Els tatuatges poden ser perjudicials per al sistema immunitari, minant la defensa de l'organisme davant de determinades infeccions o tipus de càncer, alerta un estudi de la Universitat de la Suïssa Italiana publicat a la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences.
Un grup d'investigadors dirigit pel gallec Santiago F. González, de l'Institut de Recerca Biomèdica lligat a la universitat, ha conclòs que després del tatuatge la tinta no només es queda a la pell, sinó que es propaga ràpidament al sistema limfàtic. En poques hores, s'acumula en grans quantitats als ganglis, òrgans vitals del sistema immunitari.
«A l'interior dels ganglis, cèl·lules immunitàries conegudes com a macròfags capturen de manera activa tots els pigments, i desencadenen una resposta inflamatòria en dues fases», explica la universitat helvètica en un comunicat.
La primera fase aguda dura només uns dos dies, però després es produeix «una fase crònica que es pot prolongar durant anys», i particularment preocupant perquè el sistema immunitari s'hi veu debilitat, «augmentant potencialment la susceptibilitat a les infeccions i el càncer».
L'estudi indica que els macròfags no poden descompondre la tinta de la mateixa manera que ho farien amb altres agents patògens, fet que suposa la seva mort.
Indica que aquesta impossibilitat es dona especialment en tintes vermelles i negres, cosa que suggereix que podrien ser més tòxiques (es va investigar amb aquests dos colors i el verd, en ser els tres més utilitzats als tatuatges).
També s'ha detectat que la tinta de tatuatge pot modificar la resposta del nostre cos davant de les vacunes, alterant-ne la seva eficàcia.
«En conseqüència, la tinta es manté als ganglis limfàtics, en un cicle continu de captura i mort cel·lular, afectant progressivament la capacitat de defensa del sistema immunitari», conclou.
L'estudi ha durat set anys, va implicar 12 grups de recerca internacionals i ha estat finançada per diverses organitzacions suïsses.
Un dels experiments va comportar la vacunació de ratolins de laboratori, alguns tatuats i altres sense tatuatges, i s'hi va revelar que els primers desenvolupaven menys anticossos que els segons.
Aquests resultats «desperten inquietud respecte a la seguretat dels tatuatges», subratlla la universitat suïssa, recordant que al món s'estima que gairebé una de cada cinc persones en té almenys un a la pell.
