L’Ajuntament de Valls ha presentat el Pla d’impuls del català 2027-2030, el primer document que estableix una estratègia municipal per fomentar l’ús social de la llengua. El pla inclou 71 actuacions que es desplegaran durant els pròxims quatre anys en àmbits com l’ensenyament, el comerç, l’esport, la cultura, els serveis públics i les entitats.
La iniciativa parteix d’una diagnosi que alerta de la pèrdua de presència del català en alguns espais de la vida quotidiana, especialment entre els joves. Un estudi encarregat per l’Ajuntament a Plataforma per la Llengua als tres instituts públics de la ciutat va constatar que només el 39% de les converses entre l’alumnat són en català. Als cicles formatius, la xifra encara és més baixa i se situa en el 21%.
Aquestes dades han estat un dels elements que han servit per elaborar el pla, que també identifica oportunitats com el compromís de les entitats, la sensibilització ciutadana i els recursos disponibles per promoure la llengua.
El document és fruit del treball del Consell de Política Lingüística de Valls i d’un procés de participació ciutadana. En la seva elaboració hi han participat el Consorci per a la Normalització Lingüística, a través de l’Oficina de Català, i diverses entitats, entre les quals hi ha Valls per la Llengua —que agrupa 88 entitats de la ciutat— i Òmnium Alt Camp.
El pla s’estructura en 7 línies de treball, 20 objectius, 24 mesures i 71 actuacions. També incorpora indicadors per fer-ne el seguiment, comprovar el grau de compliment i avaluar-ne els resultats.
Del compromís amb la llengua a les mesures concretes
Una de les prioritats és garantir la presència del català en l’atenció a la ciutadania. Per aconseguir-ho, el pla preveu incorporar clàusules lingüístiques en la contractació pública, impulsar accions de sensibilització entre el personal municipal i donar a conèixer els drets lingüístics dels usuaris dels serveis públics, especialment en els àmbits sanitari i sociosanitari.
Una altra línia d’actuació és ampliar i coordinar l’oferta de cursos de català a Valls, amb una atenció especial a les persones nouvingudes. L’objectiu és facilitar-los més oportunitats per aprendre la llengua i incorporar-la a la vida quotidiana.
En l’àmbit comercial i empresarial, es vol oferir informació sobre la normativa lingüística, assessorament als establiments i promoure l’atenció en català. La voluntat és que la llengua guanyi presència en les relacions comercials i en els serveis que utilitza habitualment la ciutadania.
Les dades sobre l’ús del català entre els estudiants també situen l’educació i el lleure entre els àmbits prioritaris. Les actuacions previstes abasten des de les escoles bressol fins a l’educació secundària i busquen afavorir que infants i adolescents facin servir el català també fora de les aules.
En aquest sentit, el document aposta per reforçar les activitats culturals, esportives i de lleure en català, així com els continguts i recursos adreçats al públic jove. La intenció és que la llengua no quedi limitada a l’aprenentatge escolar, sinó que també sigui present en les relacions personals i els espais de trobada.
El paper de les entitats i la implicació ciutadana
El pla reconeix el paper de les entitats de Valls en la promoció de la llengua. Entre les actuacions previstes hi ha la creació d’espais perquè les persones que estan aprenent català el puguin practicar amb confiança, així com activitats formatives sobre acollida i assertivitat lingüístiques.
També es vol incorporar criteris lingüístics en les convocatòries municipals d’ajuts i subvencions, organitzar un mes anual dedicat a la llengua i impulsar campanyes de sensibilització.
A més, es preveu habilitar una bústia ciutadana per recollir consultes i incidències relacionades amb els drets lingüístics. La Regidoria d’Educació i Política Lingüística serà l’encarregada de fer el seguiment i l’avaluació del pla durant el període 2027-2030.
Un projecte compartit per la ciutat
Amb aquest primer pla, Valls es dota d’un full de ruta per passar de les iniciatives puntuals a una política lingüística continuada, amb actuacions concretes i la implicació de l’administració, les entitats i la ciutadania. El repte és augmentar l’ús del català en més espais i entre més persones, i facilitar que tothom qui vulgui aprendre’l i fer-lo servir trobi oportunitats per fer-ho.
La presentació ha anat a càrrec de Teresa Rull, regidora d’Educació i Política Lingüística i presidenta del Consell de Política Lingüística de Valls; Rosa Maria Rovira, regidora de Cultura i vicepresidenta del mateix òrgan, i Jordi de Bofarull, representant de Valls per la Llengua i membre del grup redactor del pla.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat