Raimon Monterde: “Estem en un moment clau per tirar endavant projectes que ajudin a configurar un nou model de territori”

Foto de l'alcalde de Sort, Raimon Monterde. Foto: Cedida.

El passat mes de juny va fer un any que va prendre possessió, per segona vegada consecutiva, com alcalde de Sort. Com valora aquest primer any de mandat d’aquesta legislatura? (Deixant de banda la Crisi de la Covid-19. En parlarem més endavant).
En principi faig una valoració positiva. Els projectes que teníem previstos els estem tirant endavant. Alguns venen de la legislatura passada. O bé són projectes que es van iniciar i que tenen una periodicitat més llarga que una legislatura, o bé són projectes que es van començar a mitjans de la legislatura passada i que ara els estem tancant. A banda de projectes nous que han estat parlats, debatuts i que ara posem damunt la taula i que comencem a empènyer.

En general, penso que ens n’estem sortint prou bé, i a final de mandat es veurà mica el resultat d’aquests vuit anys de govern.

Durant el ple d’investidura vostè va dir que una de les prioritats del seu govern seria treballar per millorar els serveis i la qualitat de vida dels veïns i veïnes del municipi. En quin punt es troba aquest objectiu?
Evidentment, per la situació que estem vivint, és complicat fer aquesta afirmació. Però penso que hem treballat projectes per millorar aquesta qualitat, i millorar aquesta qualitat l’entenem com millorar certs serveis. Per exemple, un dels problemes que tenim al municipi, i a la comarca en general, és la connectivitat. Les comarques del Pirineu tenim aquesta mancança. És un tema complicat per la disseminació del nostre municipi, que som 15 nuclis, perquè hi ha un nucli central que aglutina tots els serveis i això és complexa d’explicar i fer veure. Hi ha molts kilòmetres de carretera municipal que costa mantenir… La connectivitat és una problemàtica, i en aquest sentit, a partir de l’empenta de govern i d’un projecte que estem treballant a través d’altres empreses (locals) vinculades amb el món de la xarxa, estem intentant tirar endavant un projecte perquè tothom tingui el mateix servei a nivell de dades, Internet, etc.

Cal recordar que per fer tot això l’eina de la que disposem és, bàsicament, el pressupost. En aquest sentit, nosaltres som un Ajuntament que a banda dels ingressos que tenim pels impostos que paguen els ciutadans, no tenim cap altra ingrés. Per tal de que això no sigui així, el que estem intentant és treballar projectes que generin un ingrés directe a la caixa del municipi. D’aquesta manera podrem millorar tots aquests serveis i fer una millor inversió i, per tant, millorar la qualitat de vida dels nostres veïns, però a la vegada sense generar competència amb les empreses que hi ha al nostre territori. De fet, no ens tanquem la porta a fer-ho en col·laboració amb altres empreses privades del municipi.

Desgraciadament, des del mes de març, la vida política, econòmica i social del municipi gira entorn de la Covid-19. Com esteu gestionant la crisi sanitària des de l’Ajuntament?
Per un costat, seguim tot el que ens arriba des de Govern i els diferents departaments (Salut, Interior, PROSICAT…). Per altra banda, i com Ajuntament, treballem per donar una solució a les empreses i, també, als veïns i veïnes,  que som els que estem patint, com a tot arreu, aquesta crisi. Hem de pal·liar les adversitats com puguem. Va en relació el que comentàvem, s’ha de generar ingressos per intentar pal·liar el que vindrà, ja que està sent molt dur.

El sector de l’hostaleria, el comerç, i el turisme, entre altres, són dels més afectats per aquesta situació. Quines mesures heu posat en marxa des del consistori per ajudar a pal·liar els efectes de la pandèmia en aquests sector que, a més, van agafats de la mà?
Com bé dius, en aquesta comarca la restauració va lligada al turisme. De fet, el 85% del PIB del territori es mou enfront al turisme. Som una comarca que vivim purament d’això. I aquest és el model que tenim a dia d’avui.

Dit això, el sector està molt tocat. Quan va començar la crisi de la Covid-19, una de les mesures que crèiem importants d’iniciar era un pla de dinamització econòmica i un pla estratègic per determinar quines línies havíem de seguir; si havíem d’agafar una línia de transformació de model de territori, com havíem de treballar el turisme a la zona… Aquesta mesura ha implicat una despesa important per part de l’Ajuntament, ja que s’ha hagut de contractar un tècnic de promoció econòmica i alhora contractar una empresa que ens ajudi amb el que nosaltres no tenim capacitat, ja que som un Ajuntament petit.

