril o maig— Brussel·les no descarta sol·licitar al Consell que autoritzi directament una aplicació provisional evitant bloquejos.
Finalment, caldrà ratificar-los als parlaments nacionals dels estats membres; pel cas espanyol són necessaris els tràmits tant al Congrés com al Senat.