Després de dos anys al capdavant de l'Ajuntament, Vale Pino cedeix la vara d'alcalde en compliment del pacte amb ERC i Junts. Fem balanç de com li han anat aquests últims 24 mesos, de com veu el present i el futur del municipi i de com encara l'estiu la Torre.
Com ha vist aquests tres últims anys de mandat?
El balanç, com hem dit sempre, es fa al final del mandat, especialment perquè no només tenim el Pla d'Acció Municipal, que és el que va determinant les diferents accions que anem fent, sinó pel fet que hi hagi tres alcaldes i 13 regidors. En diferents moments s'ha canviat el lideratge de qui porta el vaixell, però no del rumb, ni del que ja vam establir en el Pla d'Acció Municipal. Per tant, el balanç és el diari que anem fent, i quan ho tanquem ho farem de tot el mandat, però el que sí que puc dir és que hi ha moltes coses que ja s'han avançat. Estem amb l'escorxador, hem acabat la piscina, i hem de veure què fem amb el teatre, on estem treballant amb diferents administracions. El balanç no només és el dia a dia o les millores que podem anar fent, com hem pogut fer al carrer Filadors, als diferents accessos al CAP o al carril bici, sinó també la reducció del deute de l'Ajuntament. I altres projectes que venen del passat, esperem algun dia tancar l'últim, que és el teatre, donar-li l'ús que es mereix i poder veure el futur centrant-nos a tancar el passat.
En què us ha millorat un Pla d’Acció Municipal?
Al final és un full de ruta. En aquest cas, nosaltres som tres partits. El que vam agafar són els programes dels tres partits, vam ajuntar totes les coincidències i aquelles qüestions que deia Esquerra, vam afegir les de Junts, les necessitats que podia haver-hi al PSC, i vam posar un full de ruta que s'està complint. L'última revisió que vam fer anava pel 80%. Ens aporta, primer, que podem explicar amb tota la transparència què és el que farem i també donar l'actualització de com estan avançant aquests compromisos que vam agafar. És una gran eina de transparència perquè la gent vegi quines són les intencions del govern i com va complint allò a què es va comprometre.
Què canviaria a Torredembarra amb els 20.000 habitants?
D'entrada, dimensionar recursos necessaris. És molt complex per a un municipi de gairebé 19.000 habitants, que a més a més es triplica a l'estiu, dimensionar els serveis amb la categoria de municipi de menys de 20.000. El que ens permetria és l'aportació de l'Estat per poder confeccionar adequadament quines són les necessitats reals, especialment de recursos humans, i a partir d'aquí donar els serveis adients i dimensionats a la realitat que tenim. Hi ha molta gent que tenia aquí la segona residència, que ha vingut a viure a la Torre i que no s'empadrona. Aquí sempre fem una insistència. Si us plau, si tots volem que els carrers estiguin nets i que tinguem els serveis que tenim, és important empadronar-se. A partir d'aquí hem de jugar en l'àmbit de subvencions i de desplegament de nous serveis, però com a mínim tindrem l'organització necessària. Fa 26 anys que vam passar de 10.000, és massa temps. L'objectiu és aquests 20.000 per poder dotar l'estructura del propi Ajuntament. No volem una Torredembarra de 50.000 habitants, ni molt menys, volem passar al següent nivell per tenir aquells recursos. Mai he sentit en converses que ningú vulgui una Torredembarra de 35.000 o 50.000 habitants.
Els pressupostos són limitats per això?
Quants arquitectes necessita un municipi de 10.000? Doncs un. Quants en necessita un de 19.000? Doncs dos o tres. Dos arquitectes tècnics, un jurista d'urbanisme, més policia... Al final, com que no arribes a 20.000, tot es complica. A més a més, Torredembarra en els últims anys, per diferents qüestions i de forma molt encertada, ha posat en marxa un seguit de serveis no obligatoris per a municipis de menys de 20.000 habitants que es van anar incorporant per possibilitats pressupostàries del passat. Parlo de la ràdio, l'Escola de Música, l'Escola d'Adults, o una de les millors zones esportives de tota la província; no tenim la necessitat estricta de tenir-ho. Tot això té un cost que es va assumint i que no deixa de desenvolupar amb normalitat les grans inversions que han de venir. Però és la realitat que té Torredembarra i amb això jugarem fins que puguem arribar als 20.000 i estructurar-nos adequadament.
