Dilluns, 10 de febrer de 2025
És notícia

Sílvia Romero: “Hem de potenciar els sectors econòmics arrelats al territori”

Avatar photo

Els socialistes han accedit a l’alcaldia de Tremp gràcies a la majoria absoluta aconseguida el 28 de maig. Sílvia Romero liderarà la capital del Pallars Jussà aquests quatre anys i es marca com a objectius aconseguir un tractament específic per a municipis com Tremp, garantir els serveis bàsics i els accessos als diferents nuclis del terme municipal, la millora de la xarxa d’aigua i recuperar la capitalitat del territori. En parlem en aquesta entrevista per La Ciutat.

 

Tot i la fragmentació i que no estaven al govern, han assolit la majoria absoluta. Quina ha sigut la clau dels resultats?
No havia passat mai que a Tremp es presentessin set candidatures i hi havia la idea que el vot es podia dispersar força. El 2019 era just el contrari, només hi havia tres candidatures. El que llegim és que els ciutadans i ciutadanes de Tremp sabien que volien un canvi i que accedíssim a l’alcaldia de manera clara per dur a terme els projectes per progressar i recuperar la capitalitat. No soc bona fent pronòstics, però a escala de carrer la qüestió era molt clara des de feia temps.

 

Quina ha de ser la relació amb l’oposició?
Per descomptat, tots els regidors són representants dels ciutadans de Tremp, han d’estar al corrent de totes les qüestions que gestiona l’Ajuntament i han de participar en els temes més destacats. No faré el que ens van fer a nosaltres, aïllar-nos completament. Volem avançar sumant.

 

Demana un tractament específic per Tremp. En què es basa?
És una qüestió fonamental. En determinats moments ho vam tenir, com és el cas del Pla d’Obres i Serveis de Catalunya, on vam obtenir aquest reconeixement. Tremp té 303 quilòmetres quadrats d’extensió, 30 nuclis habitants i és la suma de set antics municipis. Això es va fer sense unes dotacions específiques per poder treballar. El nostre cas no és únic, al Pirineu hi ha força casos -potser no tan grans- amb el mateix patró. És a dir, molts nuclis i molta extensió que ens fa multiplicar per 20 les portades d’aigua, el clavegueram, l’enllumenat, els accessos o els camins. Si no hi ha uns ajuts específics, sortim perjudicats.

Per exemple, qualsevol municipi veí del Pallars Jussà que no té nuclis associats reben un tractament d’ajudes públiques que cap dels nostres 30 nuclis rep. Els nostres nuclis tenen el tractament de Tremp com a municipi de més de 5.000 habitants. És un tema que posaré sobre la taula amb la reunió amb la consellera de Territori, Ester Capella.

 

La consellera pot tenir aquesta sensibilitat per entendre aquestes realitats territorials diverses?
I tant que sí. És de la Pobla de Segur i la pot tenir. Això afecta també als ajuts en camins. Fa més d’una dècada que els ajuts per arreglar camins de titularitat municipal que donava la Generalitat van desaparèixer. És veritat que tímidament en els darrers anys la Generalitat ha anat fent passos i ha recuperat unes partides de 5 milions d’euros. Ara bé, només amb aquests diners al Pallars Jussà, on tenim 440 quilòmetres de titularitat municipal, o no fem res o fem actuacions senzilles. Parlem de vies molt deteriorades i intervenir en aquest tipus d’infraestructura és molt clara.

 

A banda d’aquesta reclamació quines són les prioritats de l’Ajuntament?
Una de les prioritats és intervenir en tots aquests nuclis per garantir els serveis bàsics i els accessos. Una altra intervenció important és la millora de la xarxa de distribució d’aigua potable, tant pel que fa a tots aquests nuclis com a la ciutat de Tremp. Necessita una renovació perquè el servei compleixi tots els aspectes sanitaris i puguem regular-lo millor per evitar les pèrdues del sistema. En temps de sequera és molt important i hem de mirar d’optimitzar el servei.

En general, també volem portar a terme projectes que facin que Tremp recuperi la capitalitat en el sentit d’oferir serveis comercials, culturals, sanitaris i educatius. Són serveis de caràcter supramunicipal i inclús supracomarcals que s’han de reforçar.

 

Quins sectors econòmics s’haurien de potenciar?
El que veiem clar és que s’han de potenciar aquells que estiguin arrelats al territori. No som els més ben situats per atraure indústries de fora. Històricament s’ha intentat, però no ho podem basar en aquesta idea. L’economia s’ha de diversificar. Hem de donar serveis des del territori a les mateixes empreses del territori, perquè no ho hagin d’anar a buscar fora. La tecnologia és un àmbit molt clar. Un segon àmbit que es va posar en valor és tot el tema vitivinícola a través de Torres i hem aconseguit que s’hagin instal·lat una dotzena de cellers. Un altre àmbit ha sigut el geològic. A la conca de Tremp hi ha tots els models geològics existents a la terra que es poden veure en superfície. Des dels 60 venen enginyers de les petroleres a formar la seva gent. Per això, vam apostar perquè la Generalitat construís aquí l’únic centre territorial fora de Barcelona, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que dona feina especialitzada al territori.

