El Festival Sota la Palmera acull aquest dijous una nova edició de la Nit de la Dansa

Sota la coordinació de la cia La Imperfecta, es proposen tres peces coreogràfiques i la participació del Laboratori de Lliure Moviment

0
87
Circ Raluy Legacy 728×90

Els dijous de juliol el Festival Sota la Palmera el dedica a les nits temàtiques, i aquest dijous 18 de juliol se celebra una nova edició de la Nit de la Dansa, coorganitzada entre TarragonaJove i la jove cia La Im.perfecta. Servirà per radiografiar el panorama coreogràfic local amb petits tastos de fins a quatre artistes i companyies diferents: Dansapxl, Mei Casabona, Clàudia Carpintero, Clàudia Bosch i La Im.perfecta. A més, es mostrarà el resultat del curs intensiu que al llarg d’aquesta setmana està impartint la Raquel Méndez a l’Espai Jove Kesse. La vetllada, gratuïta, començarà a les 22 h a l’Espai Jove la Palmera (pl. Imperial Tàrraco, 1).

La Nit de la Dansa és un dels moments més esperats del Festival, que gaudeix d’una resposta de públic força notable. Es tracta d’un esdeveniment que pretén reivindicar més espais de programació dedicats a fomentar la dansa contemporània a la ciutat de Tarragona.

La Nit de la Dansa compta, a més, amb el valor afegit de comptar amb els i les joves participants del Laboratori de Lliure moviment, realitzat aquesta setmana a l’Espai Jove Kesse. Des d’aquest dilluns els participants realitzen una experimentació en dansa on s’ofereixen pautes i recursos dirigits a l’exploració corporal pròpia, investigant sobre el propi moviment, sense adaptar ni copiar cap pas establert i fins aconseguir la llibertat de moviment i una expressió corporal individual.

‘ANOD’, de Dans PXL i Mei Casabona. Videodansa i dansa en directe.
“Ca Batistó acull el Museu d’Alcover, i en aquesta ocasió és l’escenari del videodansa ANOD, que pretén unir sentiments, vivències i secrets a la casa. Es mostren així les estances de manera més íntima i recuperant la memòria de la dona que vivia entre parets. Museografia i dansa es fusionen en un sol relat per a donar protagonisme a la dona. L’adoctrinament a què ha estat sotmesa i el rol al qual se l’ha relegada durant temps, al marge dels nous aires de modernitat inherents a l’ascens de la burgesia al poder, són l’argument d’aquesta creació artística, un clam a trencar estereotips i cercar la merescuda igualtat. Sense diferència de classes”.

‘Una vez me encontré un palo y decidí cogerlo’, de la Im.Perfecta Cía Dansa.
“Estas paseando tranquilamente por la playa. Ves un palo en el suelo… Llama tu atención. Es bonito. Y decides cogerlo. Y en ese momento, aunque te cueste creerlo, hará que el destino de tu vida cambie.
-Emoticono ojos abiertos-
¿Todo lo que ocurre obedece a una causa? Dios, las leyes de la física, la genética, la sociedad, la suerte, la moral, el deber…
¿Qué o quién está detrás de lo que pasa en nuestra vida? ¿o quizás todo sucede simplemente al azar?
Ves un palo en el suelo…Llama tu atención y decides no cogerlo”.

‘Once centímetros’, de Claudia Carpintero i Claudia Bosch.
“En esta pieza se plasman las relaciones humanas en cada una de sus tesituras. Se tratan nuestras diferencias en muchos aspectos y se juegan con ellas”

FER UN COMENTARI