Les ciutats es mouen: Amb el pas dels anys experimenten canvis que les impulsen amb nous models de funcionament i de relació amb la ciutadania a nivell de mobilitat i creixement.
Tarragona està en un moment clau en aquest sentit, perquè a l’Ajuntament estan treballant el nou document del POUM, el Pla d’Ordenació Municipal, que definirà els usos dels carrers i l’aspecte d’una ciutat, Tarragona, que s’encamina amb pas ferm cap al futur.
Xavi Puig, Conseller de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Tarragona, ho explica en aquesta entrevista per La Ciutat.
Un dels grans projectes d’aquest mandat és el carril bici que s’està construint. En quin punt es troba l’obra?
Si, és de les obres més visibles i transformadores perquè vol canviar la filosofia de la mobilitat de la ciutat, el que implica, en realitat, canviar la ciutat. Aquest canvi consisteix en apostar fort pels vianants i el transport públic donant facilitats a totes aquelles persones que poden anar caminant, amb transport públic, bicicleta o patinet. Nosaltres defensem la bicicleta perquè creiem que la mobilitat és més activa, però de qualsevol manera afavorirem que hi hagi més desplaçaments dins la ciutat i la gent ocuparà menys espai.
Tarragona té una complicació en aquest sentit perquè tot són pujades i segons com, aquesta mobilitat és fa difícil…
Si, Tarragona és complicada perquè està plena de pujades, tot i que en diem baixades. L’electrificació i la tecnologia permeten que amb la bicicleta o amb patinets elèctrics les pujades no costin tant.
Al final busquem un canvi que afavoreixi que hi hagi molta més gent movent-se per la ciutat, sense contaminar, sense fer soroll i sense envair l’espai dels altres. Això és un gran canvi perquè ara tenim una ciutat dissenyada pels cotxe on la gent ni es planteja que els vehicles de propietat privada ocupen un 85% de l’espai públic. Això cal canviar-ho, pensant també en la salut de la ciutat.
Més enllà dels vianants, aquests canvis com creus que afectaran altres aspectes de la ciutat com el comerç o la qüestió ambiental?
El que plantegem és una proposta integral per a la qualitat de vida, el comerç, el dinamisme econòmic, la qüestió ambiental, per una suma de causes que creiem guanyadora. Si la ciutat aposta per transicionar cap a una mobilitat ecològica, segur que econòmicament i en qualitat de vida hi guanyarem molt.
Parlem del carril bici amb una mica més de profunditat. Aquest és el primer carril bici urbà de Tarragona. Cap a on es dirigeix i quina utilitat tindrà?
El carril educatiu és el primer que hem fet per atraure els col·lectius joves vinculats als centres educatius. El Campus Sescelades i el Campus Catalunya són un pol de mobilitat d’estudiants que van d’una banda a l’altra amb bici o amb patinet. L’hem allargat fins a la Plaça Imperial Tarraco i cap a la Part Baixa, amb una primera part del carrer Pere Martell i la segona en direcció a la Part Baixa i el Serrallo.
Llavors enganxarem amb el fil que hi ha al moll i que ens arribi al Passeig de Rafael Casanovas. Completarem tota l’Arrabassada fins a la rotonda de la Savinosa i després, amb l’Estat espanyol tenim acordada la construcció del carril bicicleta fins Altafulla.
Altafulla, al mateix temps, està fent el seu carril. Nosaltres connectem amb Altafulla però Altafulla connecta amb Torredembarra, i Torredembarra amb Creixell. La idea és que tots els pobles estiguin ben connectats amb la Ruta Mediterrània, que és una ruta cicloturística.
Es pot fer arribar fins aquí la ruta cicloturística Mediterrània?
Aquí no tenim cultura cicloturística però a Europa en tenen molta. De fet, Europa es divideix en 15 grans rutes i la més interessant és la Mediterrània que va d’Atenes a Cadis. Està construïda per poder viatjar per un carril bici en condicions.
A nivell de la ciutat de Tarragona tenim tots aquests carrils bici pensats per afavorir la mobilitat interna. Volem que la gent de Llevant es desplaci amb bici a Tarragona, que els del centre, dels barris del Nord o de Ponent vagin amb bicicleta i que tots plegats quedem connectats a Europa amb el cicloturisme.
El tema del patinet elèctric és una idea bona però sap greu veure’ls llençats pel carrer de qualsevol manera.
Si, els patinets han sigut una idea molt útil i que ajuda a un canvi de mobilitat. No teníem cultura d’això i a les administracions ens ve de nou. Sovint l’invent tecnològic va per davant de la reglamentació, però hem contemplat aquesta arribada com una oportunitat.
A Tarragona no volem que pel fet que hi hagi patinets elèctrics se’ns desordeni la via pública. Per tant, els patinets en general i els de lloguer en particular s’han d’aparcar als aparcabicis. Hem fet molta formació, ho hem dit a través dels mitjans i al final, multem.
