Esquerra liderarà de nou la Diputació de Tarragona i Noemí Llauradó repetirà com a presidenta. Aquesta vegada, però, tindran com a soci de govern al PSC. Un executiu integrat per la primera i segona força provincial. La Regió Metropolitana o el despoblament són alguns dels principals reptes que encara aquest mandat. En parlem en aquesta entrevista per LA CIUTAT.

Comença el seu segon mandat, després d’un primer marcat molt pels entrebancs. Creu que podrà desplegar millor els projectes que van quedar pendents?
Tot i les vicissituds, vam avançar prou en les bases de molts projectes. Per això era tan important fer un segon mandat on aquestes bases es poguessin desplegar. És molt valuós que la Diputació tingui un rol de lideratge territorial de les 10 comarques per ajudar-les, que abordi reptes per desenvolupar-se de manera sostenible (mediambientalment, econòmicament i socialment) i impulsi projectes en què s’ha de mantenir un equilibri entre els municipis més petits i els més grans.

Com es pot mitigar el problema del despoblament entre els municipis més petits?
Pel que fa als municipis més petits, hem d’abordar aquest risc de despoblament. La Diputació ha contribuït al fet que això no generi perjudicis amb exemples com millorar les comunicacions. Som propietaris de carreteres que millorem i són importants per connectar els municipis més petits amb els grans, que disposen de més serveis. Per tant, en garantim l’accés amb independència d’on visqui cadascú.

No només hi ha el tema de la comunicació viària. L’internet és essencial per estudiar, fer tràmits amb les administracions, poder-nos connectar i que s’hi instal·lin empreses per desenvolupar les zones més rurals. Tenim un conveni de la Diputació amb la Generalitat per tal d’afavorir el desplegament de la fibra òptica pública. És a dir, a les nostres carreteres deixem l’espai necessari perquè hi pugui passar la fibra pública de la Generalitat.

L’habitatge és un dels altres grans reptes pel territori. En què pot contribuir la Diputació?
Quan visitem els municipis, ens diuen que un dels problemes que tenen és que no hi ha habitatge perquè la gent s’hi pugui quedar a viure. N’hi ha, però no estan a disposició de lloguer o venda. Fa anys que tenim unes línies d’ajuts encarades als ajuntaments per tal que puguin arreglar els habitatges que siguin de la seva titularitat i els posin com a habitatge social o per arrelament al territori. Amb això contribuïm també a evitar el despoblament.

A més, altres qüestions que afavoreixen la lluita del despoblament és el tema dels caixers automàtics en municipis més petits, sobretot per a la gent d’edat avançada. Amb independència de què pugui ser responsabilitat dels bancs, la Diputació té clar que és de la seva incumbència millorar la vida de la ciutadania que viu en aquesta zona.

Si parlem de municipis més grans, la Regió Metropolitana és l’altre principal objectiu de la Diputació aquest mandat. A Catalunya hi ha exemples diferents com l’AMB o l’Arc Metropolità. Com s’hauria d’estructurar aquí?
Sempre insisteixo que més que el com, l’important és el per a què. Podem fer estructures que, si no tenen un perquè positiu per a la ciutadania, acabaran sent supèrflues i innecessàries. Quins reptes hi ha ara? Veiem que estem més necessitats en el tema de tenir una millor mobilitat. No és eficient ni pràctica. Tenim determinades estructures que no tenen entre les seves competències millorar aquests àmbits, però ens podríem plantejar ampliar els seus objectius. Per exemple, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), que actualment només aborda el tema tarifari, podria proposar com millorar la mobilitat.

El tramvia pot ser aquest element que cohesioni la futura Regió Metropolitana?
És un dels elements que poden millorar la mobilitat del nostre territori i suposarà una revolució. Ens connectarà amb moltes de les ciutats que formen part d’aquest arc central del Camp de Tarragona per donar servei a una realitat metropolitana: vivim, treballem, estudiem, tenim serveis públics de salut, l’oci o la cultura en diferents municipis.

A més, altres infraestructures importants poden ser l’Estació Intermodal, que ens connecta amb el corredor del Mediterrani i ens apropa a la capital del país d’una manera més efectiva. El Baixador de Bellissens a Reus també serà clau. D’altra banda, hem de tenir en compte que hi ha una concessió d’autobusos que en un termini relativament breu finalitzarà i ens haurem de plantejar de quina manera volem vertebrar aquest servei. En definitiva, la mobilitat podria ser un dels aspectes prioritaris del comportament de Regió Metropolitana, amb independència del com.

Quins altres aspectes pot abordar aquest procés metropolità?
Un element destacat que ens pot permetre desplegar la realitat metropolitana són les directrius del planejament urbanístic de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Han de ser les bases del Pla Director Urbanístic d’aquesta àrea metropolitana, però estem encara en una fase prou embrionària. Si pensem en l’AMB, també van començar parlant de planejament urbanístic amb una visió més conjunta. Això implica molta generositat per part dels municipis perquè s’hauran de plantejar qüestions més globals.

Juntament amb l’urbanisme, una altra pota també pot ser avançar en serveis mancomunats. Ja tenim exemples com la gestió de residus o l’APP Aparcar.

En què pot contribuir la Diputació dins d’aquest engranatge?
Serem la principal aliada com a institució supramunicipal en la qual s’incorporen ciutats que volen confegir aquesta realitat metropolitana. Una funció important que té la Diputació és la de cooperar amb altres administracions en el desenvolupament econòmic i social i en la planificació del nostre territori. És una competència pròpia de les diputacions i em vaig comprometre a aprofundir encara més en el rol de líder territorial. El com s’acabarà definint a mesura que avancem.

En tot aquest entramat, on queda un territori com Terres de l’Ebre, que també té municipis grans?
En el mateix punt que el Camp de Tarragona i el Baix Penedès. No hi ha distincions pel que fa al tractament respecte a inversions, serveis, col·laboració o assessorament que presta la Diputació. Ens devem a les 10 comarques. Tota la resta de serveis que comentava quan feia referència a municipis més grans i més petits té la seva rèplica tant a Terres de l’Ebre com al Baix Penedès.

Fins i tot a nivell turístic tenim dues marques: la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Alhora, sabem que hi ha altres atractius turístics com muntanyes de Prades, l’enogastronomia o la reserva de la biosfera en què podem aprofundir perquè són un turisme molt més respectuós amb el medi ambient. A més, hem de ser conscients de les diferents realitats, sobretot la del Baix Penedès. Sovint passa per alt i és una realitat on hem de treballar amb problemes com l’atur o les ocupacions residencials. De fet, una mostra de voluntat de la diversitat de la demarcació és que tenim vicepresidències de Terres de l’Ebre, del Penedès i del Camp de Tarragona.

Quins passos es volen fer aquest mandat en el projecte del hub cultural de la Savinosa?
En el mandat passat vam anunciar que hi havia un acord amb diferents administracions. Ara ho tenim prou avançat. El que començarem a veure primer és el Camí de Ronda que ens connecti millor entre les dues platges i ara mateix ja tenim encarregat el projecte. Quan el tinguem enllestit, s’executaran les obres. Tenim previst que a l’estiu del 2024 es puguin veure les primeres obres a la Savinosa i a finals del 24 ja podríem veure el Camí de Ronda fet realitat. No es tractarà d’un passeig marítim, sinó d’un camí molt naturalitzat i respectuós amb el medi.

I pel que fa a la finca?
En aquestes pròximes setmanes enviarem a l’Ajuntament de Tarragona la sol·licitud per aprovar el Pla Especial de Concreció d’Usos en aquesta finca per començar a treballar en la part interna.  La cultura és un motor econòmic i hi tenim una aposta molt clara. El planejament urbanístic de l’Ajuntament de Tarragona va quedar en suspens en el seu moment i ens va dificultar avançar, però aleshores vam fer un canvi de paradigma. El que abans eren uns determinats equipaments que anaven cap a una gestió privada, ara s’aposta per equipaments públics. Seran culturals i propietat de la Diputació, només hem de concretar quins.

Els usos és un debat que s’ha d’obrir…
No estem encara en aquesta fase, només tenim clar que seran equipaments culturals de la Diputació. En tenim, però també en podem crear de nous. Per això, parlàvem d’un auditori, d’una exposició de cultura a l’aire lliure o residències artístiques per afavorir aliances en la creació de diferents disciplines. Ens imaginem un hub de creació i exhibició cultural al servei de la demarcació i que també pot ser un atractiu turístic. És un projecte ambiciós i amb un import econòmic considerable, però tenim una situació econòmica sanejada i molta capacitat per aconseguir recursos d’altres administracions o fins i tot un patrocini de caràcter empresarial. Tot apunta que el projecte s’enlairarà.

Al principi, comentava que aquest mandat s’hauran de desplegar les bases de l’anterior. Però el seu company de viatge és diferent. No té cap efecte aquest canvi?
Una de les característiques que té la Diputació és aquesta voluntat d’arribar a consensos. La presidenta representa realitats molt diverses i ens hem de posar d’acord en les línies estratègiques conjuntes que beneficien el territori. Em vaig comprometre a preservar aquesta manera de treballar i, amb independència del color del govern, s’actua en bloc com a institució. És un fet que s’ha d’afavorir, tant per part del govern com de l’oposició. Crec que seguirem en aquesta línia.

Aquest govern té un eix social que és clarament d’esquerres i un eix nacional que estarà per la defensa de Catalunya. A més, amb un lideratge femení i feminista. Crec que puc aportar un bagatge dels últims quatre anys que m’han permès conèixer la realitat de la demarcació i teixir aliances en diferents àmbits, com també l’acadèmic. Hi ha una aliança consolidada amb la URV que ens permet avançar molt en la Regió del Coneixement, un desenvolupament econòmic basat en el coneixement, la innovació, la ciència i en l’educació. En aquest projecte i en molts altres treballarem els pròxims anys.