Científics nord-americans creuen haver descobert per què algunes persones són imants per als mosquits i, en canvi, altres se’n salven.
Fins ara se sabia que l’olor de la pell era un dels factors predominants en un mosquit a l’hora d’escollir la seva “víctima”, però es desconeixia exactament quines substàncies jugaven un paper clau.
Ara, científics de la Universitat Rockefeller de Nova York han fet un estudi que determina algunes d’aquestes substàncies.
Durant 3 anys, científics encapçalats per Leslie B. Vosshall van reclutar 64 persones a qui van cobrir l’avantbraç amb peces de niló. Després, van recollir aquestes peces i les van retallar i posar en capces plenes de mosquits de l’espècie Aedes aegipty.
Així, van poder descobrir quines peces de roba atreien més mosquits. Durant 3 anys van fer 2.330 proves i els resultats van apuntar especialment a una persona.
Un participant descrit com un imant dels mosquits
El participant número 33 de l’estudi destacava molt per sobre de la resta, amb 4 cops més atracció dels mosquits que el segon participant amb més nivell d’atracció. I amb més de 100 cops per sobre de l’últim participant. Això el va convertir oficialment en l’imant per a mosquits de l’experiment.
D’aquesta forma, els científics van poder estudiar la peça de niló del participant 33 i van trobar tres substàncies en molta més quantitat que en la resta de peces.
Es tractava de 3 àcids carboxílics: el pentadecanoic, l’heptadecanoic i el nonadecanoic. Aquestes 3 substàncies estaven més presents en les peces de roba dels participants que més atreien els mosquits.
A banda, van trobar fins a 10 substàncies més, però per ara no han aconseguit esbrinar quines són més enllà de saber que també són àcids carboxílics.
El gust dels mosquits no canvia
A més, els investigadors van detectar que el gust dels mosquits no va variar durant els 3 anys de l’experiment. Per tant, és una cosa que es manté en el temps.
Els autors de l’estudi creuen que és improbable que dues persones tinguin exactament les mateixes substàncies a la pell, si no que varien de persona a persona.
La causa seria que aquestes substàncies són la conseqüència dels bacteris que treballen al nostre cos i que estan en proporcions diferents a cada individu.
No es poden descartar altres causes
Tot i això, els investigadors han volgut recalcar que les substàncies poden afectar el perquè un mosquit és atret per una persona i no per una altra, però no serien l’única causa.
Els investigadors insisteixen en el fet que aquestes substàncies poden no ser l’única causa, però que saber aquesta informació pot ajudar a frenar la difusió d’algunes malalties.
Els mosquits són els principals transmissors de malalties a tot el món, i aquest descobriment podria aplanar el camí per fer que els humans siguin menys atractius per a ells i les seves picades.
