Parlem amb Yolanda Sayago (PSC) gairebé un any després que accedís a l'alcaldia de la Pobla de Montornès. Les turbulències en el si del govern van provocar la dimissió de l'alcalde i un gran pacte entre socialistes i republicans per repartir-se l'alcaldia. A partir del mes de febrer, Nadine Osaer (ERC) agafarà el seu relleu.
Quin balanç personal fa del seu pas per l’alcaldia de la Pobla?
Després d’onze mesos exercint l’alcaldia, puc afirmar que ha estat una etapa intensa, de molta feina i d’una gran responsabilitat, que he assumit amb el màxim compromís amb el poble i la ciutadania. Veníem d’uns anys en què no s’havia fet gran cosa, per tant els problemes que ens vàrem trobar s’havien agreujat. Jo, com a alcaldessa, em vaig comprometre a treballar de valent per resoldre els problemes reals de la gent, dels meus veïns i veïnes, i això és el que he fet. Amb tota honestedat i rigor.
I quines han estat les prioritats amb les que ha treballat durant aquest any al capdavant de l’alcaldia?
Vaig dir que no veníem a fer miracles sinó a treballar per solucionar problemes. Així ha estat. Durant aquests mesos hem impulsat diversos projectes i millores per al poble que han contribuït a millorar el dia a dia dels veïns i veïnes. Les prioritats les hem tingut clares: garantir i millorar el servei d’aigua potable a tot el municipi, l’enllumenat públic, millorar la seguretat ciutadana i tornar a posar en marxa projectes que estaven aturats des del Govern anterior.
Aigua, enllumenat i seguretat... alguna cosa més?
Sí, també hem impulsat i hem fet les gestions pertinents on tocava per millorar serveis municipals essencials com ara la neteja viària i el servei de recollida de voluminosos, que era una de les reivindicacions més importants que ens feien arribar els veïns i veïnes de la Pobla. Aquestes prioritats, juntament amb la millora de la xarxa d’abastament d’aigua potable, per evitar que hi haguessin pèrdues i fuites, i aprofitar tots els punts d’obtenció d’aigua han estat les nostres prioritats absolutes. Hem fet, i ho continuarem fent, tot el que ha estat a les nostres mans per resoldre -insisteixo- els problemes reals que tenen els ciutadans i ciutadanes de la Pobla de Montornès.
Veig que incideix molt amb el tema del subministrament d’aigua...
És que aquí, a la Pobla, aquest és un problema real. Per això hem fet tot el que ha estat possible i hem anat també a demanar l’ajuda de la resta d’administracions implicades, com per exemple, l’agència catalana de l’aigua. Per això s’han iniciat projectes tan importants com ara la connexió al CAT o la construcció d’un nou pou i la connexió al pou Gibert. No només amb el tema de l’aigua, sinó amb la resta de prioritats essencials com ara el canvi d’enllumenat del poble, el projecte de l’IDAE i la remodelació de la llar d’infants que -tot i no haver arribat encara a la seva finalització- queda perfectament encarrilada i amb una base sòlida per aconseguir que sigui una realitat en els propers mesos.
Ara deixarà l’alcaldia assolida fa un any. És un punt i seguit o un comiat per sempre?
No és un comiat, és un punt i seguit. És una continuació i un compromís amb un projecte que m’il·lusiona i que m’esperona a seguir perquè veig els resultats tangibles a peu de carrer. A partir d’ara seguiré treballant, seguiré formant part de l’equip de Govern com a primera tinent d’alcalde i seguiré assumint una gran part de les responsabilitats i competències que he exercit fins ara. Amb les mateixes ganes i el mateix rigor que el primer dia, però amb una convicció que abans no tenia i ara sí que tinc -permeti que li faci una confidència- i és que si mantenim ferm el timó de Govern la direcció que ens hem marcat els millors dies per la Pobla de Montornès estan per venir. Cregui’m, estan per venir.
Fa un any quan la vàrem entrevistar per preguntar-li com assumia l’alcaldia li vàrem preguntar si estava il·lusionada o bé espantada davant del repte que tenia al davant. Ara que deixa l’alcaldia li pregunto el mateix: està il·lusionada o espantada?
(Somriu), recordo perfectament la pregunta i també la resposta. Li vaig dir que dominava la il·lusió, una il·lusió no exempta del sentit de responsabilitat que comporta posar-te al capdavant de l’ajuntament. I li responc el mateix. Amb un afegitó: quan veus que una acció que has impulsat i executat tu com a alcaldessa després es tradueix amb una millora real de la vida de la gent -de la gent amb la que convius diàriament i que et trobes cada dia pels carrers- això no té preu... La satisfacció (mai la vanitat) de saber que estàs treballant per fer que la ciutadania visqui millor i disposi dels millors serveis municipals possibles. La política, en definitiva, o més ben dit: la bona política.
Una darrera qüestió, vostè és dona i com sap les dones encara són minoria al capdavant del món municipal del país. Creu que estem en la bona direcció per aconseguir que la igualtat sigui realment efectiva pel que fa a què el nombre d’alcaldesses sigui similar al nombre d’alcaldes?
Crec que estem en la bona direcció, però que encara estem molt lluny per arribar a un escenari que puguem considerar com a òptim. I queda terreny per recórrer perquè en el conjunt de la societat aquesta distància s’ha retallat però encara existeix. Jo destacaria dues realitats. Primera, en els darrers anys els Governs de progrés han impulsat mesures per fer que les dones puguin desenvolupar els seus diferents àmbits de vida amb el mateix apoderament que els homes. Aquest camí, en la meva opinió, és irreversible. Però, segona, l’onada ultra que sacseja Occident, amb l’auge de l’extrema dreta, és un perill real i representa un retrocés que les dones no ens podem permetre. Per això em fa sentir enormement orgullosa haver-me convertit en la primera dona que ha arribat a ser l’alcaldessa del meu poble, de la Pobla de Montornès.