La URV estira les orelles als organismes de promoció turística per obviar el canvi climàtic a les xarxes

Les escasses publicacions sobre el tema són sobre mesures de mitigació i adaptació, però ignoren les causes o els impactes reals del canvi climàtic

17 de juliol de 2025 a les 17:00h

La comunicació sobre el canvi climàtic per part de les destinacions turístiques costaneres de l’Estat espanyol és escassa i parcial. Així ho apunta un estudi impulsat per un equip investigador dels Departaments de Comunicació i de Geografia de la URV, que ha publicat l’European Journal of Tourism Research. L’anàlisi s’ha centrat en els comptes oficials de la xarxa social X de 45 municipis i organismes de promoció turística i ha posat de manifest que la majoria dels missatges es limiten a temes de mitigació i adaptació, mentre que gairebé s’ignoren els impactes i les causes del canvi climàtic.

La situació d’emergència climàtica és un dels principals reptes per al turisme, especialment en aquests destins de costa, on fenòmens com la pujada del nivell del mar, les tempestes o l’erosió de les platges poden reduir l’atractiu turístic i afectar la seva imatge. Per comprovar com s’aborda la comunicació d’aquests missatges l’estudi va analitzar gairebé 180.000 tuits publicats entre gener de 2018 i febrer de 2022. Les dades mostren que només un 2% de les publicacions feia referència directa al canvi climàtic. D’aquests, el 48,4% tractava sobre mitigació (com reciclatge, sostenibilitat o campanyes de sensibilització) i el 38,5% sobre adaptació. En canvi, només el 12% mencionava impactes com incendis o pluges, i un ínfim 0,46% abordava les causes, com la contaminació o les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Els autors remarquen que la falta d’informació sobre riscos reals —com sequeres, onades de calor o erosió de les platges— suposa una oportunitat perduda per generar consciència i preparar tant residents com turistes davant els efectes del canvi climàtic.

 

Diferències entre municipis i organismes turístics

L’anàlisi evidencia diferències notables entre les estratègies comunicatives dels ajuntaments i els organismes de promoció turística. Durant el període analitzat, el 91% dels tuits relacionats amb el canvi climàtic provenien de comptes municipals, que habitualment es dirigeixen a la població resident i se centren en accions locals. En canvi, els organismes orientats a la promoció turística publicaven menys contingut, però amb una estratègia més focalitzada en la mitigació, sovint sense reflectir les accions d’adaptació que sí que comuniquen els ajuntaments, com ara campanyes i accions orientades al reciclatge, accions de prevenció, cancel·lació d’esdeveniments o iniciatives per promoure l’estalvi d’aigua. Curiosament, les accions d’adaptació explicades per ajuntaments sovint no es reflectien en la comunicació turística dirigida als visitants.

De les 45 destinacions estudiades de diferents municipis de Catalunya, Andalusia, Illes Canàries, País Valencià, Regió de Múrcia i Illes Balears, l’estudi destaca positivament la comunicació que van fer municipis com Benicàssim, Gandia, Peñíscola, Santa Eulàlia i Calvià, tot i que en general la presència de temes sobre canvi climàtic és baixa arreu. Les Illes, especialment les Balears, van mostrar una lleugera major atenció a l’adaptació, però així i tot, l’equip investigador recomana reforçar els missatges, especialment a les Canàries, atesa la seva vulnerabilitat.

“Els resultats ens confirmen que la comunicació de les destinacions turístiques sobre canvi climàtic és insuficient i desequilibrada”, comenta l’equip investigador. Aquesta falta de comunicació integral pot afavorir la desconnexió entre la realitat del destí i la percepció dels turistes i augmentar el risc de frustració quan es troben amb un entorn diferent del que esperaven. A més, informar sobre les causes del canvi climàtic podria ajudar a conscienciar els visitants i promoure comportaments més responsables.

Davant d’aquesta realitat l’estudi fa una sèrie de recomanacions: incrementar la informació sobre les causes i impactes per fomentar la responsabilitat i la preparació dels visitants, equilibrar els missatges sobre mitigació i adaptació, destacant accions concretes i serveis adaptats i, finalment, evitar l’automatització i adaptar l’estratègia comunicativa a les preocupacions reals dels turistes i residents.

“Una millor comunicació pot reduir la percepció de risc, promoure l’adaptació i millorar la satisfacció dels turistes i això, a la vegada, contribuiria a la resiliència de les destinacions davant el repte climàtic”, conclouen els investigadors de l’article. L’estudi forma part del projecte de recerca ADAPTOUR, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.