Un okupa es va mudar a una casa buida i la va acabar venent per 600.000 euros.
La casa pertanyia a una dona que vivia amb el seu fill. La mare va morir amb 88 anys, sense deixar testament. El seu fill, divorciat, va continuar vivint allí fins que es va mudar a un habitatge protegit l’any 1996. Encara que continuava pagant la llicència, no visitava la propietat i la tenia en mal estat. És per això, que l’okupa va veure una bona oportunitat per quedar-se amb l’habitatge i la va reconstruir.
Poc després de mudar-se a la casa amb la seva família, va presentar una sol·licitud de possessió adversa. Fins a setembre de 2012, l’okupació no es considerava un delicte penal a Anglaterra i els okupes tenien l’oportunitat d’obtenir la possessió d’una propietat vivint en ella durant un determinat període de temps, alguna cosa que continua ocorrent avui dia sota unes certes condicions.
Segons l’informe, l’home va explicar davant el tribunal: “Vaig començar a treballar en la propietat en 1997. Després vaig invertir temps i diners a cuidar la casa. Des de 2001, tracto la casa com si fos meva”.
Inicialment, la seva sol·licitud va ser rebutjada perquè es va presentar setmanes després que canviés la llei. No obstant això, un tribunal d’apel·lació va dictar a favor seu en 2014 i va decidir que havia d’aplicar-se la legislació anterior.
El pensionista, que abans vivia a la casa amb la seva mare i que va morir en 2018 als 80 anys, sí que va intentar emprendre accions legals contra això. Tanmateix, com havia oblidat registrar-se com a administrador de l’herència de la seva mare després de la seva mort, no tenia dret legal a lluitar per la seva casa.
Des de llavors, l’okupa ha venut la propietat per gairebé 630.000 euros (540.000 lliures).