Amb tot això, estem  treballant per marcar unes línies de treball estratègiques bàsiques perquè el nostre territori pugui marcar un model de sostenibilitat d’aquí al futur, i per altra banda, arribar a una concreció màxima de projecte i trobar el finançament, purament econòmic. És a dir, que generi empresa, ocupació i treball. Aquí és on hem d’arribar al final d’aquest procés que, dit sigui de pas, ens ha portat a parlar amb totes les indústries, empreses i sectors del territori (entès com a comarca i fins i tot més enllà).

Aquesta és l’aposta, tot i que després hi ha altres mesures més concretes d’estalvi. Per exemple l’exempció de les taxes d’ocupació de la via pública. Mesures que són importants i que ajuden a pal·liar la crisi, però l’important és la projecció que puguem tenir com a comarca i com ens organitzem perquè això ho puguem aguantar bé. L’important és la previsió.

Una de les mesures adoptades per la Generalitat de Catalunya ha estat el confinament perimetral i, als caps de setmana, per municipis. Hi ha qui s’ha mostrat molt crític amb aquesta mesura, al·legant que no és el mateix una àrea metropolitana que un municipi, per exemple, de muntanya. Vostè que en pensa sobre aquesta mesura?
La característica de les capitals de comarca del Pirineu és el que dèiem. Un nucli, per exemple Sort, aglutina molts serveis que altres municipis demanden. Per tant, no s’entén aquesta mesura perquè hi ha molta gent que s’ha de desplaçar a Sort per diferents mesures i serveis. Si això s’allargà o va més enllà, la gent a la comarca necessita tenir certa mobilitat. No li trobem gaire el sentit perquè nosaltres no arribem a 7.000 persones en un territori que és molt extens. Ja només el municipi de Sort té 105 km quadrats. Amb això vull dir que les mesures al final no poden ser per tots iguals. Està clar que quan hi ha una emergència, ningú està fora de perill. Les mesures sanitàries penso que són el primer amb el que hem de creure i posar damunt la taula, però si que a vegades demanem que el nostre modus vivendino s’assembla al de una ciutat, i per tant les mesures haurien de ser diferents. Amb això no vull dir que siguin més laxes, sinó diferents.

Què és el més complicat d’aquesta gestió?
No se si és el més complicat, però el més dur d’aquesta situació és que l’administració no caurà per això. Sempre seguirà en peu. El més dur de tot això seran els autònoms, les petites empreses, el privats, les associacions, etc. Ells són els que estan patint tota aquesta desmesura que està generant la Covid. Això és, i serà, el més dur de gestionar d’aquí a tres, quatre mesos.

Aquí, a la nostra comarca, i també inclouria a les veïnes, vivim de la neu a l’hivern i de les estacions d’esquí. Si aquestes no poden obrir perquè no hi ha mobilitat estem perduts. Hi haurà moltes empreses que cauran pel camí, començant per escoles d’esquí, hotels, bars, restaurants i algun comerç. Això és el que fa més por i el que és més difícil de gestionar. Necessitem exprimir-nos com a país i preguntar-nos què fer amb tot això. Quan vam començar el pla de dinamització econòmica que hem parlat, vam fer un estudi per veure quina era la projecció del territori enfront a contractació, empreses, etc… i les dades són un drama. Hem d’intentar revertir això i intentar posar pal·liatius perquè ningú es quedi pel camí. Això és el més dur de tot.

Canviant de tema, una de les preocupacions dels darrers anys és la despoblació dels entorns rurals. En el cas de Sort ha aconseguit desaccelerar la pèrdua d’habitants. De fet, entre el 2017 i el 2018 va ser el municipi del Pirineu en concentrar un major creixement de la població. Quina creu que és la solució per seguir frenant la despoblació i revertir-ne la situació?
Solució única no n’hi ha cap. És cert que perdem població, però no és una pèrdua excessiva. La gran migració va ser als anys 50 / 60. A partir de llavors, la població s’ha estabilitzat. És cert que hi va haver un increment amb el “boom” de la construcció i aquesta, a la vegada, una retirada d’aquest mateix volum de gent quan al 2008 va haver la crisi. Però més o menys estem estables.

