Stella Maris i Francisco són parella des del 2001 i conviuen en un petit apartament que van poder comprar gràcies a un pla de vivendes que encara continuen pagant. Comparteixen les rialles, les caminades i la migdiada, però també el recorregut diari pels contenidors d’escombraries del seu barri.
Stella Maris Acosta té 69 anys. “Va venir la pandèmia, un incendi, i aquí estem; intentant recuperar-nos i recuperar les coses que es van anar perdent”, explica a TN. Als tatxos recol·lecten principalment llaunes de gasosa o cervesa per després vendre-les a un metaler amic. Quan la sort acompanya, el changuito improvisat amb una bossa verda, recolzada sobre un cistell, retorna carregat de bronze o coure.
“Sortim cada dia. Els diumenges al matí els nois del barri s’ajunten i ens deixen les llaunes, aleshores en recollim unes quantes”, explica Francisco De Aramburu, de 75 anys.
Ambdós “tenen sort” de ser de Villa Lugano, Argentina, ja que a Espanya no podrien dur a terme aquesta activitat perquè estarien incorrent en una infracció lleu que pot comportar multes de 90 fins a 750 euros. El que molts no saben és que les deixalles espanyoles són venudes a grans empreses de reciclatge que paguen i especulen per la brossa que tirem, i a les que ajudem indirectament tirant cada producte al contenidor que toca, estalviant-los així els costos d’una part imprescindible del procés.