El tema més recent que està caminant de nou és el del regadiu. En tenim un d’històric que es va fer amb la presa de Talarn, però només abasta 2.000 hectàrees quan l’objectiu era regar-ne 4.000. Fa dècades que treballem per la modernització del regadiu i la seva ampliació. És un projecte que es va aturar per part de la Generalitat el 2015 i ara hem aconseguit reprendre’l. Estem treballant per aconseguir el suport dels futurs regants i la revisió dels projectes constructius.

 

Hi ha un problema també per aconseguir funcionaris en diversos camps. Quina és la recepta per retenir o atraure gent?
Hi ha una dificultat al Pirineu i a moltes zones rurals per aconseguir treballadors públics en serveis judicials, sanitaris o educatius. Hi ha sectors que estan especialment afectats en general per falta de professionals. El sector sanitari és estratègic i pateix més aquesta dificultat d’aconseguir professionals. Més ara que es jubilaran bona part de metges i metgesses que estan exercint. Des de fa un temps treballem amb Salut en un pla de captació de professionals per oferir-los unes bones condicions de vida i també -anant a l’arrel del problema- treballem perquè la Universitat de Lleida instal·li un grup desplaçat del grau d’infermeria a Tremp. Així les persones que s’hi formin poden conèixer el model de medicina rural, què és un hospital de segon nivell i tot l’ecosistema sanitari que l’acompanya. Només quan el coneixen poden valorar l’opció de dedicar-s’hi. A més, ens interessa la continuïtat dels professionals en els serveis.

 

A banda, la formació professional també és un àmbit a desenvolupar.
Hi ha falta de professionals d’oficis. Hi ha hagut aquesta tendència que tots havíem d’estudiar i marxar fora, però crec que ha revertit, com també ho ha fet el prestigi de la formació professional. En general, el sistema s’ha de reequilibrar. No hi ha un contracte social entre les necessitats laborals i la universitat. Quan vaig ser regidora de govern, vam obrir una escola d’adults perquè era el moment de la crisi immobiliària i hi havia moltes persones joves que havien deixat els estudis en el seu moment per anar-se’n a la construcció. Aleshores, havien de tenir l’oportunitat de tornar a ingressar al sistema educatiu. Igual que es va fer aquest circuit, hem d’assegurar que des de Tremp tinguem accés a formacions diferenciades i variades.

 

El desplegament de les renovables és un dels debats al territori. Quin és el model de l’actual Ajuntament?
Anem tard a escala de Catalunya i és absolutament imprescindible fer aquesta transició energètica. Com que anem tard, la situació exposa a territoris com el nostre a portar l’energia de fora. Això es diu MAT: línies de molt alta tensió. Concretament al municipi de Tremp hi ha la previsió que ens travessi una de 35 quilòmetres que portarà energia de cinc parcs eòlics de l’Aragó.

El model de l’Ajuntament Tremp és un model sostenible, equilibrat i que puguem assumir. Això vol dir plantes petites, democràtiques i en llocs on els ajuntaments puguem determinar. El problema és que necessita una planificació que no estava feta. Els decrets de la Generalitat permetien que els Ajuntaments no tinguéssim control sobre les nostres zones no urbanitzables i es posaven a disposició de les empreses. A l’Ajuntament estem treballant en una modificació de les nostres normes urbanístiques per establir uns criteris de la mida de les plantes, la seva separació, els terrenys on es poden implantar… estarem amatents perquè les plantes siguin assumibles pel nostre territori.

 

Per què no es poden aprofitar les zones del país on hi ha més espai per poder abastir diferents punts?
Aquí hi ha diferents nivells. Un és el de l’autoconsum. En els últims dos anys hi ha hagut un desplegament a Catalunya de l’autoconsum enorme i ha baixat molt la demanda elèctrica. És un model que anirà avançant més i, si no ho fa de forma particular, ho fa en forma de comunitats energètiques. Aquí a Tremp en tenim una i estem avançant perquè doni servei a través de les teulades municipals. A les grans ciutats és possible.

Per abastir els grans consums necessites plantes més grans, però hi ha altres tipus d’energies renovables. Aquí som pioners en l’energia hidroelèctrica, que ha aportat molts beneficis a nivell de producció i encara en pot aportar més sense necessitat de construir més embassaments. Hi falta molta inversió, però no tenen un impacte tan gran a nivell d’ocupació del territori. Ens ha faltat planificació i s’ha anat a salt de mata. Això ens ha fet anar a lo fàcil: on hi ha terreny i connexions? Doncs aquí. Com a territori no ho sostindrem tot nosaltres. Hem de mirar quines possibilitats tenim tecnològicament i quines tenen un impacte menor en tots els nivells, també en el nivell marí.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Un camió sense control atropella greument una nena de 9 anys

Notícia següent

L’Ajuntament de la Seu adjudica l’avantprojecte de la residència de gent gran

Notícies relacionades