És cert que Sort té una avantatge, per dir-ho d’alguna manera, i és que rep migració dels pobles. El drama està als pobles, els petits nuclis queden vuits ja que la gent, a mida que es va fent gran, veu que és més còmode estar a Sort, ja que té tots els equipaments. A Sort hi baixa la gent de tota la comarca. És un punt a favor del nostre municipi, però no de la comarca i a favor dels nuclis.

En quan a mesures concretes… no en tenim. És un tema que es repeteix any rere any. El que si veiem és que hi ha coses que han anat funcionat, per exemple, fa uns anys es va instaurar un cicle formatiu de grau mig i superior d’activitats físiques i esportives. El territori té aquest component esportiu i l’entorn ajuda. Aquest cicle ha resultat ser una mesura per fixar gent al territori. El 40% de la gent que puja a estudiar a Sort s’hi queda. I això és una mesura contra aquest suposat despoblament que tenim al territori.

També hi ha una iniciativa que és l’escola de pastors que està en la mateixa situació. Hi ha una part important dels que venen a cursar aquest estudis que s’acaben quedant al territori. Són iniciatives que fan que la gent es quedi aquí.

La via verda de 2,7 kilòmetres que unirà Sort i Rialp és un dels projectes que ara mateix estan damunt la taula. Al mes de setembre, es va anunciar que el cost de 2 MEUR l’assumirà, íntegrament, la Generalitat de Catalunya. En quin punt es troba aquest projecte?
Hem presentat un pre projecte i ara, al proper ple, passem el conveni de Generalitat, Ajuntament de Rial i Ajuntament de Sort, signat per poder iniciar el projecte executiu, licitació i execució de l’obra. Anirem a finals del 2021, principis del 2022 per tenir la via verda enllestida.

És un projecte important si creiem que volem anar cap a un territori sostenible i un turisme diferencial i també sostenible. El Pallars és un territori orogràficament complexa per anar amb bici. I això és un tema important. Aquesta comunicació entre Rialp i Sort penso que és el primer pas per establir una mica la línia aquesta de via verda, de recórrer el territori en bici, etc. L’ideal seria que aquesta via anés de Tremp fins a Esterri d’Àneu, això seria espectacular. Aquest és un primer pas. Ens ho hem d’anar creient i hem d’anar en aquesta direcció.

Tenint en compte la situació actual, quins projectes destacaria com a primordials a desenvolupar durant el que resta de mandat?
Hi ha uns quants projectes que son cabdals. El primer és el que comentàvem abans, crear projectes que generin ingrés per a les arques de l’Ajuntament i que no generi competència a les empreses locals del territori. En aquest sentit, fa uns dies hem posat en marxa la nostra central hidroelèctrica. Teníem una concessió fa molts anys i l’hem posat en valor per restaurar-la i a dia d’avui ja estem produint la nostra pròpia llum i som productors d’energia sostenible, hidràulica. Aquests són els projectes que cal pensar i tirar endavant com a administració. Això ens generarà un ingrés que podrà revertir en el benestar dels nostres ciutadans i aquest és l’objectiu d’aquets projectes.

Un dels altres projectes importants és la biblioteca de Sort. La biblioteca és un projecte que des de 2002 que està parat. El vam recuperar i a dia d’avui estem acabant l’obra estructural. Estem pendents de firmar amb Cultura i INCASOL per acabar tota la part d’instal·lacions de la biblioteca. Esperem que a finals de 2021 estiguem amb un espai de biblioteca com és degut a nivell de comarca.

A partir d’aquí, esperar les línies de treball que sortiran del nostre pla de dinamització econòmica i arribar a la concreció de tirar endavant dos o tres projectes durant aquest 2021. Independentment del projecte polític que puguem tenir, són projectes que han de tenir aquesta característica, que generin un ingrés a l’Ajuntament.

Per acabar, com a alcalde quin missatge vol donar a les sortenques i sortencs en aquest moment?
Estem en un moment clau, i penso que ara és el moment de tirar endavant projectes que ajudin aconfigurar un nou model de territori. No podem esperar més. Hem d’aprofitar l’impàs que ens ha portat la Covid i intentar reinventar-nos. Crec que aquestes són les eines que com Ajuntament podem donar a tothom que visqui aquí al municipi. Demano a la gent que estigui al costat del projecte i que hi participi.

 

(Aquesta entrevista ha estat realitzada abans de l’entrada en vigor de la desescalada anunciada pel Govern de la Generalitat)