A partir d'ara assumirà la primera tinença d'alcaldia i liderarà l'àrea de Serveis Tècnics. Quines seran les seves prioritats?
La coordinació, per això la vam crear i vam determinar que l'havia de prendre el primer tinent d'alcalde, perquè és la persona més propera a l'alcalde. A nivell de Serveis Tècnics, Torredembarra ja està en un nivell molt ambiciós i necessita aquesta coordinació. El fet que hi hagi un mateix regidor coordinant totes aquestes àrees fa que, al final, es puguin canalitzar millor. A més a més, assumim que jo ja soc de Serveis. I, per tant, creiem que Serveis i Serveis Tècnics conjuntament faran que la coordinació entre els diferents departaments per abordar les diferents problemàtiques sigui un bon sistema de treball. Ja ho diré d'aquí a un any, però estic convençut que ens en sortirem.
Ha vingut el president Illa a Torredembarra. Què van comentar del Teatre Auditori? Com està el projecte?
El projecte està en període d'esmenes. Es va entrar per part de la direcció que va guanyar la licitació de la redacció. Ara s'estan esmenant i ajustant unes qüestions, examinant per part dels tècnics tots els criteris especialment tècnics del teatre. Com sabeu, la Generalitat ha incorporat al seu pressupost un milió d'euros, la Diputació també va incorporar uns diners al seu i hem de veure com movem aquestes subvencions per poder arribar a fer aquest teatre, que seria la cirereta del pastís, l'últim edifici o projecte del passat que queda. Hem tingut algunes visites del món de la cultura per aconsellar-nos com distribuir-ho millor, i n'estic molt agraït, hem fet pinya per intentar aconseguir-ho. Hem de veure com quadrem la realitat econòmica i les subvencions per poder desenvolupar el projecte quan acabin de respondre totes les esmenes i poder treure la licitació.
Estan en ple procés per presentar el projecte del Pla de Barris per transformar el nucli antic, del qual n'ha destacat l'elevada participació ciutadana. Quines són les intervencions fonamentals que preveu l'Ajuntament?
Que el president passegés pel nucli antic no és casual. Hi ha una participació ciutadana importantíssima i li vaig explicar. El que vam fer és determinar com quedaria el Pla de Barris. Inicialment anàvem per 20 milions d'euros, evidentment això no podia ser, ja sabeu que el topall és de 12,5 milions i ells posen el 70%. Hem anat encabint totes les qüestions que han sorgit d'aquests processos participatius, on ha vingut molta gent i n'estem molt contents i satisfets i això li vaig dir al president. Volem mantenir la cultura popular al centre del poble. Li vaig explicar una mica de tot i vaig voler que passés pels carrers perquè ell pogués comprovar la necessitat que tenim que ens aprovin aquest Pla de Barris. El president es va entusiasmar i va decidir quedar-se una estona més. Vam quedar molt contents de la seva visita i de posar Torredembarra al mapa. Sobta molt que feia 26 anys que no hi havia una visita oficial del president de la Generalitat a la institució.
Com enceta l’estiu Torredembarra amb el Tour i l’Eclipsi com a dates clau? Sense comptar amb Festa Major de Baix a Mar, Quadre, Santa Rosalia…
D'entrada amb molta il·lusió. Tenim un teixit associatiu i d'entitats molt potent a la Torre. S'ha d'encarar amb il·lusió aquests dos esdeveniments únics: el Tour i l'Eclipsi, que a més a més se sumen a tota l'agenda d'estiu i Sant Joan. Ens preparem per fer-ho amb molta seguretat i com una oportunitat per posar Torredembarra al mapa, cosa que confluirà amb l'agenda completa d'activitats que sempre tenim. Serà un estiu força bo, però és cert que estem molt de moda. Quan fem aquestes coses ens trobem amb moltíssima gent i s'ha d'administrar aquesta realitat. Pel que fa al comerç, el retorn depèn d'on estiguin ubicats. Ho fem especialment des de la regidoria de Turisme i Comerç per atraure gent. Com que el municipi és molt gran, hi ha certa tendència a fer-ho tot al nucli antic, i de mica en mica hem d'anar portant coses cap a altres llocs perquè aquest retorn el pugui tenir tothom. El que queda clar és que tot aquest esforç que fem és perquè hi hagi un retorn en ells i s'acabi generant activitat econòmica. Aquesta és la intenció de descentralitzar actes, de manera que el flux de gent no es concentri sempre al mateix lloc i també quedi un descans per als veïns.
