Instal·len cinc llambordes ‘Stolpersteine’ a la Seu d’Urgell per recordar als deportats en camps de concentració nazi

Davant dels domicilis particulars dels deportats hi ha col·locada una llamborda on posa el seu nom i cognoms, l’any de naixement, l’any de la deportació i el nom del camp

temps lectura-Temps de lectura: 3 minuts

La Seu d’Urgell compta des d’aquest dilluns amb cinc llambordes ‘Stolpersteine’ per recordar cinc veïns que van ser deportats als camps de concentració nazi: Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa. A l’acte commemoratiu, organitzat pel consistori de la capital alturgellenca, han assistit familiars i el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Jordi Font. Les llambordes s’han instal·lat davant dels domicilis de les persones deportades i, un cop col·locades, s’hi ha dipositat una rosa al damunt. La idea és organitzar una visita guiada de cara al juny de la mà de l’historiador Pau Chica i editar un fulletó amb la seva ubicació i la biografia de cadascun d’ells.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana ha volgut subratllar que amb l’acte commemoratiu d’aquest dilluns es recorda “cinc persones, amb noms i cognoms, nascudes o residents a la Seu, que van ser internades als camps d’extermini nazis, moltes d’elles després de patir un exili de l’Espanya feixista del general Franco i de lluitar a la resistència francesa a favor de la llibertat”. A més, ha indicat que dues d’aquestes persones van aconseguir sobreviure i ser alliberades dels camps, però que les altres tres hi van perdre la vida a Mauthausen i a Gusen, “assassinades per un règim que va implantar de forma sistemàtica la pràctica més monstruosa i inhumana”.

Viaplana ha demanat que les llambordes “serveixin sempre com a record i com a homenatge cap a aquells que van patir la barbàrie nazi, i perquè la humanitat mai més caigui en els mateixos errors”. Per la seva banda, el vicealcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, ha volgut donar les gràcies a l’alcalde Albert Batalla per “iniciar el camí” i al tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Carlos Guàrdia per fer realitat el projecte. També ha remarcat que “és de justícia tenir aquestes cinc ‘Stolpersteine’ davant de les cases dels cinc nascuts o que van viure a la Seu”, perquè ha continuat, aquestes llambordes “els hi retorna el nom i els torna a casa”.

Mentre, Guàrdia ha explicat que des de l’Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de la Seu s’ha elaborat el projecte pedagògic ‘Els alturgellencs als camps nazis’, basat en l’estudi homònim. El seu objectiu és tractar el naixement dels feixismes a Europa en període d’entreguerres (1919-1939) i el franquisme (1939-1975). L’acte institucional per recordar als urgellencs deportats ha finalitzat amb la interpretació musical de l’emotiva peça musical ‘Schindler’s List’, de John Williams, a càrrec de tres alumnes del Conservatori de Música dels Pirineus, Pau Casassas (violoncel), Anna Pasques (violí) i Ivet Vilaseca (flauta travessera).

‘Stolpersteine’, projecte que relaciona art i memòria

La instal·lació de les ‘Stolpersteine’ està promoguda pel Memorial Democràtic de la Generalitat. “Actualment a Catalunya hi ha 450 llambordes distribuïdes en diferents municipis catalans on s’ha tingut coneixement que hi havien nascut o viscut ciutadans que van ser deportats en camps de concentració nazi, i la Seu d’Urgell n’és un d’ells”, ha explicat Jordi Font, director del Memorial, que ha avançat que a finals d’aquest any n’hi haurà un total de 500 llambordes en memòria de les víctimes del nazisme.

Els ‘Stolpersteine’ (paraula alemanya que significa “pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar”), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l’artista alemany Günter Demnig l’any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l’artista, el qui ho mira s’ha inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona deportada.

Es tracta de llambordins fets de formigó coberts d’una fulla de llautó en la que es graven les dades essencials de la persona. L’objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Ensenyen l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d’humanitat que vol explícitament contrastar amb l’eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis.