.gif)
El nou ple de l’Ajuntament de Tarragona ha investit el candidat socialista Rubén Viñuales com a nou alcalde de la ciutat. Després que tots els grups municipals li oferissin diàleg al seu govern en minoria, el nou batlle ha donat un discurs amb un fort pes històric, institucional i amb un toc personal; reivindicant unes polítiques socialdemòcrates que “han permès que un noi de Campclar sigui advocat o que hi hagi un alcalde criat a Ponent”.
En les seves paraules, ha demanat “treballar per tots els veïns” durant aquesta “nova etapa”, “en compliment del principi més sagrat de la democràcia: la igualtat”. Al llarg el discurs, ha posat èmfasi en el fet que “no han d’existir tarragonins de primera i de segona” i ha reivindicat un mandat amb “pas curt i mirada llarga”. Segons l’alcalde socialista, s’hauran de centrar per un costat en el dia a dia dels ciutadans i, per l’altre, en la construcció d’un “model de ciutat cohesionat, que creix per millorar serveis públics i que té un model econòmic sostenible social, mediambiental i econòmicament”.
Viñuales ha volgut posar un clar accent al futur de la ciutat. “No em resigno a veure com marxen els nostres joves, com tanquen comerços, perdem el tren de les oportunitats, continuem amb els mateixos equipaments en desús des de fa anys i anys o com es degraden barris sencers”, ha etzibat. La recepta del PSC és ja la coneguda durant la campanya: “tecnologia, talent i turisme”. Segons el seu model, Tarragona pot ser capaç d’atraure “turisme de qualitat”, però també d’aconseguir empreses tecnològiques que retinguin talent i n’aportin de nou. Per fer-ho possible, l’alcalde ha fet una crida a anar de la mà amb la indústria, la universitat i el Port, que aporten a la ciutat “capitalitat”.
En àmbits més concrets, ha avançat que les seves polítiques estaran “impregnades de la visió de gènere”, que Tarragona s’haurà d’adaptar al canvi climàtic amb iniciatives com la creació d’una empresa mixta energètica municipal i la instal·lació de renovables, que necessiten liderar el territori o que la cultura ha de contribuir a “cohesionar la ciutat” i a fer una “Tarragona més divertida pels joves”. Un potencial cultural que “també dona capitalitat”. En aquestes qüestions i en moltes d’altres, Viñuales ha demanat a l’oposició “treballar pel que ens uneix i deixar de banda el que ens separa”, sent conscient de la situació de minoria del seu govern.
Les diferents reivindicacions del nou alcalde han anat enllaçades pel fil d’una “història bimil·lenària” que Viñuales ha volgut defensar. Més enllà del passat romà, el socialista ha apuntat a la “lluita per la llibertat dels avantpassats el 1811” o també als qui “van patir la guerra civil” i van assolir posteriorment “la democràcia després d’una cruenta dictadura”.
En aquesta mirada enrere, Viñuales s’ha enfocat en els quatre alcaldes que l’han precedit: Josep Maria Recasens (PSC), Joan Miquel Nadal (CiU), Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i Pau Ricomà (ERC). Ha agraït la feina de Ricomà els últims quatre anys i ha remarcat la relació personal que l’uneix amb l’exalcalde Ballesteros, que també estava present a l’acte. Per nodrir-se d’un coneixement que considera “capital comú dels tarragonins”, els ha convidat a formar part d’un Consell d’Alcaldes que l’assessori.
La recta final del seu discurs ha estat definida per un toc més personal i sentimental. De fet, l’alcalde ha acabat amb els ulls vidriosos quan ha fet referència a la seva família i al seu bagatge fins a arribar a l’alcaldia. “Sé el que és treballar i treballar sense descans per assolir les teves metes. Sé el que és patir. Però també sé el que és vèncer, guanyar i aconseguir allò que et proposes”, comentava. En aquesta trajectòria, ha destacat el seu esforç i els dels seus pares, però també ha volgut assenyalar aquelles “polítiques socialdemòcrates” que, segons Viñuales, han fet possible que fos “advocat i professor” i que ara “hi hagi per primera vegada un alcalde criat a Ponent”. A partir de demà, el nou govern es posarà en marxa per encarar reptes com el consens amb el nou POUM, el futur econòmic del territori o les qüestions encestades a la ciutat govern rere govern.