Això va costar i a l’estiu passat també hi va haver una taxa de desobediència a la norma força alta, de manera que vam canviar l’estratègia d’avisar les empreses cada cop que vèiem un patinet mal aparcat, per l’estratègia de retirar els patinets, enviar-los al dipòsit i cobrar una multa a l’empresa. I després l’empresa ja s’espavilarà amb l’usuari que ho ha fet malament.
Un cop vam fer aquest canvi, la presència de patinets mal aparcats es va reduir molt. De cara a la temprada primavera-estiu d’enguany veurem si funciona o si hem de tornar a donar una empenta. És un canvi de cultura. Molts usuaris ja han après a aparcar on toca i tota la resta ho aprendran amb un tríptic o amb una multa, però ho aprendrà tothom.
La mobilitat de la ciutat és un tema molt lligat al POUM. Com ho reflecteix aquest document?
El POUM és el document que ens explica que aquesta ciutat ha de construir-se al voltant del vianant i menys al del cotxe. Per tant, les voreres han de ser més amples, els aparcaments han de ser dissuasius als afores de la ciutat per tal que el cotxe arribi i tingui maneres ecològiques i netes de moure’s.
El POUM ha d’explicar que cal reservar espai a les zones urbanes perquè hi hagi una trama de carrils bicicleta en el futur i parla del protagonisme de les persones per sobre de les màquines, de la mobilitat, de la seguretat i l’amplitud i la importància de l’espai.
També ha de parlar del tramvia i de la mobilitat sostenible i pública, tant a nivell local com a capital vertebradora del territori.
En quin punt de redacció i treball es troba el POUM en aquest moment?
El POUM que teníem del 2013 era fallit i per tant, tocava tramitar unes normes urbanístiques per què la ciutat pogués seguir funcionant. Ara treballem en un nou pla. Per això estem fent un debat tàctic, pragmàtic, sincer en el que tothom pugui dir el que pensa, perquè el POUM és de tota la ciutat. Agafarem els punts de consens i acord i apostarem fort per ells.
Les sessions del nou POUM van començar al novembre parlant de valors, conceptes, perspectives, mirada i objectius. Unes sessions teòriques i conceptuals de com volíem l’urbanisme a Tarragona. Vam parlar d’un urbanisme de convivència, cohesió, visió feminista, una ciutat dissenyada per la vida quotidiana, per anar de passeig, anar a comprar, caminar, jugar… També parlem d’una ciutat que els infants han de dir com la volen. Volem incloure la manera de participar de moltes millores per saber la Tarragona que volem i tot això, fent-ho amb poc temps.
En sessions següents es tractarà Tarragona com a capital del Camp de Tarragona, dels equipaments supramunicipals, de les activitats econòmiques, el medi ambient que ens connecta, de les infraestructures de mobilitat, qüestions centrals totes elles.
També tractarem l’habitatge i perspectives demogràfiques: com creixem, on tenim la població més envellida i on la més jove, on es fan guetos i si volem fer alguna cosa per no tenir-ne.
Sovint s’ha dit que Tarragona s’ha de recosir, el centre amb els barris, la part alta amb la part baixa…
Tenim un problema de cohesió que ens ha dividit en barris inconnexos, que també representen orígens nacionals i categories socioeconòmiques diferents. Un desastre a nivell intern.
Cal buscar formes de trencar aquestes barreres i de lligar-nos a tots plegats amb un sentit de pertinença. És un repte molt complicat però necessari.
Cal parlar del creixement urbanístic, de l’energia, de la qualitat que ha de tenir l’espai públic, una mirada més veïnal de la nostra ciutat, i quines millores hem d’estudiar.
Després passarem a les jornades participatives amb experts, entitats veïnals, socials i amb tothom que vulgui dir el que pensa.
Tota aquesta planificació lliga amb la revolució energètica, del medi ambient i fins i tot la vall de l’hidrogen? Convertir Tarragona en una ciutat amable a nivell de transició energètica?
És una qüestió de transformació potent a nivell d’indústria, però també a nivell de mitjans de transport, d’autobusos, de tramvies i trens.
Es tracta de fomentar suficient producció ecològica d’energies renovables per generar producció amb aquesta energia neta i verda.
L’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, la URV, les químiques, la indústria, tots hem de treballar plegats per fer aquesta Vall de l’Hidrogen envers aquesta transició tan potent que farà que tinguem una indústria molt més neta que la que tenim.
També és un repte per a la mobilitat. Hi ha qui diu que el futur no són els vehicles elèctrics sinó els d’hidrogen. Estem entre vehicles elèctrics i d’hidrogen i jo crec que l’hidrogen s’acabarà imposant també, per molt que els elèctrics estan en una fase més avançada.
