El Grup Municipal de Junts per Tarragona ha reclamat la dignificació, la justa valoració i la difusió del patrimoni històric de la ciutat. I, concretament, d’aquells elements que actualment es troben en condicions precàries i que són desconeguts per bona part de la ciutadania. Entre aquests espais del patrimoni històric hi ha el Fossar dels Jans, el cementiri tarragoní ubicat al Camí Vell de l’Arrabassada, actualment Passeig de Rafael de Casanova.
“Aquest cementiri és considerat Bé Cultural d’Interès Local, és propietat de la Corona Britànica i, tot i que data de mitjans del segle XIX, acull sepultures que van des de la Guerra de Successió hispànica fins fa gairebé tres dècades”, ha explicat la consellera de Junts per Tarragona, Elvira Vidal, que ha lamentat que “tot i ser un dels cementiris britànics de més valor i el fossar protestant més antic de la península Ibèrica, gran part de la ciutadania el desconeix i es troba en molt mal estat”.
Perseguint l’objectiu de dignificar aquest espai històric, el Consolat Britànic, amb el qual s’ha reunit el grup municipal, té previst invertir 70.000 euros en les obres de consolidació de l’espai. “A partir d’aquí, hem sol·licitat que la resta d’actuacions de millora, com són l’enjardinament i la senyalització, es realitzin per part de l’Ajuntament amb la col·laboració d’altres administracions”, ha explicat Vidal, que aposta per “un conveni de col·laboració entre diferents institucions”.
La consellera de Junts per Tarragona ha manifestat que “hem d’aconseguir dignificar el Fossar dels Jans i difondre aquest indret històric entre la ciutadania” i ha assenyalat que aquest cementiri “és un dels indrets que hauria d’aparèixer en una ruta sobre els fets històrics de la Guerra de Successió, juntament amb altres espais com el Fortí de Sant Jordi, el Fortí de la Reina o la contramuralla”.
“No es tracta que esdevingui una acció aïllada, sinó que cal crear un relat congruent amb altres edificacions de la mateixa època”, ha subratllat Vidal, que ha recordat que “mentre a moltes ciutats ja fa anys que treballen amb rutes als monuments funeraris i a Tarragona es pot accedir al cementiri actual i a la Necròpolis Paleocristiana, entre altres, el dels Jans és inaccessible i ni tan sols està identificat”. “Es tracta d’un indret que cal potenciar”, ha assenyalat.
“Les administracions públiques haurien de tenir com a prioritat la conservació en òptimes condicions dels immobles de caràcter patrimonial i la divulgació d’aquells fets històrics que han estat rellevants”, ha conclòs la consellera de Junts per Tarragona.
L’Estat britànic, mitjançant el vicecònsol britànic a Tarragona, Edward Brigman, va adquirir la finca rústica ubicada al Camí Vell de l’Arrabassa l’abril de l’any 1850 per emplaçar-hi el Cementiri dels Jans. La finca era un terreny de 6.600 metres quadrats d’ús agrícola. El nou cementiri no només havia d’acollir les sepultures dels súbdits britànics morts a la ciutat, sinó també les despulles del vell fossar, ubicat prop de la Pedrera que desapareixia a causa de l’ampliació del port.
És per això que tot i datar de mitjans del segle XIX, en el Cementiri dels Jans hi ha sepultures que van des de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715) fins a l’any 1992. La sepultura més antiga és del gener del 1714 i correspon a les despulles del cirurgià militar britànic John Jones. D’altra banda, les primeres tombes posteriors a la Guerra del Francès van revelar l’existència d’enterraments no estrictament britànics. Un exemple d’això és la inscripció funerària en les despulles del cònsol de Suècia i Noruega a Barcelona (1817), William Almgren.
