Un jutge de Tarragona investiga l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i el seu equip per suposadament crear una "xarxa d'influències" que va impulsar modificacions legislatives per afavorir empreses gasistes a canvi d'"importants pagaments" a la societat Equipo Económico (EE), de la qual va ser soci fundador i president.
A la interlocutòria, el titular del jutjat d'instrucció número 2 de Tarragona atribueix a Montoro -que va ser ministre d'Hisenda del PP, entre el 2000 i el 2004 amb José María Aznar, i entre el 2011 i el 2018 amb Mariano Rajoy- i a una trentena d'investigats els delictes de suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació, tràfic d'influències, negociacions prohibides,corrupció als negocis i falsedat documental.
LA TRAMA DE MONTORO
Segons la interlocutòria, la investigació, que va començar el 2018, ha revelat que, fins a dues vegades, empreses gasistes van contractar Equipo Económico perquè fes ús de la seva "xarxa d'influències" per tal que es duguessin a terme reformes legislatives d'acord amb les seves pretensions, com per exemple per obtenir una rebaixa a l'Impost Especial sobre l'Electricitat.
El jutge apunta a l'existència d'una organització "en què molts dels intervinents haurien exercit alts càrrecs al Govern i l'Administració Central, des d'on haurien anat creant una xarxa d'influències la finalitat última de la qual seria l'obtenció d'un lucre econòmic".
"Així, a canvi d'importants pagaments, i amb presumpte abús de l'exercici de la funció pública, intervenen de forma decisiva en reformes legislatives, a fi que aquestes es desenvolupin d'acord amb els interessos dels seus clients, que amb anterioritat i malgrat haver-ho intentant, no han pogut obtenir les reformes preteses, de manera que per obtenir-les han d'acudir a l'esmentada."
REFORMES LEGISLATIVES A MIDA
El jutge considera que Montoro, que va ser conseller d'Equipo Económico fins a l'abril del 2008 i ministre d'Hisenda els anys en què es van tramitar les normes, va fer suposadament "ús de les potestats" que li corresponien a la iniciativa legislativa del seu ministeri, "cosa que presumptament asseguraria un guany al despatx EE".
"L'ús d'aquestes potestats hauria permès als EUA poder oferir a societats de diferents sectors reformes que beneficiessin els seus interessos econòmics, en detriment del sector públic", apunta el jutge.
L'acte detalla a més que Montoro va nomenar entre els seus alts càrrecs "persones estretament vinculades al despatx EE, cosa que asseguraria que l'elaboració i tramitació dels textos dels avantprojectes de Llei i projectes de reglaments es redactessin 'a demanda' de les mercantils investigades, després d'acceptar aquelles pagar per això".
QUINS ALTS CÀRRECS SÓN INVESTIGATS?
A la causa, que el jutge havia mantingut en secret fins ara, estan investigats diversos alts càrrecs del ministeri encapçalat per Montoro, com el llavors secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferré, la subsecretària d'estat de pressupostos, Pilar Platero, el sotssecretari d'Hisenda, Felipe Martínez, i el director general de Tributs, Diego Martín-Abril.
També estan investigades les empreses gasistes englobades a l'Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) -Air Liquide, Abello, Messer, Praxair (Nipon Gasos), Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics-, que, segons el jutge, "haurien acceptat abonar" a Equip Econòmic "el preu sol·licitat".
El jutge detalla que AFGIM i les empreses que el conformen van acudir sense èxit a diverses consultories per aconseguir una legislació favorable, ja que es van trobar amb la negativa de l'administració a introduir les reformes que pretenien.
Davant d'això, han acudit a Equipo Económico, que "sense causa aparent", ha aconseguit que les reformes legislatives es desenvolupessin "atenent les peticions d'AFGIM, que fins i tot arriba a redactar els textos legals, tot això mitjançant el pagament d'importants desemborsaments".
El jutge detalla que des del 2013 algunes empreses del sector gasista van intentar sense èxit aconseguir una modificació legislativa per obtenir una rebaixa a l'Impost Especial sobre l'Electricitat, optant per vies com una esmena presentada pel grup parlamentari del PP o dirigint una carta al secretari d'Estat d'Hisenda.
Segons el jutge, les investigacions han posat de manifest que els pagaments que AFGIM va fer suposadament als EUA tenien com a objectiu "permetre l'accés al Ministre d'Hisenda i al Secretari d'Estat d'Hisenda" per aprovar una "modificació ad hoc" que beneficiés exclusivament les gasístiques i deixés fora altres sectors.
AGIM també va aconseguir a través d'Equipo Económico una modificació legislativa el 2018 per obtenir una rebaixa fiscal a les gasístiques a l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), que el sector havia intentat sense èxit i que va culminar favorablement "només amb la intervenció dels EUA, mitjançant pagament".
