Les eleccions municipals el 28M han provocat diferents canvis d’alcaldia arreu del territori. A la província de Girona, el canvi més significant és el de la ciutat més gran del territori, que han guanyat els cupaires en detriment de Junys. Pel que fa a la resta de capitals de comarca, els juntaires es mantenen com el partit clarament dominant i ERC desapareix d’aquest mapa.
Junts, fort a les comarques gironines
Com dèiem, els postconvergents han perdut Girona capital, un cop fort per la seva formació. A més, van caure fins a la tercera plaça en els comicis, superats pels socialistes i els cupaires. Tot i això, Gemma Geis ha sigut decisiva en la tria del nou batlle gironí, apostant per un tripartit independentista i deixant Sílvia Paneque -la guanyadora- amb la mel als llavis.
Junts encapçalarà de moment quatre capitals de comarca i es podria ampliar a dues més. La més important serà Figueres (Alt Empordà), on Jordi Masquef ha passat a tenir majoria absoluta i desarticula així el pacte que el 2019 no el va deixar governar com a força més votada. En canvi, a Puigcerdà (Cerdanya) han estat a punt de perdre l’alcaldia. La marxa d’Albert Piñeira els ha deixat sense majoria absoluta i també sense la primera plaça, que ha anat a parar a mans d’Esquerra. Per poder retenir l’alcaldia cerdana, Jordi Gassió ha hagut de forjar un pacte de coalició amb Futur per Puigcerdà.
La caiguda d’ERC a Santa Coloma de Farners (Selva) ha fet sumar un nou ajuntament als juntaires, que han passat de la segona a la primera plaça. El municipi va ser notícia fa quatre anys per les queixes d’un pacte entre Junts, PSC i Independents de la Selva (IdS). Fins i tot la germana de l’aleshores president Quim Torra va retirar el quadre del president al Ple. Un guirigall que va acabar amb un alcalde d’ERC en un govern amb Junts i IdS. En aquesta ocasió, Carme Salamaña ha prescindit dels republicans i s’ha aliat només amb Independents de la Selva per governar la capital selvatana aquest mandat. L’altra capital de comarca que tindran els juntaires és Banyoles (Pla de l’Estany). De nou, Miquel Noguer ha estat investit gràcies a la majoria absoluta al consistori.
Ara bé, hi ha dos capitals de comarca que encara estan en joc. A Olot (Garrotxa), Pep Berga sembla que mantindria l’alcaldia gràcies a un pacte amb Esquerra. L’acord impossibilita una possible alternativa d’esquerres que encapçalaria la CUP. Tot i això, l’aliança està pendant d’una decisió judicial. Activem Olot va presentar un recurs abans de la investidura al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per anul·lar els resultats d’una mesa. Tal com apunten, una de les persones que havia demanat votar per correu també ho va fer presencial. En cas que donessin la raó a Impulsem i no es comptés aquesta mesa, aconseguirien un regidor més en detriment d’ERC. Un canvi que suposaria que el pacte de Pep Berga ja no tingués majoria absoluta. Per tant, la investidura encara està a expenses de les decisions judicials i està previst pel 7 de juliol.
L’altra capital de comarca amb dubtes és Ripoll (Ripollès). La manca de coordinació entre les esquerres i Junts per conformar un cordó sanitari a la dreta radical independentista va permetre que Sílvia Orriols arribés a l’alcaldia com a candidata més votada. L’alcaldessa d’Aliança Catalana, però, podria tenir data de caducitat. Els juntaires ja han dit que treballaran a partir de dilluns per una moció de censura “si convé”, encara que hauran de resoldre els vetos amb els cupaires per fer fora la dreta radical de l’alcaldia.
La CUP marca el camí
De totes les ciutats on governa l’independentisme, la més important està liderada per un alcalde cupaire. Guanyem va quedar segona a les eleccions de Girona (Gironès) i tenia sobre la taula un pacte amb la guanyadora, el PSC de Sílvia Paneque, o un tripartit independentista. Per la seva banda, Junts, que havia reclamat en campanya deixar governar la llista més votada, havia de decidir també a qui deixava governar. Finalment, Lluc Salellas ha aconseguit agrupar en el seu executiu a Junts i ERC per tenir una majoria àmplia i convertir-se en el primer alcalde cupaire d’una capital de província.
La Bisbal de l’Empordà, socialista
Els socialistes s’han quedat sense Girona, però sí que s’han emportat diferents ciutats importants de la Costa Brava com Roses, Blanes o Lloret de Mar. Pel que fa a les capitals de comarca, només n’ha obtingut una. El PSC va quedar segon a la Bisbal de l’Empordà (Baix Empordà), empatat amb regidors amb ERC (els primers). Amb tot, Òscar Aparicio ha teixit una aliança amb Junts i Tot per la Bisbal i s’ha fet amb la vara d’alcalde.
