Valls ha estrenat aquest dilluns la nova Àliga de la ciutat, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela, patrona del municipi. La nova figura s’incorpora al seguici cerimonial en substitució de l’anterior, estrenada el 1991, i recupera la imatge barroca original destruïda el 1936 durant la Guerra Civil.
La peça, de titularitat municipal, ha estat construïda al taller Statuari, després d’un estudi històric previ de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls. La nova Àliga s’ha reproduït amb materials i tècniques de l’època, amb un esquelet de fusta recobert de tela de lli estocada i policromada a l’oli, mentre que el cap, les ales i la cua són de fusta de cedre.
L’estrena s’ha produït pocs minuts abans de les 11 del matí, quan la nova Àliga ha sortit de l’Ajuntament per recórrer els pocs metres fins a l’església de Sant Joan. Allà, ha estat rebuda per una gran afluència de públic i beneïda pel rector de la parròquia. Posteriorment, ha entrat al temple, on ha reposat al costat de l’altar durant l’ofici de la Candela i, al final, ha interpretat el ball solemne, donant per inaugurada oficialment la nova figura.
L’estrena ha coincidit amb els 325 anys de la primera referència documentada d’una àliga a Valls, datada el 1700. Segons els estudis, podria tractar-se de la mateixa imatge que va sortir al carrer fins al 1936 i que ara s’ha volgut recuperar fidelment.
Segons explica Albert Oliva, membre de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls, l’Àliga barroca es va destruir durant la Guerra Civil “perquè representava un sector molt concret de la ciutat”. Oliva la defineix com una àliga “mítica” i “iconogràficament molt potent a tot Catalunya”. Era una peça de color marró fosc que posteriorment es va anar reproduint en diverses versions.
Després d’un intent fallit de recuperació el 1941, l’any 1961 es va crear una nova figura seguint l’estètica original, que posteriorment es va regalar a Gala, esposa de Salvador Dalí. El 1971 se’n va construir una altra, i el 1991 es va estrenar l’Àliga platejada, obra d’Anton Gurí, que ha ballat fins a la festa major de Sant Joan de l’any passat. “Era un trencament total amb l’estètica tradicional de l’Àliga a Valls”, recorda Oliva.
Trenta anys després, la figura de Gurí es trobava en “mal estat” i requeria una intervenció “a fons”. Amb tota la recerca històrica feta, la comissió va optar per recuperar definitivament l’Àliga barroca desapareguda el 1936. Oliva defensa el canvi assegurant que “es recupera l’estètica tradicional de l’àliga de la ciutat, que tenim àmpliament documentada al llarg dels segles i també en fotografies”.
A més, subratlla que l’element festiu forma part d’un “ritual barroc”, ja que és de propietat municipal, la música és interpretada per ministrers, compta amb la presència dels aguilons, tres infants que acompanyen la figura, i només balla en ocasions molt concretes. “L’Àliga era la peça més avantguardista, més moderna, i no acabava d’encaixar en tot aquest ritual”, resumeix.
La nova Àliga és de color marró fosc, està coronada amb una peça d’orfebreria de pa d’or i incorpora l’escut de la ciutat. Algunes figures similars d’aquest estil encara es conserven a Catalunya, com l’Àliga de la Bisbal d’Empordà o el Drac de Solsona. “Hem reproduït constructivament i amb els materials de l’època aquella àliga”, explica Oliva.
El canvi, però, ha generat malestar en una part de la ciutadania, motiu pel qual els darrers dies s’han organitzat exposicions i xerrades per contextualitzar la nova peça. Segons Oliva, aquest debat demostra que “la festa està viva i en un estat de salut implacable”. “El que causaria tristesa és que generés indiferència anunciar que es canvia l’àliga i que la gent no mostrés cap tipus d’interès”, afirma.
Paral·lelament, s’ha aprofitat el procés per restaurar l’Àliga de 1971, que juntament amb la platejada de 1991, passaran a formar part del fons patrimonial del Museu de Valls.