Recentment va haver-hi una reunió amb Diputació i representants dels municipis del Baix Gaià. Quines necessitats té?
Les necessitats del Baix Gaià les hem parlat moltes vegades entre alcaldes i alcaldesses. És clar que nosaltres exercim una capitalitat, perquè som el municipi més gran i molts utilitzen els serveis de la Torre. Dins del territori hi ha certes necessitats que hem de posar en comú per ajudar-nos. Una de les maneres que hem trobat és aprofitar les àrees funcionals mitjançant la Diputació de Tarragona, per veure on ens porta. La primera part precisament serà recollir aquestes demandes i necessitats mitjançant entrevistes entre el personal de la Diputació i representants de cada un dels ajuntaments. L'essència d'aquest tema és creure's d'una vegada que el Baix Gaià té potencial, som una àrea de més de 50.000 persones. Tindrem un nou CAP que donarà servei a totes aquestes persones, estem coordinant accions comunicatives amb les ràdios de Roda, Altafulla i Torredembarra, i tenim el conveni turístic del Baix Gaià. Celebro molt que la Diputació ho hagi entès i que el seu president i vicepresident hagin pogut filar l'agulla per configurar aquestes estratègies d'àrea funcional, que a més seran un requisit europeu per demanar qualsevol subvenció. Hi ha moltes problemàtiques a treballar, com la mobilitat, que és el tema estrella.
Tants canvis als carrers... Torredembarra s'havia de modernitzar?
Sí, ens hem de modernitzar i actualitzar i ho anem fent de mica en mica mentre ajustem el deute que el 2015 era del 110% i avui és del 40%. Hem de guanyar espai per a les persones i arreglar les voreres. Tampoc tenim un sistema d'aigües pluvials i cada vegada que fem una obra intentem posar-lo. Torredembarra té molts aparcaments a solars buits, per tant, la capacitat d'absorbir els vehicles quan els traiem dels carrers existeix i no ens preocupa aquest tema. Ens hi hem d'acostumar, el que no podem voler són voreres amples, arbres i també aparcar. L'aposta és aquesta i continuarem. Tenim un projecte als accessos del CAP amb tres fases, la primera ja s'ha fet, la segona és l'aparcament i la tercera introduirà aquesta part dins l'àrea urbana. També estem treballant amb els accessos de l'Antina. El mandat que ve també haurà de ser obligadament un mandat de carrer perquè la societat ho demana. Ja ho vam veure al carrer Filadors, on abans la gent gran havia de baixar de la vorera perquè era inestable i la il·luminació envaïa els balcons.
Com és la vida d’alcalde?
Ser alcalde del teu municipi és un dels millors honors que pot tenir algú a qui li interessa el servei públic. Però he de dir que és molt diferent. Després de 9 anys de regidor tu creus que et pots fer una idea del que és ser alcalde i no, no té res a veure, canvia molt. El pes de la institució és teu i és un repte diari. He tingut un meravellós equip on els regidors i regidores han treballat amb moltíssima independència. Sempre he cregut en els lideratges compartits, els regidors han tingut llibertat per poder fer el que volien en els seus projectes i crec sincerament que ha anat molt bé. El rol canvia radicalment, però he deixat la pell aquests dos anys de la mateixa manera que ho continuava fent com a regidor.
A principis de maig es va oficialitzar la seva candidatura a l'alcaldia pel PSC per a les eleccions del 2027. Quins motius l'han empès a presentar-se per tercera vegada consecutiva just quan cedeix la vara d'alcalde?
Tinc més ganes. No ens enganyem, ser alcalde d'una població com la de Torredembarra és molt il·lusionant, és un repte que estic disposat a fer, com ho he fet fins ara, de la millor forma possible, amb la màxima empatia i posant-hi tot de mi. Per tant, evidentment ho seria un altre cop.