El jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona ha arxivat la causa contra les 39 persones investigades per un suposat delicte contra la seguretat del trànsit durant la jornada de vaga general del 8 de novembre del 2017 al territori. El cas es va obrir fa un any arran d’un atestat de la policia espanyola per les marxes lentes de vehicles en vies com l’A-27 i l’AP-7, entre d’altres accions de protesta. Segons ha explicat aquest dimecres l’advocat Carles Perdiguero el jutjat no ha vist indicis d’un delicte contra la seguretat del trànsit ni de desordres públics. Perdiguero s’ha mostrat confiat que la causa oberta per l’1-O a la ciutat també s’acabarà arxivant.
El jutjat va citar a declarar les 39 persones investigades durant el mes de maig del 2018. Algunes d’elles van plantar el jutge en no reconèixer la legalitat del sistema judicial espanyol i en defensa “del principi de llibertat d’expressió i manifestació”. A més, alguns afectats van insistir que no es trobaven al lloc dels fets i d’altres van denunciar que l’atestat detallava la seva afiliació política, la seva militància o els casals on participen. Entre els investigats hi havia regidors de la CUP a Reus, Tarragona i Torredembarra, i altres membres de l’esquerra independentista.
Una representació dels investigats ha anunciat públicament la decisió judicial aquest dimecres en un acte públic a les escales de la Catedral de Tarragona. L’advocat d’una trentena d’afectats, Carles Perdiguero, ha detallat que el jutge no veu indicis delictius en els fets. “El Codi Penal només sanciona els delictes contra la seguretat del trànsit quan hi ha una perillositat evident, però aquí es tractava de forçar per part de la fiscalia i de l’administració un article que no té cabuda en els fets d’aquell dia”, ha resumit el lletrat. A més, Perdiguero ha dit que l’arxivament era una decisió que esperaven perquè jutjats d’Igualada, Vilanova i Ripoll han tancat casos similars.
L’advocat ha recordat que, anteriorment, els jutjat ja havien arxivat les causes pel 3 d’octubre i dels dies 23, 24 i 25 de maig. “Considerem que l’escrit de la fiscalia i dels cossos policials no té cap mena de base jurídica i ni dissimula que es tracta d’una operació repressiva contra persones destacades de les nostres comarques en la lluita per la construcció de la República Catalana”, recull el manifest que ha llegit una portaveu dels investigats. A més, han demanat l’arxivament de la causa oberta per l’organització de l’1-O a la ciutat, que veuen “com una venjança” de l’Estat cap als ciutadans “agredits per la policia espanyola”.
